La Universitat Pompeu Fabra es col·loca en la primera posició del rànquing de millors universitats espanyoles, seguida en segon lloc per la Universitat Carles III i les universitats politècniques de Catalunya i València, que comparteixen el tercer lloc.
Es tracta d'un rànquing elaborat per la Fundació BBVA i l'Ivie, i que avalua el rendiment de cada universitat en la seva activitat docent, investigadora i en innovació i desenvolupament tecnològic.
Espanya es troba entre els països que menys aprofita l'esforç públic i privat realitzat en educació superior, a causa de les elevades taxes d'abandó dels estudis iniciats. Un 33% dels alumnes espanyols deixa sense finalitzar el grau en el qual es va matricular, un 21% per abandonar la universitat sense obtenir un títol i el 12% restant per canviar d'estudis. Aquestes elevades taxes d'abandó reflecteixen un important desaprofitament dels recursos privats i públics dedicats a la formació universitària i unes pèrdues anuals derivades d'aquest fracàs que s'acosten als mil milions d'euros.
El problema de l'abandó afecta totes les universitats, encara que amb desigual intensitat. No sempre les millor classificades en els rànquings ho pateixen menys, perquè l'especialització importa en aquest sentit i les universitats politècniques presenten bons resultats en altres aspectes docents, investigadors o d'innovació i desenvolupament tecnològic, però no en aquest. Les millors universitats privades, que no sobresurten en els rànquings generals, però sí en els de docència, presenten també menors taxes d'abandó.
Calendari laboral 2026: els festius nacionals i autonòmics
Aquest 2026 tindrà, tal com estableix la llei, catorze festius nacionals, dels quals dos són fixats per cada ajuntament. Dels dotze restants, hi ha nou festivitats nacionals que són de caràcter obligatori per a totes les comunitats autònomes i no poden ser substituïts, llevat que coincideixin en diumenge:
Un fill recupera gairebé 160.000 euros després de ser desheretat
L'Audiència Provincial de Girona ha tornat a posar el focus als límits del desheretament a Catalunya. En una sentència, el tribunal va declarar injusta l'exclusió d'un fill del testament del seu pare, reconeixent-li més de 159.000 euros en concepte de legítima hereditària. La seva sentència llança un missatge clar: no n'hi ha prou d'al·legar falta de relació per desheretar un fill. Si el progenitor ha contribuït al distanciament, la desheretació serà injusta. El cas reforça una te
Què passa si es ven un pis llegat abans de morir el testador?
L'Audiència Provincial de Barcelona ha resolt recentment un cas que aclareix fins a quin punt la voluntat del testador pot alterar el repartiment inicialment previst al testament.
Llum verda al reforç de l'Agència Tributària catalana per recaptar els impostos
El Govern català ha aprovat un decret llei per modificar el règim jurídic de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) per adaptar-lo als nous requeriments derivats del desplegament de la hisenda catalana i dotar-la de plena autonomia en matèria de personal per poder començar a recaptar "de manera progressiva" tots els impostos. El decret s'ha de convalidar al Parlament i no preveu dotació econòmica.
El Suprem aclareix en quins casos es pot desheretar per manca de relació
El distanciament entre pares i fills no sempre neix de la rancúnia. De vegades, simplement passa. Però aquesta manca de contacte pot justificar que un progenitor exclogui els seus descendents del repartiment de l'herència? El Tribunal Suprem s'hi ha pronunciat amb claredat, i una vegada més, la llei no permet desheretar sense una causa ben justificada.
Absolen una hereva d'un deute hipotecari en no acceptar l'herència
L'Audiència Provincial de Barcelona ha dictat una resolució molt rellevant en matèria de successions i deutes hipotecaris. En una sentència dictada el març del 2025, el tribunal va absoldre una dona demandada per l'impagament d'un préstec hipotecari vinculat a un familiar mort en entendre que no havia acceptat l'herència. La decisió reforça un principi clau: ser cridat a heretar no implica automàticament respondre amb el patrimoni personal pels deutes del causant.
Herències: un compte conjunt augmenta la llegítima i canvia el repartiment
L'Audiència Provincial de Tarragona ha fet un gir a un conflicte familiar que feia anys que era als tribunals. El cas, que enfronta tres fills amb la seva mare, deixa una conclusió clara: si no es demostra el caràcter privatiu dels diners d'un compte conjunt, la llei presumeix que pertany als dos titulars per parts iguals, llevat de prova en contra, per la qual cosa aquesta proporció pot arribar a formar part de l'herència.