Xavier García Albiol vol que la resposta a l'ocupació il·legal deixi de dependre, en la majoria dels casos, dels jutjats. L'alcalde de Badalona, a qui Alberto Núñez Feijóo ha encarregat de liderar la proposta del PP contra l'ocupació, defensa una intervenció policial o administrativa que permeti recuperar els immobles en 48 hores. “Si la solució ha de seguir passant pels jutjats, no avançarem”, afirma en una entrevista amb idealista/news. El projecte parteix d'una proposició de llei anterior dels populars, tot i que encara queden per concretar qüestions com l'execució dels desallotjaments o els criteris per distingir la vulnerabilitat del frau.
Des de l'alcaldia de la tercera ciutat més poblada de Catalunya, Albiol assenyala la inseguretat dels propietaris, les traves administratives i la manca de sòl com a factors que dificulten l'accés a l'habitatge. També qüestiona la reserva del 30 % d'habitatge protegit de Barcelona i reconeix que l'encariment de la capital catalana beneficia Badalona perquè atrau compradors de rendes mitjanes i altes. En matèria d'ocupació, sosté que el 70 % respon a persones que l'han convertida en una manera de vida, encara que admet que no disposa de dades exactes i fonamenta aquesta estimació en la seva experiència.
Des de la seva experiència com a alcalde de Badalona, com han canviat els problemes d'habitatge que li traslladen els veïns?
Hi ha diferents elements que han situat l'habitatge com una de les preocupacions principals. D'una banda, els petits propietaris traslladen una sensació d'inseguretat que abans no existia. Fins no fa gaire estava relacionada amb l'ocupació il·legal i no poder resoldre d'una manera efectiva i a curt termini els impagaments dels llogaters. Ara s'hi afegeixen els decrets del Govern, que acaben consolidant aquestes situacions d'indefinició per als propietaris.
D'altra banda, em trobo amb persones que no poden accedir al mercat del lloguer, entre altres motius, per aquesta manca d'agilitat. Una persona que deixa de pagar sense un motiu justificat pot romandre un o dos anys a l'immoble fins que es produeix una resolució judicial, en la majoria dels casos per via civil, perquè els jutjats estan col·lapsats. Això també acaba dificultant l'accés d'altres persones al lloguer. Aquesta és la preocupació més gran que detecto.
Quin diagnòstic fa del mercat de l'habitatge a Espanya? Per què cada cop costa més comprar o llogar?
Els alts preus obeeixen a una sèrie de circumstàncies. D'una banda, el preu dels terrenys ha augmentat de manera considerable perquè falta espai per construir, sobretot a les grans ciutats. Hi ha un problema d'oferta.
De l'altra, hi ha decisions de les administracions, com l'obligació de destinar el 30 % a HPO a Barcelona, que fan inviables algunes de les promocions que es volen desenvolupar.
També hi ha un factor que trobo determinant: la lentitud en la tramitació i la gran quantitat de requisits administratius que se sol·liciten per emprendre un projecte de construcció de nous habitatges. Són factors agreujats a Catalunya per aquestes traves administratives, que provoquen que una promoció no sigui interessant econòmicament o que els preus estiguin absolutament disparats.
Fins a quin punt les dificultats per accedir a un habitatge a Barcelona estan desplaçant la demanda cap a Badalona?
Aquesta situació d'encariment desmesurat de l'habitatge a Barcelona ens està repercutint en positiu. Hi ha una part de les persones que són expulsades de Barcelona, amb una capacitat de renda mitjana o mitjana-alta, que busquen alternatives de més qualitat al seu entorn.
En el nostre cas, estem desenvolupant un barri nou, el del canal del Gorg i el passeig marítim, on aproximadament el 65 o el 70 % dels qui han comprat un habitatge són persones que han vingut de Barcelona, estrangers o veïns de ciutats de l'entorn. Ens permet que un nou perfil de veïns vingui a la nostra ciutat.
Quin marge real té un alcalde per facilitar l'accés a l'habitatge? Què li queda pendent a Badalona?
