L’economia espanyola segueix millorant a marxes forçades, tot i que en la comparativa internacional resulta cada cop menys dinàmica. Almenys, això és el que deixa entreveure el darrer informe que ha publicat la consultora global BDO, que ni tan sols situa a Espanya entre els 40 països més dinàmics pel món dels negocis.
Per segon any consecutiu, al capdavant del rànquing se situa Singapur, seguit de Hong Kong i Suïssa. En quarta posició es troba Holanda, seguida per Irlanda, Dinamarca, Noruega, Regne Unit, Canadà i Austràlia, que tanca el top 10.
L’anàlisi realitzada per la consultora inclou un total de 174 països, en els quals s’estudien desenes de variables econòmiques, polítiques, legals i socioculturals. Entre els factors que té en compte està el deute públic, el PIB per càpita, les infraestructures, la inflació, l’estabilitat política, la regulació, el control de la corrupció, la sanitat, l’educació, l’atur o el creixement poblacional.
Tenint en compte tots aquests paràmetres, algunes de les principals potències mundials queden relegades a unes posicions molt modestes. Alemanya, per exemple, ocupa el lloc número 12, situant-se per sota de Suècia, mentre que Nova Zelanda i EUA tenen les posicions 13 i 14, respectivament. Japó, per part seva, tanca el top 20, mentre que França baixa fins a la posició 28. Itàlia cau fins al número 40 i Espanya, fins al 43. Hem perdut una posició respecte al rànquing de l’any passat, i ens situem per sota de Malàisia, Kuwait, Oman, Brunei, Malta, Bahrain, Eslovàquia o Hongria.
Segons l’anàlisi de la consultora, el nostre país es troba ben situat (posició 28) en el subíndex politico-legislatiu, però baixa en l’econòmic (44) i sobretot en el sociocultural (75). En canvi ressalta que els dos grans centres financers asiàtics (Singapur i Hong Kong) lideren per segon cop la comparativa “gràcies a les seves excel·lents condicions del marc econòmic pels negocis en aquestes ciutats-estat altament desenvolupades”.
En els últims llocs de l’índex es troben Afganistan, Sudan, Veneçuela i Corea del Nord, països sacsejats per guerres, crisis i conflictes, de manera que l’informe ressalta la dificultat per realitzar previsions en un futur.
“En alguns països la situació és tan complicada que és difícil veure com poden recuperar-se de les darreres posicions. En altres, tanmateix, és la situació politico-legislativa la que els penalitza pel seu ingrés en posicions de lideratge, tot i que compten amb bones condicions econòmiques i socioculturals”, aclareix l’estudi, que posa com a exemple d’aquest darrer cas a la Xina, que es desploma fins a la posició 86.
Calendari laboral 2026: els festius nacionals i autonòmics
Aquest 2026 tindrà, tal com estableix la llei, catorze festius nacionals, dels quals dos són fixats per cada ajuntament. Dels dotze restants, hi ha nou festivitats nacionals que són de caràcter obligatori per a totes les comunitats autònomes i no poden ser substituïts, llevat que coincideixin en diumenge:
Un fill recupera gairebé 160.000 euros després de ser desheretat
L'Audiència Provincial de Girona ha tornat a posar el focus als límits del desheretament a Catalunya. En una sentència, el tribunal va declarar injusta l'exclusió d'un fill del testament del seu pare, reconeixent-li més de 159.000 euros en concepte de legítima hereditària. La seva sentència llança un missatge clar: no n'hi ha prou d'al·legar falta de relació per desheretar un fill. Si el progenitor ha contribuït al distanciament, la desheretació serà injusta. El cas reforça una te
Què passa si es ven un pis llegat abans de morir el testador?
L'Audiència Provincial de Barcelona ha resolt recentment un cas que aclareix fins a quin punt la voluntat del testador pot alterar el repartiment inicialment previst al testament.
Llum verda al reforç de l'Agència Tributària catalana per recaptar els impostos
El Govern català ha aprovat un decret llei per modificar el règim jurídic de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) per adaptar-lo als nous requeriments derivats del desplegament de la hisenda catalana i dotar-la de plena autonomia en matèria de personal per poder començar a recaptar "de manera progressiva" tots els impostos. El decret s'ha de convalidar al Parlament i no preveu dotació econòmica.
El Suprem aclareix en quins casos es pot desheretar per manca de relació
El distanciament entre pares i fills no sempre neix de la rancúnia. De vegades, simplement passa. Però aquesta manca de contacte pot justificar que un progenitor exclogui els seus descendents del repartiment de l'herència? El Tribunal Suprem s'hi ha pronunciat amb claredat, i una vegada més, la llei no permet desheretar sense una causa ben justificada.
Absolen una hereva d'un deute hipotecari en no acceptar l'herència
L'Audiència Provincial de Barcelona ha dictat una resolució molt rellevant en matèria de successions i deutes hipotecaris. En una sentència dictada el març del 2025, el tribunal va absoldre una dona demandada per l'impagament d'un préstec hipotecari vinculat a un familiar mort en entendre que no havia acceptat l'herència. La decisió reforça un principi clau: ser cridat a heretar no implica automàticament respondre amb el patrimoni personal pels deutes del causant.
Herències: un compte conjunt augmenta la llegítima i canvia el repartiment
L'Audiència Provincial de Tarragona ha fet un gir a un conflicte familiar que feia anys que era als tribunals. El cas, que enfronta tres fills amb la seva mare, deixa una conclusió clara: si no es demostra el caràcter privatiu dels diners d'un compte conjunt, la llei presumeix que pertany als dos titulars per parts iguals, llevat de prova en contra, per la qual cosa aquesta proporció pot arribar a formar part de l'herència.