L'estancament dels salaris i la baixa productivitat són, juntament amb el preu de les cases, un obstacle clau per accedir a un habitatge. Així ho va defensar l'economista Fernando Pinto Hernández, professor d'Economia Aplicada a la Universitat Rey Juan Carlos i coautor d'Un país sin casas, durant la jornada 'Habitatge entre regulació i mercat: Quin equilibri necessitem?', organitzat el 12 de novembre pel Consell d'Eivissa.
Segueix idealista/news al canal de Whatsapp
"El problema principal a Espanya, encara que ara pugui no semblar-ho, no és l'habitatge; és que no han pujat els salaris en pràcticament els darrers 30 anys i no som capaços d'augmentar la productivitat", va afirmar a la taula rodona que va tancar la trobada.
Sis mesures per a Eivissa
Després d'analitzar les particularitats del mercat immobiliari de l'illa, Pinto va plantejar sis línies d'actuació: construir on ja hi ha ciutat, tornar immobles a l'ús residencial, donar seguretat als qui lloguen, facilitar l'accés a l'habitatge als treballadors essencials, adaptar la fiscalitat a les característiques insulars i dissenyar fórmules d'habitatge a un preu limitat que siguin viables econòmicament.
Sobre aquesta última, va defensar “ampliar allò que ja funciona” utilitzant sòl públic en règim de dret de superfície durant 75 anys i impulsant projectes residencials estratègics.
Un dèficit de 17.000 habitatges
La jornada, celebrada a la sala de plens del Consell, la va inaugurar José Luis Mateo Hernández, conseller d'Habitatge, Territori i Mobilitat del Govern balear. Va assenyalar que entre el 2000 i el 2025, la població de les Balears va créixer un 46 %, per sobre del conjunt d'Espanya, mentre que el parc d'habitatges va augmentar un 31 %. El resultat, va dir, és un dèficit d'uns 17.000 habitatges a les illes.
Mateo va reconèixer que “no ho fem tot bé”, però va assegurar que l'Administració s'ho pren “molt de debò”. Va defensar augmentar l'oferta amb més sòl edificable, reforçar la seguretat jurídica dels propietaris i agilitzar els tràmits. "La inseguretat jurídica és el pitjor dels enemics per als ciutadans", va advertir.
“Una bomba demogràfica”
El president del Consell d'Eivissa, Vicent Marí, va concretar que d'aquest dèficit uns 9.000 habitatges corresponen a Eivissa. Va parlar d'una bomba demogràfica que dificulta l'emancipació dels joves i la captació de professionals de sectors com la sanitat o l'educació.
Marí va coincidir amb Mateo a ampliar l'oferta, però va afegir que les noves promocions haurien de beneficiar sobretot els que fa més anys que resideixen a l'illa: “No n'hi ha prou únicament amb construir més habitatges”. També va defensar la col·laboració publicoprivada: “L'Administració pública per si sola no solucionarà mai el problema”.
La visió dels promotors
Alejandra Marqués, vicepresidenta de Comunicació de l'Associació Empresarial de Promotors Immobiliaris de Balears (Proinba), va demanar unificar els criteris d'aplicació de la normativa a tota l'illa: “Les normes s'han d'aplicar de la mateixa manera a tots els municipis”. També va apostar per aprofitar la intel·ligència artificial en aquest àmbit i va reclamar consens polític: “L'habitatge ens afecta a tots, independentment de la ideologia”. Va recordar que “tothom té dret a un habitatge digne”.





