Espanya és un de les destinacions més buscades pels estrangers que estan pensant emigrar per motius laborals. Segons l'enquesta que ha realitzat la consultora Randstad, basant-se en enquestes a professionals de 33 països, el nostre país ocupa el setè lloc del rànquing, situant-se per davant de potències com Itàlia o el Japó.
Al capdavant de la llista estan els EUA, seguits d'Alemanya i Austràlia. En quarta posició es troba el Regne Unit, seguit del Canadà i França. La següent destinació de la llista és Espanya, seguit de Suïssa, Itàlia, Bèlgica, el Japó, Àustria i Dinamarca. Segons l'estudi, els països que més es decanten pel nostre país són l'Argentina, Xile, França, Itàlia, Països Baixos o Portugal.
En el cas de les destinacions que busquen els espanyols que estan disposats a canviar de país per qüestions laborals, destaquen Alemanya, França i els EUA, seguits d'Itàlia, Regne Unit, Portugal i Bèlgica.
I quines raons són les que motiven als emigrants? Exercir una ocupació millor i més interessant és el factor determinant per a dos de cada tres enquestats, mentre que la millora salarial és el motor del 54%.
“La cerca d'ocupació fora del nostre país s'està convertint, cada dia més, en una opció molt demandada pels professionals per a aconseguir una posició més satisfactòria amb els seus interessos i en la qual sigui més fàcil conciliar la nostra vida laboral i professional. Per tant, ja no emigrem tant per necessitat, sinó per millorar les nostres condicions”, assegura Luis Pérez, director de Relacions Institucionals.
A més, als treballadors espanyols els agrada treballar amb persones d'altres cultures. Així ho declara el 82,7% dels professionals enquestats del nostre país, un percentatge que es troba 3,3 punts percentuals per sobre de la mitjana global (79,4%), i que ocupa un dels primers llocs entre els països europeus, per davant del Regne Unit (82,2%), França (79%) o Alemanya (68,4%).
Calendari laboral 2026: els festius nacionals i autonòmics
Aquest 2026 tindrà, tal com estableix la llei, catorze festius nacionals, dels quals dos són fixats per cada ajuntament. Dels dotze restants, hi ha nou festivitats nacionals que són de caràcter obligatori per a totes les comunitats autònomes i no poden ser substituïts, llevat que coincideixin en diumenge:
Un fill recupera gairebé 160.000 euros després de ser desheretat
L'Audiència Provincial de Girona ha tornat a posar el focus als límits del desheretament a Catalunya. En una sentència, el tribunal va declarar injusta l'exclusió d'un fill del testament del seu pare, reconeixent-li més de 159.000 euros en concepte de legítima hereditària. La seva sentència llança un missatge clar: no n'hi ha prou d'al·legar falta de relació per desheretar un fill. Si el progenitor ha contribuït al distanciament, la desheretació serà injusta. El cas reforça una te
Què passa si es ven un pis llegat abans de morir el testador?
L'Audiència Provincial de Barcelona ha resolt recentment un cas que aclareix fins a quin punt la voluntat del testador pot alterar el repartiment inicialment previst al testament.
Llum verda al reforç de l'Agència Tributària catalana per recaptar els impostos
El Govern català ha aprovat un decret llei per modificar el règim jurídic de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) per adaptar-lo als nous requeriments derivats del desplegament de la hisenda catalana i dotar-la de plena autonomia en matèria de personal per poder començar a recaptar "de manera progressiva" tots els impostos. El decret s'ha de convalidar al Parlament i no preveu dotació econòmica.
El Suprem aclareix en quins casos es pot desheretar per manca de relació
El distanciament entre pares i fills no sempre neix de la rancúnia. De vegades, simplement passa. Però aquesta manca de contacte pot justificar que un progenitor exclogui els seus descendents del repartiment de l'herència? El Tribunal Suprem s'hi ha pronunciat amb claredat, i una vegada més, la llei no permet desheretar sense una causa ben justificada.
Absolen una hereva d'un deute hipotecari en no acceptar l'herència
L'Audiència Provincial de Barcelona ha dictat una resolució molt rellevant en matèria de successions i deutes hipotecaris. En una sentència dictada el març del 2025, el tribunal va absoldre una dona demandada per l'impagament d'un préstec hipotecari vinculat a un familiar mort en entendre que no havia acceptat l'herència. La decisió reforça un principi clau: ser cridat a heretar no implica automàticament respondre amb el patrimoni personal pels deutes del causant.
Herències: un compte conjunt augmenta la llegítima i canvia el repartiment
L'Audiència Provincial de Tarragona ha fet un gir a un conflicte familiar que feia anys que era als tribunals. El cas, que enfronta tres fills amb la seva mare, deixa una conclusió clara: si no es demostra el caràcter privatiu dels diners d'un compte conjunt, la llei presumeix que pertany als dos titulars per parts iguals, llevat de prova en contra, per la qual cosa aquesta proporció pot arribar a formar part de l'herència.