Nou tomb a la classificació de les ciutats europees més atractives per invertir en el sector immobiliari enguany. Si l'any passat Lisboa li va prendre el lloc a Berlín, enguany París ha desbancat la capital portuguesa.
Aquesta és la lectura que podem extreure de l’estudi que han realitzat la consultora PwC i Land Urban Institute basat en enquestes a fons d'inversió, empreses immobiliàries, bancs i altres inversors professionals.
Segons aquests agents, aquest any la capital francesa serà l'estrella de la inversió immobiliària a Europa. Això serà principalment degut al projecte urbanístic en desenvolupament conegut com a Gran París, centrat en ampliar els límits de la ciutat i crear nous centres de negocis i nous pols econòmics que fomentin la innovació. Es tracta d'un projecte que va començar fa anys i que es continuarà desenvolupant al llarg d'aquesta dècada, amb una inversió prevista de més de 30.000 milions d'euros.
Just després de París trobem Berlín, una de les urbs que sol protagonitzar els primers llocs d'aquesta classificació, i la segueix Frankfurt. Londres és la quarta ciutat de la llista, després d'haver desaparegut l'any passat de les 20 primeres posicions.
Madrid és el primer nom espanyol que apareix a la classificació i ocupa la cinquena plaça, després de caure un lloc respecte a l'any passat. Barcelona torna a situar-se a la novena posició després d'haver quedat al número 27 a l’anterior.
Espanya és el segon país europeu amb més ciutats al top 10. L’únic que li va per davant és Alemanya (4), i això és símptoma que el mercat immobiliari domèstic continua sent un dels més atractius per als inversors. Les raons? És una de les economies europees que més creix, un dels països on els actius alternatius (residències d'estudiants, residències de gent gran, projectes de lloguer assequible...) tenen més potencial i unes rendes assequibles respecte a altres llocs del Vell Continent.
Així i tot, per davant de la capital catalana hi ha Amsterdam, Munic i Hamburg. Lisboa tanca el top 10 d'enguany i supera, d’aquesta manera, Milà (11), Dublín (12), Brussel·les (13), Varsòvia (14), Viena (15), Luxemburg (16), Zuric (17), Estocolm (18), Copenhaguen (19) i Praga (20).
Aquestes són les metròpolis que captaran més inversió del sector immobiliari aquest 2020, segons els plans dels mateixos grans operadors internacionals:
1. París
2. Berlín
3. Frankfurt
4. Londres
5. Madrid
6. Àmsterdam
7. Munic
8. Hamburg
9. Barcelona
10. Lisboa
Calendari laboral 2026: els festius nacionals i autonòmics
Aquest 2026 tindrà, tal com estableix la llei, catorze festius nacionals, dels quals dos són fixats per cada ajuntament. Dels dotze restants, hi ha nou festivitats nacionals que són de caràcter obligatori per a totes les comunitats autònomes i no poden ser substituïts, llevat que coincideixin en diumenge:
Un fill recupera gairebé 160.000 euros després de ser desheretat
L'Audiència Provincial de Girona ha tornat a posar el focus als límits del desheretament a Catalunya. En una sentència, el tribunal va declarar injusta l'exclusió d'un fill del testament del seu pare, reconeixent-li més de 159.000 euros en concepte de legítima hereditària. La seva sentència llança un missatge clar: no n'hi ha prou d'al·legar falta de relació per desheretar un fill. Si el progenitor ha contribuït al distanciament, la desheretació serà injusta. El cas reforça una te
Què passa si es ven un pis llegat abans de morir el testador?
L'Audiència Provincial de Barcelona ha resolt recentment un cas que aclareix fins a quin punt la voluntat del testador pot alterar el repartiment inicialment previst al testament.
Llum verda al reforç de l'Agència Tributària catalana per recaptar els impostos
El Govern català ha aprovat un decret llei per modificar el règim jurídic de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) per adaptar-lo als nous requeriments derivats del desplegament de la hisenda catalana i dotar-la de plena autonomia en matèria de personal per poder començar a recaptar "de manera progressiva" tots els impostos. El decret s'ha de convalidar al Parlament i no preveu dotació econòmica.
El Suprem aclareix en quins casos es pot desheretar per manca de relació
El distanciament entre pares i fills no sempre neix de la rancúnia. De vegades, simplement passa. Però aquesta manca de contacte pot justificar que un progenitor exclogui els seus descendents del repartiment de l'herència? El Tribunal Suprem s'hi ha pronunciat amb claredat, i una vegada més, la llei no permet desheretar sense una causa ben justificada.
Absolen una hereva d'un deute hipotecari en no acceptar l'herència
L'Audiència Provincial de Barcelona ha dictat una resolució molt rellevant en matèria de successions i deutes hipotecaris. En una sentència dictada el març del 2025, el tribunal va absoldre una dona demandada per l'impagament d'un préstec hipotecari vinculat a un familiar mort en entendre que no havia acceptat l'herència. La decisió reforça un principi clau: ser cridat a heretar no implica automàticament respondre amb el patrimoni personal pels deutes del causant.
Herències: un compte conjunt augmenta la llegítima i canvia el repartiment
L'Audiència Provincial de Tarragona ha fet un gir a un conflicte familiar que feia anys que era als tribunals. El cas, que enfronta tres fills amb la seva mare, deixa una conclusió clara: si no es demostra el caràcter privatiu dels diners d'un compte conjunt, la llei presumeix que pertany als dos titulars per parts iguals, llevat de prova en contra, per la qual cosa aquesta proporció pot arribar a formar part de l'herència.