Queda molta feina pendent, ho reconec. A Badalona, l'Ajuntament feia 20 anys que no construïa habitatges de protecció pública. En tenim planificades fins a set promocions, que significaran aproximadament entre 300 i 350 habitatges de promoció pública, tant de lloguer com de venda.
Les administracions també tenim una part de responsabilitat, sobretot a escala autonòmica i estatal. No es permet liberalitzar i posar a disposició una part del sòl que creiem que s'hauria de poder transformar de manera més o menys accelerada en residencial. Crec que aquesta serà una de les tasques del proper Govern d'Espanya, que espero que sigui el de Feijóo.
Parlant de Feijóo, li ha encarregat liderar la llei antiocupació. Què hi ha ja sobre la taula?
Tenim un document base: la proposició de llei que va presentar el Grup Popular al Congrés fa un parell d'anys i que està bloquejada a la Mesa per la majoria del Govern. És un bon document de partida.
La conclusió ha de ser que es creïn els mecanismes i les modificacions legals adequades perquè una ocupació il·legal no es consolidi ni es cronifiqui i es pugui actuar en 48 hores. Cal tenir molt clar que una cosa són les ocupacions il·legals de puntada de peu a la porta com a mode de vida o les de les màfies, i una altra de molt diferent les persones que de veritat són vulnerables i tenen un problema puntual per pagar la hipoteca o el lloguer. Hem de saber destriar el gra de la palla. Aquest és l'objectiu: els ocupes, en 48 hores fora.
Pot avançar alguna mesura concreta que encara no s'hagi anunciat?
Tinc l'encàrrec des de fa deu dies. La proposició de llei que va presentar el PP pot ser una bona base, però vull asseure'm amb els sectors afectats per escoltar les seves propostes i fer la millor llei que doni resposta a aquest problema. Afecta les grans ciutats i, de manera molt especial, les de Catalunya, on hi ha el 40 % de les ocupacions d'Espanya.
Prometen desallotjaments a 48 hores. Des de quin moment comença a comptar aquest termini i què garanteix exactament: una decisió judicial o que el propietari recuperi les claus?
Crec que en la majoria dels casos no s'ha d'arribar a la intervenció de l'àmbit judicial. Ha de ser una resposta més policial, amb totes les garanties o administrativa. Però si la solució ha de continuar passant pels jutjats, no avançarem.
Es crearia una unitat especial per a aquest tipus de desallotjaments?
No ho sé, li ho dic de debò. En aquest moment no puc donar aquest nivell de detall perquè encara no estem en aquesta fase.
També ha defensat que cal protegir qui deixa de pagar perquè es queda a l'atur. Com distingirà la llei la vulnerabilitat del frau i en quins casos mantindria la suspensió d'un desnonament?
Tampoc encara ho tenim dissenyat, però és evident que cal conèixer l'historial de la persona. Una situació normalment va acompanyada d'informes dels serveis socials. S'ha d'estudiar cada cas i distingir entre els qui han convertit la vulnerabilitat en el seu mode de vida i els qui són vulnerables de debò.
El que és clar és que qui no ha de suportar aquest pes social és el propietari del pis; han de ser les administracions. Cal buscar una fórmula perquè no sigui el propietari qui hagi d'aguantar l'impagament durant un o dos anys perquè aquesta persona no té recursos, en comptes que sigui l'Administració la que hi trobi una solució.
Ha convidat Junts a aportar propostes. Han mantingut converses o hi ha algun punt d'acord?
No. He convidat tothom que vulgui aportar una proposta que ho faci. Junts també ha tingut una llei bloquejada a la Mesa del Congrés, però, a diferència de nosaltres, ha mantingut Pedro Sánchez amb els seus set vots.
Potser el podria haver forçat a desbloquejar aquesta llei en les negociacions que ha fet de manera setmanal. Segur que ens poden fer arribar alguna proposta, però tampoc han mostrat gaire interès fins ara.
Quants immobles ocupats tenen identificats a Badalona? Quines dades donen suport a la seva afirmació que els que fan de l'ocupació una forma de vida o formen part de màfies són majoria?
