El 24 de juny està marcat en vermell al calendari de la banca espanyola. En aquest dia, l'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) oferirà les conclusions sobre les hipoteques subjectes a l'índex de referència de préstecs hipotecaris (IRPH), denunciades pel seu caràcter abusiu en els préstecs de milers d'hipotecats i sospitoses d'encarir el cost de les hipoteques, en comptes d'aplicar l'euríbor.
Els analistes internacionals han realitzat estudis sobre l'impacte de la sentència, que es coneixerà durant l'últim trimestre de l'any, sobre els comptes dels principals bancs afectats. Aquestes són les seves previsions:
Morgan Stantley creu en un escenari on la retroactivitat arribi als 10 anys, el que suposa un volum de compensació que varia entre els 3.154 milions i els 7.042 milions d'euros bruts. “Això suposa una pèrdua de capital mitjana entre el 0,17% i el 0,37% segons la retroactivitat i l'import aplicats”, afirma l'estudi de l'empresa americana.
CaixaBank (1.306-2.848 milions), Santander i BBVA (tots dos amb 680-1.500 milions), segons l'escenari més o menys dolent, serien les entitats més afectades per la sentència del TJUE. Sabadell (210 milions), Bankia (233 milions) o Unicaja (45 milions) també estarien entre els bancs que haurien de retornar les quantitats cobrades de més.
Goldman Sachs elevava les xifres entre els 7.000 i els 44.000 milions d'euros, ja que afirma que es pot donar l'escenari que el 100% dels hipotecats amb IRPH en les seves hipoteques reclamin la devolució. L'entitat suïssa UBS xifra el ‘mal’ per a la banca en 4.990 milions d'euros.
Article vist a Morgan Stanley cree que el IRPH costará entre 3.000 y 7.000 millones a la banca española (Expansión)
Calendari laboral 2026: els festius nacionals i autonòmics
Aquest 2026 tindrà, tal com estableix la llei, catorze festius nacionals, dels quals dos són fixats per cada ajuntament. Dels dotze restants, hi ha nou festivitats nacionals que són de caràcter obligatori per a totes les comunitats autònomes i no poden ser substituïts, llevat que coincideixin en diumenge:
Un fill recupera gairebé 160.000 euros després de ser desheretat
L'Audiència Provincial de Girona ha tornat a posar el focus als límits del desheretament a Catalunya. En una sentència, el tribunal va declarar injusta l'exclusió d'un fill del testament del seu pare, reconeixent-li més de 159.000 euros en concepte de legítima hereditària. La seva sentència llança un missatge clar: no n'hi ha prou d'al·legar falta de relació per desheretar un fill. Si el progenitor ha contribuït al distanciament, la desheretació serà injusta. El cas reforça una te
Què passa si es ven un pis llegat abans de morir el testador?
L'Audiència Provincial de Barcelona ha resolt recentment un cas que aclareix fins a quin punt la voluntat del testador pot alterar el repartiment inicialment previst al testament.
Llum verda al reforç de l'Agència Tributària catalana per recaptar els impostos
El Govern català ha aprovat un decret llei per modificar el règim jurídic de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) per adaptar-lo als nous requeriments derivats del desplegament de la hisenda catalana i dotar-la de plena autonomia en matèria de personal per poder començar a recaptar "de manera progressiva" tots els impostos. El decret s'ha de convalidar al Parlament i no preveu dotació econòmica.
El Suprem aclareix en quins casos es pot desheretar per manca de relació
El distanciament entre pares i fills no sempre neix de la rancúnia. De vegades, simplement passa. Però aquesta manca de contacte pot justificar que un progenitor exclogui els seus descendents del repartiment de l'herència? El Tribunal Suprem s'hi ha pronunciat amb claredat, i una vegada més, la llei no permet desheretar sense una causa ben justificada.
Absolen una hereva d'un deute hipotecari en no acceptar l'herència
L'Audiència Provincial de Barcelona ha dictat una resolució molt rellevant en matèria de successions i deutes hipotecaris. En una sentència dictada el març del 2025, el tribunal va absoldre una dona demandada per l'impagament d'un préstec hipotecari vinculat a un familiar mort en entendre que no havia acceptat l'herència. La decisió reforça un principi clau: ser cridat a heretar no implica automàticament respondre amb el patrimoni personal pels deutes del causant.
Herències: un compte conjunt augmenta la llegítima i canvia el repartiment
L'Audiència Provincial de Tarragona ha fet un gir a un conflicte familiar que feia anys que era als tribunals. El cas, que enfronta tres fills amb la seva mare, deixa una conclusió clara: si no es demostra el caràcter privatiu dels diners d'un compte conjunt, la llei presumeix que pertany als dos titulars per parts iguals, llevat de prova en contra, per la qual cosa aquesta proporció pot arribar a formar part de l'herència.