El Tribunal Suprem ha resolt el dubte de milers de mares que estaven pendents de saber si la prestació per maternitat havia de tributar a l’IRPF o no. Finalment, s’ha dictaminat que aquest subsidi n’està exempt, de manera que hi haurà unes 1.085.000 beneficiàries, segons els càlculs dels Tècnics del Ministeri d’Hisenda (Gestha).
Així ho reflecteix una sentència de la Secció Segona de la Sala III, del Contenciós-Administratiu, que desestima el recurs de l’Advocacia de l’Estat, que defenia que aquestes prestacions haurien de tributar a l’IRPF. Tanmateix, l’Alt Tribunal senyala tot el contrari i confirma una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, de juny de 2017, que va ordenar a Hisenda a tornar a una mare la quantitat ingressada a l’IRPF de 2013 per la prestació per maternitat amb càrrec a la Seguretat Social percebuda en aquell exercici.
En la seva sentencia, de la qual ha estat ponent el magistrat José Díaz Delgado, el Suprem considera que la prestació per maternitat a càrrec de l’Institut Nacional de la Seguretat social pot incardinar al suposat previst en el paràgraf tercer lletra h de l’article 7 de la Llei de l’IRPF, quan disposa que “igualment estaran exemptes les altres prestacions públiques per naixement, part o adopció múltiple, adopció, fills a càrrec o orfandat”.
El Suprem al·lega que d’aquest text se’n desprèn que l’exempció comprèn no només la prestació de naixement, part múltiple, adopció i fill a càrrec, sinó també la de maternitat. I va més enllà dient a la sentència que el seu abast no es limita a les prestacions per maternitat concedides per les comunitats autònomes o entitats locals, sinó que l’exempció afecta a totes les prestacions per maternitat, “sense distinció de l’òrgan públic del qual es percebin”.
És a dir, no només estan exemptes les prestacions per maternitat concedides per la Seguretat Social, sinó també per les comunitats autònomes i ajuntaments.
Per últim, el Suprem assegura que la prestació per maternitat és el subsidi que gestiona la Seguretat Social i que tracta de compensar la pèrdua d’ingressos del treballador a conseqüència del permís de descans pel naixement d’un fill, adopció, tutela o acolliment, i durant aquest període el contracte de treball queda en suspens interrompent-se l’activitat laboral. Per aquest motiu, a tenor de l’article 177 de la Llei General de la Seguretat Social, el Suprem recorda que es consideren situacions protegides la maternitat, l’adopció, la guarda amb finalitat d’adopció i l’acolliment familiar, de conformitat amb el Codi Civil o les lleis civils de les comunitats autònomes que ho regulin.
Els tècnics d’Hisenda aclareixen que només es beneficien d’aquesta mesura les dones que, trobant-se treballant, en substitució de la nòmina, han rebut la prestació que atorga la Seguretat Social.
Tanmateix, també podrien reclamar els aproximadament 20.700 pares que han rebut aquestes prestacions, sempre que haguessin gaudit del període cedit per la mare, cas en el qual la prestació es considera de paternitat. En total, els imports abonats als potencials beneficiaris per la Seguretat Social ascendeixen fins als 4.665 milions d’euros entre 2014 i 2017.
Què poden fer els contribuents després d’haver declarat el Suprem que la prestació de maternitat està exempta?
José María Salcedo, soci del despatx Ático Jurídico, enumera els diferents escenaris que hi ha en aquests moments:
- Si els contribuents van sol·licitar la rectificació de la seva declaració d’IRPF, i Hisenda se la va denegar, podent o no recórrer aquesta denegació. Si ho van fer, podran invocar la sentència del Suprem en el seu recurs i aquest serà estimat.
- Pel contra, si van sol·licitar la rectificació i davant la negativa d’Hisenda no van seguir recorrent, ja no podran fer res.
- Per últim, els contribuents que encara no han sol·licitat la rectificació són a temps de poder fer-ho. En aquest moment, pot sol·licitar-se la rectificació de les autoliquidacions de l’IRPF dels exercicis 2014, 2015, 2016 i 2017, que són els que no han prescrit. Parlem de prestació de maternitat rebuda a partir de 2014, no de l’any de naixement del fill que en dona dret. I és que un fill nascut a finals de 2013 donava dret a una prestació de maternitat que es cobrava els primers mesos de 2014, i que per tant pot declarar-se exempta.
- Els contribuents ja podran declarar exempta la prestació de maternitat cobrada a partir d’ara. Per tant, a la declaració de 2018 (a presentar el juny de 2019), l’import de la prestació de maternitat cobrada ja no podrà incloure’s a la declaració de l’IRPF.
Com sol·licitar la devolució
Per demanar la devolució del que s’ha cobrat s’ha de presentar un escrit de sol·licitud de rectificació d’autoliquidació de l’IRPF de l’exercici corresponent i devolució d’ingressos indeguts.