Les dades exactes no les tenim. Per l'experiència de molts anys, però, estic en condicions d'afirmar que el 70 % de les ocupacions corresponen a persones que han convertit l'ocupació en un mode de vida.
En treuen també un benefici econòmic?
En uns casos sí i, en altres, es dediquen a donar la puntada de peu a la porta per viure amb els serveis punxats i no haver de pagar ni els serveis ni el lloguer: professionals de viure de l'ocupació.
Dels immobles recuperats durant el mandat, quants ho han estat mitjançant una resolució judicial, una actuació policial o una sortida acordada?
No ho tinc quantificat en aquests moments, però segons les dades oficials de la policia local, l'any passat vam aconseguir evitar que es consolidessin més del 50 % dels intents d'ocupació a Badalona. Cada any s'ha reduït el nombre d'intents.
Ha intervingut personalment en actuacions que han acabat amb la sortida d'ocupants. Quin és el protocol municipal i quin paper correspon a l'alcalde?
En el moment en què ho detectem, ens avisa un veí o tenim informació que s'està produint una ocupació, tinc una regidoria que es dedica a prendre les mesures adequades per evitar que es consolidi. Treballa de manera coordinada amb la policia local i, de vegades, amb Urbanisme o Disciplina.
N'estic molt satisfet, encara que queda molta feina. El 2025 i el primer semestre del 2026 hem evitat més del 50 % dels intents d'ocupació a la ciutat.
A partir d'aquí, depèn de les circumstàncies. El cap de setmana passat, a les sis del matí, estava amb uns veïns que estaven sent amenaçats per la màfia de l'ocupació, amb agressions. Intento estar al costat dels veïns perquè és important.
El paren pel carrer per demanar-li ajuda?
Sí, i m'escriuen per correu i per missatges privats a les xarxes socials.
Quina importància té aquesta implicació personal?
Al final, és un tema de prioritats. La meva prioritat és acabar amb aquest problema. Afecta molta gent i no hi ha cap barri ni ciutat de la província de Barcelona que es pugui salvar d'aquesta situació. Amb la meva presència intento aportar solucions i donar tranquil·litat als veïns.
Quins articles de la Llei d'habitatge eliminaria i quins mantindria?
És una pregunta molt detallada que no puc contestar. La Llei d'habitatge és una de les normes en què s'hauran de modificar alguns articles amb la llei d'ocupació. També la Llei d'enjudiciament criminal, la Llei d'enjudiciament civil i el Codi penal. Hi ha d'haver modificacions per fer una llei efectiva que doni resposta al problema que s'està vivint.
Quin canvi considera prioritari perquè un petit propietari torni a llogar el pis?
Han de ser canvis de profunditat per donar una resposta a aquesta realitat que afecta tanta gent. Una resposta efectiva i satisfactòria.
Quants habitatges calcula que tornarien al lloguer si la seva proposta antiocupació tirés endavant?
Encara no en tenim dades, però crec que la immensa majoria dels pisos que en aquests moments no estan de lloguer, bé perquè hi ha desconfiança o perquè estan ocupats, sortirien al mercat, i ho farien en unes condicions que facilitarien l'accés a persones que ara tenen dificultats, no només pel preu, sinó també pel perfil social i per aquesta desconfiança: joves, mares solteres o immigrants.
Si, quan una persona deixa de pagar, en lloc d'estar dos anys pledejant es pot resoldre el problema en poques setmanes, això dona confiança a tothom i beneficia tots els sectors.
Quants habitatges públics o assequibles està construint el Govern i a quants es compromet durant aquest mandat?
En aquests moments estem construint una promoció de 35 habitatges. El mes que ve en comencen trenta i escaig més i, d'aquí a dos o tres mesos, trenta i escaig més.
En 20 anys no s'havia construït ni un sol habitatge públic per part de l'Ajuntament. Ja tenim arrencada la que he explicat i durant aquest mandat s'iniciaran aproximadament 350 habitatges.
El més destacat
