Els estalviadors espanyols tornen a mirar la totxana. I és que, amb una recuperació econòmica i immobiliària que es manté, uns tipus d'interès que continuen estancats en mínims històrics i un excés de liquiditat que porta els inversors estrangers a diversificar la seva cartera, els actius estan guanyant cada vegada més protagonisme.
Així ho mostra el resultat d'una enquesta que ha realitzat la gestora del banc JP Morgan entre inversors. Segons la seva anàlisi, actualment 18 de cada 100 inversors tenen exposició a la totxana, una proporció que supera amb escreix el 5,9% registrat en 2017. Dit d'una altra manera: en tot just dos anys s'ha triplicat el percentatge d'inversors que aposten pel sector mmobiliari.
D'altra banda, la gestora del banc estatunidenc deixa entreveure que els estalviadors miren la borsa amb cautela, com a conseqüència de les turbulències que estan patint els mercats internacionals per variables com l'alentiment econòmic global, la guerra comercial entre els EUA i la Xina, o la incertesa pel Brexit. De fet, la confiança de l'inversor en la renda variable està en els valors més mínims dels últims dos anys i mig. Fins a un 26% dels inversors creu que la bossa caurà en els pròxims sis mesos, per sobre del 24% de l'enquesta anterior.
Així i tot, la borsa continua sent una opció d'inversió més interessant que la totxana a curt termini. Preguntats per la intenció d'inversió en els pròxims mesos, l'alternativa que guanya per golejada és la que componen els dipòsits i els comptes d'estalvi, amb més d'un 45%, seguida dels fons o plans de pensions (20,7%), els fons d'inversió (13,4%) i la borsa (12,3%). Ja per sota del 10% es troben l'immobiliari (9,7%) i els bons (8%). La resta (15,7%) no té intenció d'invertir en cap de les opcions anteriors.
No podem oblidar que, amb el preu del diner en mínims, la rendibilitat bruta dels principals actius immobiliaris supera el 7% en el cas dels habitatges, els locals comercials i les oficines, segons l'estudi d'idealista del primer trimestre de l'any.
Article vist a Los ahorradores se abrazan de nuevo al ladrillo (El País)
Calendari laboral 2026: els festius nacionals i autonòmics
Aquest 2026 tindrà, tal com estableix la llei, catorze festius nacionals, dels quals dos són fixats per cada ajuntament. Dels dotze restants, hi ha nou festivitats nacionals que són de caràcter obligatori per a totes les comunitats autònomes i no poden ser substituïts, llevat que coincideixin en diumenge:
Un fill recupera gairebé 160.000 euros després de ser desheretat
L'Audiència Provincial de Girona ha tornat a posar el focus als límits del desheretament a Catalunya. En una sentència, el tribunal va declarar injusta l'exclusió d'un fill del testament del seu pare, reconeixent-li més de 159.000 euros en concepte de legítima hereditària. La seva sentència llança un missatge clar: no n'hi ha prou d'al·legar falta de relació per desheretar un fill. Si el progenitor ha contribuït al distanciament, la desheretació serà injusta. El cas reforça una te
Què passa si es ven un pis llegat abans de morir el testador?
L'Audiència Provincial de Barcelona ha resolt recentment un cas que aclareix fins a quin punt la voluntat del testador pot alterar el repartiment inicialment previst al testament.
Llum verda al reforç de l'Agència Tributària catalana per recaptar els impostos
El Govern català ha aprovat un decret llei per modificar el règim jurídic de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) per adaptar-lo als nous requeriments derivats del desplegament de la hisenda catalana i dotar-la de plena autonomia en matèria de personal per poder començar a recaptar "de manera progressiva" tots els impostos. El decret s'ha de convalidar al Parlament i no preveu dotació econòmica.
El Suprem aclareix en quins casos es pot desheretar per manca de relació
El distanciament entre pares i fills no sempre neix de la rancúnia. De vegades, simplement passa. Però aquesta manca de contacte pot justificar que un progenitor exclogui els seus descendents del repartiment de l'herència? El Tribunal Suprem s'hi ha pronunciat amb claredat, i una vegada més, la llei no permet desheretar sense una causa ben justificada.
Absolen una hereva d'un deute hipotecari en no acceptar l'herència
L'Audiència Provincial de Barcelona ha dictat una resolució molt rellevant en matèria de successions i deutes hipotecaris. En una sentència dictada el març del 2025, el tribunal va absoldre una dona demandada per l'impagament d'un préstec hipotecari vinculat a un familiar mort en entendre que no havia acceptat l'herència. La decisió reforça un principi clau: ser cridat a heretar no implica automàticament respondre amb el patrimoni personal pels deutes del causant.
Herències: un compte conjunt augmenta la llegítima i canvia el repartiment
L'Audiència Provincial de Tarragona ha fet un gir a un conflicte familiar que feia anys que era als tribunals. El cas, que enfronta tres fills amb la seva mare, deixa una conclusió clara: si no es demostra el caràcter privatiu dels diners d'un compte conjunt, la llei presumeix que pertany als dos titulars per parts iguals, llevat de prova en contra, per la qual cosa aquesta proporció pot arribar a formar part de l'herència.