A Espanya se signen centenars d'hipoteques al dia. La compra d'un habitatge és una de les decisions més importants en la vida de les persones i la signatura d'un préstec, un procés que suscita molts dubtes entre els consumidors.
Sobretot en els últims mesos, davant l'arribada de la nova llei hipotecària i tots els canvis que comporta. El passat 17 de juny va entrar en vigor aquesta legislació, que inclou, entre moltes altres coses, l'obligació del banc d'enviar amb antelació la documentació perquè el client ho revisi juntament amb un notari abans de la signatura. També destaca la limitació de les comissions d'amortització anticipada, la possibilitat de convertir una hipoteca variable en una fixa de manera més senzilla i barata, així com la prohibició d'incloure clàusules abusives com les terra.
En aquest escenari, el Consell General del Notariat ha resumit les tres qüestions més freqüents que pregunten els consumidors als notaris en matèria d'hipoteques. Es plantegen, per exemple, si després de la nova llei poden triar el que vulguin, si han de revisar la documentació tot sols amb ell o què és una oferta vinculant. I això és el que respon a cadascuna d'aquests dubtes:
1. M'haig de reunir tot sol amb el notari abans de signar l'escriptura de préstec?
La resposta és rotundament sí. Segons els notaris, "la nova normativa ve a reforçar la protecció al consumidor i la seguretat jurídica de la fase precontractual dels préstecs hipotecaris, atribuint als notaris una important funció. Els notaris hauran de cerciorar-se que les entitats financeres han lliurat als ciutadans tota la informació que estableix la llei i proporcionar-los un assessorament imparcial i gratuït. Tot això, com a mínim, en els 10 dies anteriors a l'autorització i signatura de les escriptures dels préstecs hipotecaris".
2. Ara els clients tenen dret a triar el notari, com he de fer-ho?
La nova llei deixa molt clar que té dret a triar notari la persona que contracta el préstec. Pot triar al notari que prefereixi, acostant-se a la seva notària o per internet. Si es decanta per aquesta segona opció, explica el CGN, n'hi ha prou amb entrar en la web del notariat i punxar en l'apartat Contractarà un préstec hipotecari? Triï notari”. Allí se li indiquen els passos a seguir, que són molt senzills.
Tots els notaris estan preparats, professional i tècnicament, per a atendre els ciutadans sota el paraigua d'aquesta nova llei. L'objectiu és que tot sigui més transparent i segur i que el consumidor rebi del notari assessorament imparcial i gratuït.
3. El banc m'ha comunicat que pròximament em farà arribar una oferta vinculant. Què és exactament?
És un document en el qual l'entitat financera reflecteix les condicions i característiques del préstec hipotecari que es compromet a complir amb el seu client. S'emet una vegada que el client hagi mostrat la seva voluntat de contractar un préstec hipotecari, disposi de la taxació de l'immoble i s'hagin efectuat les oportunes comprovacions sobre la situació registral de la finca i la capacitat financera del prestatari.
El banc ha de presentar-la per escrit, tenint un termini de vigència no inferior a 14 dies naturals des de la seva data de lliurament, i ha d'anar signada. "Aquí ja no parlem d'unes condicions genèriques, sinó que són unes condicions úniques i exclusives per al client, depenent normalment de la seva capacitat financera i de l'immoble que hipotecarà", detallen els notaris.
A idealista/hipoteques t'aconseguim la millor hipoteca, des d'Euribor + 0,75%. servei gratuït i sense compromís
Calendari laboral 2026: els festius nacionals i autonòmics
Aquest 2026 tindrà, tal com estableix la llei, catorze festius nacionals, dels quals dos són fixats per cada ajuntament. Dels dotze restants, hi ha nou festivitats nacionals que són de caràcter obligatori per a totes les comunitats autònomes i no poden ser substituïts, llevat que coincideixin en diumenge:
Un fill recupera gairebé 160.000 euros després de ser desheretat
L'Audiència Provincial de Girona ha tornat a posar el focus als límits del desheretament a Catalunya. En una sentència, el tribunal va declarar injusta l'exclusió d'un fill del testament del seu pare, reconeixent-li més de 159.000 euros en concepte de legítima hereditària. La seva sentència llança un missatge clar: no n'hi ha prou d'al·legar falta de relació per desheretar un fill. Si el progenitor ha contribuït al distanciament, la desheretació serà injusta. El cas reforça una te
Què passa si es ven un pis llegat abans de morir el testador?
L'Audiència Provincial de Barcelona ha resolt recentment un cas que aclareix fins a quin punt la voluntat del testador pot alterar el repartiment inicialment previst al testament.
Llum verda al reforç de l'Agència Tributària catalana per recaptar els impostos
El Govern català ha aprovat un decret llei per modificar el règim jurídic de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) per adaptar-lo als nous requeriments derivats del desplegament de la hisenda catalana i dotar-la de plena autonomia en matèria de personal per poder començar a recaptar "de manera progressiva" tots els impostos. El decret s'ha de convalidar al Parlament i no preveu dotació econòmica.
El Suprem aclareix en quins casos es pot desheretar per manca de relació
El distanciament entre pares i fills no sempre neix de la rancúnia. De vegades, simplement passa. Però aquesta manca de contacte pot justificar que un progenitor exclogui els seus descendents del repartiment de l'herència? El Tribunal Suprem s'hi ha pronunciat amb claredat, i una vegada més, la llei no permet desheretar sense una causa ben justificada.
Absolen una hereva d'un deute hipotecari en no acceptar l'herència
L'Audiència Provincial de Barcelona ha dictat una resolució molt rellevant en matèria de successions i deutes hipotecaris. En una sentència dictada el març del 2025, el tribunal va absoldre una dona demandada per l'impagament d'un préstec hipotecari vinculat a un familiar mort en entendre que no havia acceptat l'herència. La decisió reforça un principi clau: ser cridat a heretar no implica automàticament respondre amb el patrimoni personal pels deutes del causant.
Herències: un compte conjunt augmenta la llegítima i canvia el repartiment
L'Audiència Provincial de Tarragona ha fet un gir a un conflicte familiar que feia anys que era als tribunals. El cas, que enfronta tres fills amb la seva mare, deixa una conclusió clara: si no es demostra el caràcter privatiu dels diners d'un compte conjunt, la llei presumeix que pertany als dos titulars per parts iguals, llevat de prova en contra, per la qual cosa aquesta proporció pot arribar a formar part de l'herència.