Deixar un pis de lloguer no implica haver d'assumir una neteja integral ni finançar el pintat complet de l'habitatge a costa del llogater. L'Audiència Provincial de Barcelona, en una sentència del 26 de maig, ha delimitat la responsabilitat econòmica en finalitzar un contracte precisant quines despeses corresponen a l'arrendador i quines a l'arrendatari.
Segueix idealista/news al canal de Whatsapp
El conflicte va sorgir després d'un lloguer de només sis mesos a Sitges. En lliurar les claus, els llogaters van reclamar la devolució dels 3.200 euros de fiança i el reemborsament de 2.558,70 pel repintat de l'immoble i de 228,69 per una neteja integral. Per part seva, els propietaris van reclamar 8.056,49 euros per suposats desperfectes i mobles que faltaven.
En primera instància, el jutjat va rebutjar la demanda i va estimar parcialment la reconvenció dels propietaris, i va condemnar els llogaters a pagar 4.041,04 euros després de descomptar la fiança dels 7.241,04 euros reconeguts per danys. També els va imposar les costes, per la qual cosa van recórrer en apel·lació.
Obligacions del llogater en tornar l'habitatge
En acabar el lloguer, és obligació del llogater tornar l'habitatge d'acord amb les condicions pactades i les obligacions legals aplicables, però això no equival a assumir totes les feines que el propietari vulgui fer abans de buscar un nou arrendatari.
Els articles 1561 i següents del Codi civil regulen la devolució de l'immoble i la responsabilitat pel seu deteriorament. El primer obliga el llogater a tornar-lo tal com el va rebre, excepte el menyscapte causat pel temps o per una causa inevitable.
L'article 1562 presumeix, llevat de prova en contra, que el va rebre en bon estat, mentre que el 1563 li atribueix la responsabilitat pel deteriorament, llevat que provi que no va ser per culpa seva.
La neteja ordinària no es pot reclamar sense acreditar una brutícia extraordinària
L'informe pericial esmentava feines als lavabos, la cuina, la sala d'estar, les finestres i els vidres, però no acreditava que l'habitatge estigués en unes condicions de brutícia extraordinàries.
Tampoc no es van aportar fotografies que demostressin un estat d'abandó o una manca de neteja especialment greu. Per això, l'Audiència de Barcelona va entendre que es tractava de tasques ordinàries que havia d'assumir la propietat.
Que el propietari recorri a una empresa de neteja en finalitzar el contracte no significa, per si sol, que li pugui passar la factura al llogater. Per exigir aquest pagament, cal acreditar per què la neteja excedia la que correspon a l'ús normal de l'immoble.
El repintat general correspon al propietari, excepte en cas de canvis no autoritzats
La Sala també va rebutjar que els llogaters paguessin el repintat de tot l'habitatge. Les fotografies mostraven que les parets estaven en condicions adequades en finalitzar l'arrendament, per la qual cosa no es va acreditar un deteriorament que justifiqués cobrar-los aquesta feina.
La decisió va ser diferent en el cas de tres habitacions que els llogaters havien pintat d'altres colors sense autorització. En aquest punt, l'Audiència sí que va considerar que havien d'assumir el cost de recuperar l'acabat original.
L'habitatge es va lliurar majoritàriament pintat de blanc i el contracte exigia tornar-lo amb els colors originals. Per això, el tribunal va limitar la despesa reclamable a repintar aquestes tres habitacions, sense estendre-la a la resta de l'immoble.
Mobles que faltaven o que van ser substituïts
Dins la reclamació plantejada pels propietaris, una part corresponia a suposats desperfectes i a la substitució o desaparició de mobiliari. L'Audiència Provincial va reconèixer una indemnització per diversos elements desapareguts o danyats, com ara un plafó amb un vidre trencat, un llit plegable, un escriptori i un llum que els llogaters havien llençat, la reparació d'una cortina antimosquits i el valor del chaise longue i les dues butaques que faltaven a la sala d'estar.
En canvi, va rebutjar les reclamacions per dos armaris substituïts pels llogaters, en no apreciar motius suficients per indemnitzar els propietaris per aquests conceptes, ja que el nou mobiliari no era de pitjor qualitat i tenia dimensions equivalents.
Així mateix, el tribunal va descartar indemnitzar per les cadires o butaques dels dormitoris, en comprovar que continuaven dins del pis a les fotografies que els mateixos amos van pujar a idealista.
La sentència fixa les indemnitzacions i deixa sense efecte la condemna a costes
Després de la seva anàlisi, l'Audiència Provincial de Barcelona va corregir de manera substancial la decisió de primera instància i va determinar que la neteja ordinària i el repintat general per desgast són costos que ha d'assumir la propietat.
La resolució condemna els propietaris a tornar els 3.200 euros de fiança, amb interessos, i als llogaters a pagar 1.612,21 euros pels danys reconeguts, a més del cost de repintar les tres habitacions, que es calcularà en execució de sentència a raó de 8,48 euros/m2 més IVA.
Atesa l'estimació parcial per a ambdues parts, la decisió deixa sense efecte la condemna a costes de primera instància i no imposa les d'apel·lació a cap de les parts.
El més destacat
