A Suïssa alguns bancs estan concedint de manera individual hipoteques amb un tipus d'interès negatiu davant la política monetària laxa del banc central del país. No obstant això, encara no s'ha donat el cas que els hipotecats rebin diners nets dels bancs, pel fet que les comissions que cobren per la concessió del préstec són superiors als tipus d'interès negatius.
El banc central suís ha baixat el tipus d'interès al -0,75%, amb l'objectiu de restar atractiu a la seva divisa, el franc suís, enfront de l'euro, perquè això exerceix un efecte perjudicial per a la seva economia.
En teoria la concessió d'hipoteques a tipus negatius, és a dir, per sota del 0%, suposa que el banc pagui interessos a l'hipotecat i no a l'inrevés. No obstant això, la concessió d'aquest tipus d'hipoteques s'està produint de manera individual i, com hem comentat anteriorment, cap banc ha entrat en aquesta pràctica ni tampoc hi ha aspectes que ho faci possible.
De fet, aquesta notícia ha saltat a la palestra arran d'una enquesta realitzada pel periòdic suís Tages-Anzeiger a 24 bancs suïssos, en la qual alguns van admetre haver concedit hipoteques amb tipus per sota de zero en casos individuals.
Interessa al banc suís donar aquest tipus d'hipoteques? Segons El blog Salmó, si l'alternativa d'un banc és aparcar els diners al -0,75% pot tenir més sentit concedir un préstec al -0,2% o al -0,3%. A més, tot sembla indicar que els tipus d'interès no pujaran, sinó més aviat tot el contrari.
Suïssa segueix els passos de Dinamarca
A Dinamarca la situació és molt semblant. Els tipus d'interès estan en el -0,65% actualment i alguns bancs han concedit hipoteques a tipus negatiu. Però en cap cas, han pagat als hipotecats.
De fet, la situació de tots dos països és semblant, ja que compten amb bancs centrals propis per no ser membres de la zona euro i totes dues monedes estan més fortes que l'euro. I les perspectives no semblen ser molt falagueres, perquè el BCE probablement continua baixant els tipus d'interès, la qual cosa obligarà a aquests dos països a fer el propi.
Clàusules zero o com els bancs espanyols es blinden davant la caiguda de l'euríbor
Els bancs espanyols han inclòs a les seves hipoteques la denominada ‘clàusula zero’ davant la caiguda de l'euríbor. I amb l'euríbor en negatiu, la clàusula zero és una nova protecció del banc per evitar retornar interessos a l'hipotecat.
Article vist a ¿Hipotecas a tipo negativo? En Suiza ya lo experimentan (El Blog Salmón)
Calendari laboral 2026: els festius nacionals i autonòmics
Aquest 2026 tindrà, tal com estableix la llei, catorze festius nacionals, dels quals dos són fixats per cada ajuntament. Dels dotze restants, hi ha nou festivitats nacionals que són de caràcter obligatori per a totes les comunitats autònomes i no poden ser substituïts, llevat que coincideixin en diumenge:
Un fill recupera gairebé 160.000 euros després de ser desheretat
L'Audiència Provincial de Girona ha tornat a posar el focus als límits del desheretament a Catalunya. En una sentència, el tribunal va declarar injusta l'exclusió d'un fill del testament del seu pare, reconeixent-li més de 159.000 euros en concepte de legítima hereditària. La seva sentència llança un missatge clar: no n'hi ha prou d'al·legar falta de relació per desheretar un fill. Si el progenitor ha contribuït al distanciament, la desheretació serà injusta. El cas reforça una te
Què passa si es ven un pis llegat abans de morir el testador?
L'Audiència Provincial de Barcelona ha resolt recentment un cas que aclareix fins a quin punt la voluntat del testador pot alterar el repartiment inicialment previst al testament.
Llum verda al reforç de l'Agència Tributària catalana per recaptar els impostos
El Govern català ha aprovat un decret llei per modificar el règim jurídic de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) per adaptar-lo als nous requeriments derivats del desplegament de la hisenda catalana i dotar-la de plena autonomia en matèria de personal per poder començar a recaptar "de manera progressiva" tots els impostos. El decret s'ha de convalidar al Parlament i no preveu dotació econòmica.
El Suprem aclareix en quins casos es pot desheretar per manca de relació
El distanciament entre pares i fills no sempre neix de la rancúnia. De vegades, simplement passa. Però aquesta manca de contacte pot justificar que un progenitor exclogui els seus descendents del repartiment de l'herència? El Tribunal Suprem s'hi ha pronunciat amb claredat, i una vegada més, la llei no permet desheretar sense una causa ben justificada.
Absolen una hereva d'un deute hipotecari en no acceptar l'herència
L'Audiència Provincial de Barcelona ha dictat una resolució molt rellevant en matèria de successions i deutes hipotecaris. En una sentència dictada el març del 2025, el tribunal va absoldre una dona demandada per l'impagament d'un préstec hipotecari vinculat a un familiar mort en entendre que no havia acceptat l'herència. La decisió reforça un principi clau: ser cridat a heretar no implica automàticament respondre amb el patrimoni personal pels deutes del causant.
Herències: un compte conjunt augmenta la llegítima i canvia el repartiment
L'Audiència Provincial de Tarragona ha fet un gir a un conflicte familiar que feia anys que era als tribunals. El cas, que enfronta tres fills amb la seva mare, deixa una conclusió clara: si no es demostra el caràcter privatiu dels diners d'un compte conjunt, la llei presumeix que pertany als dos titulars per parts iguals, llevat de prova en contra, per la qual cosa aquesta proporció pot arribar a formar part de l'herència.