Els mapes de la província de València amaguen topònims que, llegits per primera vegada, poden sorprendre, provocar un somriure o despertar preguntes sobre el seu origen. Darrere d'un nom, però, hi sol haver històries molt singulars, cosa que explica la identitat de la regió. Aquests són alguns dels pobles amb noms curiosos a València.
Venta del Moro
En plena comarca de Requena-Utiel, prop del límit amb Castella-la Manxa, Venta del Moro deu el nom a la seva condició històrica de lloc de pas. El municipi se situava en una ruta utilitzada per viatgers, comerciants, traginers i bestiar entre l'interior peninsular i València.
L'explicació més estesa vincula el topònim amb una antiga venda atesa, suposadament, per un musulmà al camí entre Toledo i València. Avui, el municipi és també una porta d'entrada al Parc Natural de las Hoces del Cabriel, un dels grans paisatges fluvials de l'interior valencià.
Silla
En realitat, el nom de Silla no té res a veure amb un moble per seure. Una de les hipòtesis que explica la denominació d'aquest municipi de l'Horta Sud el relaciona amb l'àrab suhayla, entès com a 'terreny fàcil de trepitjar'. Una altra ho deriva del llatí cella, amb el sentit de 'magatzem' o 'dependència'.
També ha circulat la interpretació popular de sa illa, pel seu antic emplaçament proper a l'Albufera. Situada molt a prop de València, és a les portes del Parc Natural de l'Albufera.
Salem
El nom de Salem sol remetre immediatament a la ciutat nord-americana associada als processos per bruixeria, però el municipi valencià no té relació amb aquell episodi. Salem també es troba a la Vall d'Albaida, al peu de la serra del Benicadell, i té origen en època andalusina.
El petit terme municipal reuneix paisatges de cultius, muntanya i barrancs, propis d'aquesta comarca del sud de la província de València. És un bon punt de partida per descobrir l'entorn del Benicadell.
- Cases en venda a la Vall d'Albaida
- Cases de lloguer a la Vall d'Albaida
- Cases vacacionals a la Vall d'Albaida
Los Cojos
Los Cojos és un dels llogarets de l'extens terme municipal de Requena i un d'aquells noms que criden l'atenció fins i tot abans de conèixer el lloc. No hi ha cap explicació concloent sobre l'origen d'aquest topònim.
El llogaret, d'uns 130 habitants, es troba al paratge del Saltadero, al costat de la rambla de l'Albosa. Al seu caseriu, molts habitatges recuperen activitat en caps de setmana i períodes de vacances. L'entorn, amb barrancs i camins tradicionals, ofereix una imatge molt diferent de la València litoral.
Roma
No cal sortir de la província de València per dir que vius o que has estat a Roma. Aquest petit llogaret, un altre pertanyent a Requena, forma part de la Vega del riu Magre i se situa a poca distància de la ciutat i de Sant Antoni.
L'origen del nom no està aclarit. És un dels múltiples llogarets de l'extens terme municipal, un territori on el poblament rural està molt dispers i on la cultura del vi ocupa un paper central.
Chulilla
Sobre un promontori rocós a tocar del canó del riu Túria, Chulilla és un dels pobles valencians més visitats de l'interior. El seu nom podria procedir d'una forma antiga relacionada amb Iulella, que hauria evolucionat a Xulella durant el període andalusí i, posteriorment, a la denominació actual.
El seu reclam principal és el paisatge. La ruta dels Ponts Penjants sobre el Túria, les parets del congost i les zones de bany de l'entorn han convertit el municipi en una destinació habitual per a senderistes. A això se sumen el castell, el traçat de carrers en pendent i la presència de nombrosos vestigis històrics.
Losa del Obispo
El nom de Losa del Obispo té dues parts amb una explicació històrica. Losa s'ha vinculat al pas d'un antic camí o calçada, relacionat amb la ruta que connectava València amb Chelva i el Rincón de Ademuz. L'afegit del Obispo respon a la relació amb la dignitat arquebisbal de València.
La localitat va pertànyer, al costat de Chulilla i Villar del Arzobispo, a l'antiga Baronia de Chulilla. Després de diversos conflictes, va acabar aconseguint la independència de Chulilla, un procés confirmat a finals del segle XVIII. Al seu terme es localitza La Atalayuela, jaciment destacat de l'edat del bronze valenciana.
La Portera
La Portera és un altre llogaret de Requena el topònim del qual està lligat a una tradició local documentada per autors que van estudiar-ne la història. Segons aquesta explicació, el nom procediria d'una antiga casa de labor vinculada a una religiosa del convent de Sant Josep de Requena, coneguda com a la portera.
El nucli original es va assentar a la part alta d'un turó, a tocar de l'edifici que al seu dia va complir funcions d'ermita. Durant el segle XIX era un caseriu reduït, però va anar creixent fins a convertir-se en un dels llogarets de Requena.
