Guerra al plàstic: cinc solucions innovadores per reemplaçar-ho

Tots som conscients que generem massa plàstics, no només per les aclaparadores fotos de tones de plàstic que cada vegada més sovint publiquen els mitjans de comunicació, sinó perquè només cal veure la quantitat d'envasos que baixem diverses vegades a la setmana al contenidor groc. És un no parar.

Per això, cada vegada són més els investigadors i empreses que es dediquen a buscar alternatives al plàstic. Avui parlem d'algunes d'aquestes propostes:

• Llana de roca: pertany a la família de les llanes minerals, es tracta d'un aïllant fabricat a partir de roca volcànica. S'utilitza bàsicament com a aïllant tèrmic i com a protecció contra el foc. A diferència de l'aïllament de fibra de vidre o de plàstic escumejat (que solen ser els materials conductors més utilitzats), la llana de roca pot ser dissenyada per oferir propietats úniques. En els últims anys ha guanyat en popularitat entre els arquitectes i dissenyadors: de fet, hi ha llana de roca instal·lada a l'O2 Arena de Londres i a l'aeroport d'Hong Kong.
• Fongs per tot arreu: i no ens referim als que puguis enxampar a la piscina, sinó als que ja s'estan utilitzant en la construcció d'edificis. Els fongs dels troncs dels arbres i els del sòl poden reemplaçar materials com el poliestirè i funcionar com a aïllants acústics, per exemple. MycoWorks, un equip d'enginyers, científics i dissenyadors, està treballant per extreure els teixits vegetatius dels fongs i solidificar-los en noves estructures. Evocative Design, per la seva part, una empresa amb seu a Nova York, utilitza el miceli (l'aparell vegetatiu dels fongs, que els serveix per nodrir-se) com a agent d'unió en bresques de fusta, així com per a embalatge ignífug.
• A la rica pell d'oliva: en aquest cas, les recerques són 'made in Spain'. Un investigador de Jaén, Jesús Zorrilla, ha desenvolupat un envàs de bioplàstic a partir d'un polímer extret de la pell de l'oliva. El compost que ha aconseguit extreure es denomina Polihidroxialcanoat i pot ser utilitzat per fabricar plàstic orgànic no tòxic i completament biodegradable. Per fer això ha utilitzat els residus orgànics de l'extracció de l'oli.
• El ciment, molt utilitzat a la construcció, representa aproximadament el 5% de les emissions mundials de diòxid de carboni. Ja hi ha diversos investigadors treballant per desenvolupar alternatives que consumeixin menys energia, per exemple, alguns parlen de maons fabricats amb grans sobrants de la indústria cervesera. Fins i tot algun estudiant ha anat una mica més enllà, com el precursor del Biostone, un maó compost de sorra, nutrients i urea, la substància present a l'orina.
• Palletes biodegradables: a les platges, els residus més comuns són les burilles, els taps de plàstic i les palletes realitzades amb el mateix material. Ja han estat prohibides a molts països, igual que els coberts de plàstic, però hi ha alternatives, com les biodegradables (que poden reutilitzar-se, com per exemple les de bambú) o les comestibles. Fins i tot ja es comercialitzen coberteries biodegradables fetes a base de blat de moro.

En definitiva, hi ha molts projectes per substituir el plàstic, alguns d'ells en estadis molt avançats, altres incipients i uns altres ja comercialitzant-se.