Els nivells d'endeutament hipotecari per la compra d'un habitatge varien segons el període que es miri. L'import mitjà del crèdit hipotecari en el primer trimestre de l'any (126.250 euros) va registrar una caiguda del 2,2% respecte al trimestre anterior, segons els registradors. Però si ho comparem amb el mínim de la sèrie històrica en 2013, l'increment supera el 25%, però encara està un -16,6% per sota del màxim aconseguit en 2007.
La concessió del crèdit hipotecari entre gener i març va tornar a baixar (-2,2%) enfront del trimestre anterior després de sis sèries consecutives d'alces. L'import mitjà d'una hipoteca per compravenda d'un habitatge es va situar en 126.250 euros.
Segons l'estadística del Col·legi de Registradors de la Propietat, Madrid (194.375 euros), Catalunya (153.324 euros), Balears (148.771 euros) i País Basc (144.989 euros) van tenir els majors nivells d'endeutament en el primer trimestre. Per contra, La Rioja (87.206 euros), Murcia (84.411 euros) i Extremadura (74.984 euros) van tenir les hipoteques més baixes del mercat nacional.
Això en termes absoluts, però si ens fixem en percentatges, entre el 4T 2018 i el 1T 2019 els majors creixements es van donar a Navarra (7,2%), Murcia (4,6%) i Catalunya (2,4%) per a quedar-se en hipoteques de 114.902 euros, 84.411 euros i 153.324 euros, respectivament.
Per l'altre costat, els majors ajustos en tres mesos es van donar a Canàries (-6,4%), Extremadura (-7%) i Balears (-13,5%) que van reduir la seva pressió per a quedar-se en 95.158 euros, 74.984 euros i 148.771 euros, respectivament.
Per contextualitzar aquestes dades des d'un pla més ampli, les dades de l'arrencada de 2019 estan un 25,6% per sobre del mínim de la sèrie històrica aconseguit en 2013, quan la hipoteca mitjana va arribar als 100.841 euros. Però enfront del màxim aconseguit en 2007, quan la hipoteca mitjana va arribar als 151.432 euros, encara es troba un -16,6% per sota de l'aconseguit en ple boom immobiliari.
Balears, Catalunya i Murcia contracten ja més tipus fixos
L'import mitjà dels tipus d'interès de les noves hipoteques es va incrementar fins al 2,5% en el primer trimestre front 2,3% del trimestre anterior. El tipus d'interès fix inicial arriba fins al 3% enfront del 2,1% de l'interès variable. La contractació d'hipoteques per a habitatges amb un tipus d'interès variable es va reduir fins al 59,4%, la qual cosa deixa als tipus d'interès fixos en el 40,6% del total de préstecs hipotecaris contractats.
Tres comunitats autònomes: Balears (55,3%), Catalunya (51,6%) i Múrcia (50,4%) ja formalitzen més crèdits hipotecaris a tipus d'interès fix que variable. No obstant això, unes altres tan importants com País Basc (73,9%) o Madrid (70,9%) segueixen amb alts percentatges d'hipoteques a tipus variable.
Recorden que els espanyols dediquen el 30% del seu sou a pagar la hipoteca
Com ja vam informar a idealista/news el mes de maig passat, els ciutadans amb una hipoteca van haver de dedicar de mitjana el 30% del seu sou mensual a pagar la quota hipotecària, que suma ja 16 mesos consecutius a l'alça. El major esforç salarial es continua donant a Balears (44,7%), seguit per Madrid (35,4%) i Catalunya (33,4%).
Fins a 15 comunitats autònomes han presentat un empitjorament dels indicadors d'accessibilitat durant l'últim any, afirmen els registradors. “Les xifres de creixement són relativament reduïdes, per la qual cosa mantenim nivells d'indicadors d'accessibilitat relativament baixos, sobretot si es fa una comparació històrica de resultats. Les actuals xifres es troben relativament pròximes als mínims històrics i encara molt allunyats dels màxims històrics”, concreten.
Calendari laboral 2026: els festius nacionals i autonòmics
Aquest 2026 tindrà, tal com estableix la llei, catorze festius nacionals, dels quals dos són fixats per cada ajuntament. Dels dotze restants, hi ha nou festivitats nacionals que són de caràcter obligatori per a totes les comunitats autònomes i no poden ser substituïts, llevat que coincideixin en diumenge:
Un fill recupera gairebé 160.000 euros després de ser desheretat
L'Audiència Provincial de Girona ha tornat a posar el focus als límits del desheretament a Catalunya. En una sentència, el tribunal va declarar injusta l'exclusió d'un fill del testament del seu pare, reconeixent-li més de 159.000 euros en concepte de legítima hereditària. La seva sentència llança un missatge clar: no n'hi ha prou d'al·legar falta de relació per desheretar un fill. Si el progenitor ha contribuït al distanciament, la desheretació serà injusta. El cas reforça una te
Què passa si es ven un pis llegat abans de morir el testador?
L'Audiència Provincial de Barcelona ha resolt recentment un cas que aclareix fins a quin punt la voluntat del testador pot alterar el repartiment inicialment previst al testament.
Llum verda al reforç de l'Agència Tributària catalana per recaptar els impostos
El Govern català ha aprovat un decret llei per modificar el règim jurídic de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) per adaptar-lo als nous requeriments derivats del desplegament de la hisenda catalana i dotar-la de plena autonomia en matèria de personal per poder començar a recaptar "de manera progressiva" tots els impostos. El decret s'ha de convalidar al Parlament i no preveu dotació econòmica.
El Suprem aclareix en quins casos es pot desheretar per manca de relació
El distanciament entre pares i fills no sempre neix de la rancúnia. De vegades, simplement passa. Però aquesta manca de contacte pot justificar que un progenitor exclogui els seus descendents del repartiment de l'herència? El Tribunal Suprem s'hi ha pronunciat amb claredat, i una vegada més, la llei no permet desheretar sense una causa ben justificada.
Absolen una hereva d'un deute hipotecari en no acceptar l'herència
L'Audiència Provincial de Barcelona ha dictat una resolució molt rellevant en matèria de successions i deutes hipotecaris. En una sentència dictada el març del 2025, el tribunal va absoldre una dona demandada per l'impagament d'un préstec hipotecari vinculat a un familiar mort en entendre que no havia acceptat l'herència. La decisió reforça un principi clau: ser cridat a heretar no implica automàticament respondre amb el patrimoni personal pels deutes del causant.
Herències: un compte conjunt augmenta la llegítima i canvia el repartiment
L'Audiència Provincial de Tarragona ha fet un gir a un conflicte familiar que feia anys que era als tribunals. El cas, que enfronta tres fills amb la seva mare, deixa una conclusió clara: si no es demostra el caràcter privatiu dels diners d'un compte conjunt, la llei presumeix que pertany als dos titulars per parts iguals, llevat de prova en contra, per la qual cosa aquesta proporció pot arribar a formar part de l'herència.