La IA té adreça postal. És, per exemple, a la Zona Franca de Barcelona, paga lloguer i necessita una connexió elèctrica que ja voldrien moltes fàbriques. Després de les respostes d'un assistent intel·ligent, les imatges generades en segons i els programes capaços d'escriure codi no hi ha res especialment eteri: hi ha edificis, sòl industrial, quilòmetres de cable, sistemes de refrigeració i milers de processadors funcionant dia i nit.
Un d'aquests edificis pertany a Merlin Properties. El seu centre de dades de Barcelona té 22 megawatts (MW) de capacitat tecnològica i està completament llogat, segons la informació corporativa de la socimi. La instal·lació acull la infraestructura de CoreWeave, companyia nord-americana especialitzada en serveis de computació per a intel·ligència artificial.
Segueix idealista/news al canal de Whatsapp
El desplegament inicial anunciat per al complex barceloní incloïa 10.224 unitats de processament gràfic Nvidia H200 (les conegudes GPU) i una capacitat de 15 MW. Posteriorment, Merlin va incorporar 6 MW a la potència prevista del centre fins a assolir una capacitat total propera als 22 MW.
Són xifres que permeten desmuntar una de les grans paradoxes de la revolució digital: com més es parla del núvol, més important resulta disposar de sòl, edificis i energia en llocs molt concrets.
El megawatt és el nou m2
En una oficina tradicional, bona part del valor immobiliari s'explica a través de la superfície, la ubicació, la qualitat de l'edifici i la renda per m2. En un centre de dades, l'equació canvia. La dada crucial és la potència tecnològica que l'immoble pot oferir als clients. Els megawatts IT indiquen la capacitat elèctrica disponible per alimentar servidors i equips informàtics. No equivalen exactament al consum total de l'edifici, perquè també cal proporcionar energia a la refrigeració, els sistemes de seguretat i la resta de les instal·lacions.
Per això, tenir un solar adequat no és suficient. L'actiu necessita una connexió elèctrica de gran capacitat, redundància per evitar interrupcions, fibra òptica, sistemes de refrigeració i autoritzacions administratives. Si algun d'aquests elements falla, l'edifici pot no ser plenament operatiu malgrat estar acabat.
Així, la disponibilitat d'energia ha esdevingut una nova forma de localització immobiliària. Per a les oficines és important estar a prop del transport públic; per a un centre de dades, és determinant estar a prop d'un endoll prou gran.
Barcelona reuneix, a més, diversos ingredients que busquen els operadors: connectivitat internacional, activitat tecnològica, sòl industrial i proximitat a una gran concentració d'empreses i usuaris. La Zona Franca permet sumar a aquesta combinació un emplaçament tradicionalment industrial dins l'àrea urbana.
El centre de Merlin a Barcelona té un element especialment atractiu per a qualsevol propietari: està llogat al 100 %. Inicialment, l'empresa va assenyalar que el contracte cobria un lot de 15 MW destinat a un operador d'intel·ligència artificial, però la posterior ampliació va elevar la capacitat dissenyada del complex fins als 22 MW.
El client que ocupa les instal·lacions és CoreWeave, un dels operadors que ha crescut gràcies a l'enorme demanda de capacitat computacional provocada per la intel·ligència artificial generativa.
Per a Merlin, aquest tipus de llogater presenta una lògica diferent de la d'una empresa que lloga una oficina. Un centre de dades necessita una inversió molt elevada abans de començar a operar, però també genera una vinculació especialment forta entre el client i l'immoble. Després d'instal·lar milers de processadors, equips elèctrics i connexions, una mudança resulta força més complicada que canviar de seu corporativa. L'edifici deixa de ser simplement una caixa de lloguer. Es transforma en una infraestructura crítica per al negoci del seu ocupant.
El negoci que revaloritza Merlin
L'aposta de Merlin pels centres de dades es comença a reflectir amb claredat als seus comptes. L'empresa va tancar el primer semestre del 2026 amb uns ingressos totals de 308 milions d'euros, però la dada més significativa per entendre el pes d'aquesta nova activitat no es troba només als ingressos: els centres de dades van ser responsables de prop del 80 % de la creació de valor immobiliari registrada per Merlin durant el semestre.
La precisió és important. Això no vol dir que el 80 % dels ingressos o del benefici de Merlin procedeixi ja dels centres de dades. La xifra fa referència al valor creat mitjançant la revaloració dels seus actius immobiliaris comparables. Les oficines i els centres comercials encara ocupen una part molt rellevant de la seva cartera, però és la infraestructura digital la que protagonitza el creixement més intens de les valoracions.
Merlin no publica de manera individualitzada quant paga CoreWeave pel centre de Barcelona ni quina renda anual genera exclusivament aquest actiu. Sí que ofereix, tanmateix, suficients dades sobre el conjunt de la primera fase de la seva cartera per comprendre la mida del negoci.
L'empresa també indica que el 10,3 % de l'energia del centre procedeix de l'autoconsum i ha dissenyat les instal·lacions amb sistemes de refrigeració que redueixen substancialment l'ús d'aigua. Per conèixer la petjada efectiva del complex caldria disposar de dades anuals de consum, no només de les especificacions tècniques.
Aquest serà un dels grans debats immobiliaris dels propers anys. Els centres de dades ofereixen inversions i rendibilitats atractives, però competeixen per una energia que també necessiten la indústria, els habitatges i l'electrificació del transport. La seva expansió dependrà tant de la demanda d'intel·ligència artificial com de la capacitat de les xarxes elèctriques per alimentar-la.
Durant dècades, el sector immobiliari s'ha dividit principalment entre habitatges, oficines, comerços, hotels i naus logístiques, i ara la digitalització incorpora una nova categoria a aquesta llista.
Els centres de dades s'assemblen a les naus industrials, però el seu valor no rau tant a emmagatzemar objectes com a processar informació. Són la part física d'una economia que se sol presentar com a immaterial.
A Barcelona, aquesta nova realitat ja ocupa sòl, té propietari i té un llogater. Pot ser que la intel·ligència artificial visqui al núvol, però el núvol, al final, també paga lloguer.
