Gairebé 180 nacionalitats diferents, un 27% del total dels residents han nascut a l'estranger i la seva natalitat és la més baixa des de 2003. Segons l'últim Padró Municipal a data d'1 de gener de 2019, a Barcelona resideixen 1.650.358 persones, la xifra d'habitants més elevada des de 1991.
Les dades facilitades per l'Ajuntament de Barcelona indiquen que la població de la capital catalana ha augmentat al ritme més alt dels últims onze anys (en 21.422 persones, un 1,32%) a causa de l'increment de la immigració, ja que en 2018 el "creixement natural" va ser negatiu, és a dir, les defuncions (15.238) van superar els naixements (12.889).
Des del consistori destaquen que Barcelona compta amb 333.516 veïns de 179 nacionalitats diferents, un 20,2% de la població total, "la qual cosa marca un màxim històric en termes absoluts i relatius". Malgrat això, els nascuts a l'estranger, independentment de la seva nacionalitat, són 433.846, el 26,3% del total de residents.
Entre els estrangers arribats a Barcelona en 2018 destaquen els de nacionalitat italiana (+4.776), veneçolana (+2.249), hondurenya (+2.202), colombiana (+2.098) i francesa (+1.680).
Segons l'estudi, els ciutadans veneçolans, hondurenys i colombians són de fet els principals sol·licitants d'asil a la capital catalana. Els italians, xinesos i pakistanesos, col·lectius amb més de 20.000 persones vivint a Barcelona, són les nacionalitats més nombroses.
Població per barris
En més de 30 barris conviuen persones de més de cent nacionalitats, ha explicat Calvo, mentre que el barri de la Clota, el menys poblat de la ciutat, és també el que menys població estrangera té (i compte així i tot amb 24 nacionalitats).
L'Eixample (5.025 persones) i Sant Martí (3.790 persones) són els districtes que més estrangers han acollit en aquest 2018 en termes absoluts, mentre que en termes relatius la llista la lidera Horta-Guinardó (+11,8%) i Nou Barris (+10,5%).
L'increment de població a la capital catalana, d'altra banda, és generalitzat als 73 barris, encara que es concentra al barri Gòtic (+12,6%), mentre que a Diagonal Mar, Canyelles, les Tres Torres i Pedralbes baixa lleugerament.
El nombre d'immigrants que més ha crescut procedeix de la Unió Europea i té una titulació bastant superior a l'espanyola, diuen des de l'estudi, destacant que “Barcelona importa població jove, potencialment fèrtil i econòmicament activa".
El consistori té comptabilitzades unes 13.000 persones sense domicili fix. El total d'1.650.358 barcelonins empadronats viuen en 662.787 domicilis, la qual cosa suposa un increment d'uns 2.000 respecte a l'any anterior i situa la mitjana de persones per domicili en 2,49: un 31% viuen en habitatges unipersonals, en el 29,1% habiten dues persones, en el 18,4% tres i en el 13,7% quatre.
En un 24,9% del total de domicilis no hi viu cap home, mentre que només el 14,9% no compta amb cap dona. En el 76,7% dels habitatges barcelonins, d'altra banda, no viu cap menor d'edat. de edad.
Calendari laboral 2026: els festius nacionals i autonòmics
Aquest 2026 tindrà, tal com estableix la llei, catorze festius nacionals, dels quals dos són fixats per cada ajuntament. Dels dotze restants, hi ha nou festivitats nacionals que són de caràcter obligatori per a totes les comunitats autònomes i no poden ser substituïts, llevat que coincideixin en diumenge:
Un fill recupera gairebé 160.000 euros després de ser desheretat
L'Audiència Provincial de Girona ha tornat a posar el focus als límits del desheretament a Catalunya. En una sentència, el tribunal va declarar injusta l'exclusió d'un fill del testament del seu pare, reconeixent-li més de 159.000 euros en concepte de legítima hereditària. La seva sentència llança un missatge clar: no n'hi ha prou d'al·legar falta de relació per desheretar un fill. Si el progenitor ha contribuït al distanciament, la desheretació serà injusta. El cas reforça una te
Què passa si es ven un pis llegat abans de morir el testador?
L'Audiència Provincial de Barcelona ha resolt recentment un cas que aclareix fins a quin punt la voluntat del testador pot alterar el repartiment inicialment previst al testament.
Llum verda al reforç de l'Agència Tributària catalana per recaptar els impostos
El Govern català ha aprovat un decret llei per modificar el règim jurídic de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) per adaptar-lo als nous requeriments derivats del desplegament de la hisenda catalana i dotar-la de plena autonomia en matèria de personal per poder començar a recaptar "de manera progressiva" tots els impostos. El decret s'ha de convalidar al Parlament i no preveu dotació econòmica.
El Suprem aclareix en quins casos es pot desheretar per manca de relació
El distanciament entre pares i fills no sempre neix de la rancúnia. De vegades, simplement passa. Però aquesta manca de contacte pot justificar que un progenitor exclogui els seus descendents del repartiment de l'herència? El Tribunal Suprem s'hi ha pronunciat amb claredat, i una vegada més, la llei no permet desheretar sense una causa ben justificada.
Absolen una hereva d'un deute hipotecari en no acceptar l'herència
L'Audiència Provincial de Barcelona ha dictat una resolució molt rellevant en matèria de successions i deutes hipotecaris. En una sentència dictada el març del 2025, el tribunal va absoldre una dona demandada per l'impagament d'un préstec hipotecari vinculat a un familiar mort en entendre que no havia acceptat l'herència. La decisió reforça un principi clau: ser cridat a heretar no implica automàticament respondre amb el patrimoni personal pels deutes del causant.
Herències: un compte conjunt augmenta la llegítima i canvia el repartiment
L'Audiència Provincial de Tarragona ha fet un gir a un conflicte familiar que feia anys que era als tribunals. El cas, que enfronta tres fills amb la seva mare, deixa una conclusió clara: si no es demostra el caràcter privatiu dels diners d'un compte conjunt, la llei presumeix que pertany als dos titulars per parts iguals, llevat de prova en contra, per la qual cosa aquesta proporció pot arribar a formar part de l'herència.