Gtres
Gtres

La construcció es prepara per esquivar les incerteses internacionals, i és que ni l'alentiment econòmic mundial, ni la guerra comercial entre els EUA i la Xina, ni el Brexit, ni les tensions polítiques en algunes de les principals potències semblen minar les estratègies dels pesos pesants de la inversió.

En un moment de volatilitat a les borses i uns bons amb rendibilitats negatives, els grans inversors segueixen dirigint l’atenció als actius immobiliaris. Aquesta és una de les conclusions de l'informe que han presentat PwC i l'Urban Land Institute sobre les tendències que mouran el mercat immobiliari europeu al llarg del 2020, i en el qual el lloguer té un paper protagonista.

Segons l'estudi, basat en enquestes a agents com fons d'inversió, empreses immobiliàries, inversors institucionals o entitats financeres, els centres logístics i els actius alternatius aquest any seran protagonistes. Per primera vegada, l'habitatge de lloguer assequible entra a la classificació dels 10 segments més atractius que ofereixen més oportunitats als grans inversors internacionals. Ocupa la sisena posició de la llista, després de la logística, les residències de per a gent gran, el 'coliving', el lloguer residencial privat i les residències d'estudiants.

L'entrada del lloguer residencial a la llista de sectors més atractius es produeix en plena escalada dels preus de l'arrendament, que està provocant una crisi d'accés a l'habitatge, i enmig d'un debat internacional sobre quines mesures s'han de prendre per mantenir uns preus assequibles.

“El 2015, Berlín va adoptar mesures com limitar les pujades de rendes, però no va funcionar. Per això enguany ha activat una congelació dels lloguers durant cinc anys i unes sancions de fins a 500.000 euros a qui ho incompleixi. En canvi, la solució de Viena ha estat una aposta històrica per l'habitatge social, que suposa el 60% del mercat residencial a la ciutat (6 de cada 10 pisos són de propietat pública o d'una cooperativa). En contrast, l'estratègia de Sidney ha estat fomentar la inversió privada. El problema és que molts països només es fixen en l'opció alemanya, probablement perquè els polítics no tenen temps ni diners per aplicar una altra mesura”, sosté Rafael Bou, soci responsable del sector immobiliari a PwC.

Mentre que a Espanya s'espera la posada en marxa d'un índex de preus de lloguer per intentar frenar-ne la pujada, el sector insisteix que la solució del problema passa per augmentar l'oferta, no per intervenir en el mercat per la via legislativa.

Més lloguers, entre necessitat i oportunitat

“El mercat residencial a Espanya necessitaria construir gairebé dos milions d'habitatges de lloguer en els pròxims anys per poder equiparar-nos als nivells europeus. Aquest nínxol té molt potencial de desenvolupament i és on fa més falta construir. Podríem ser líders d'aquest segment perquè partim d'una posició lamentable (a Espanya suposa l'1% del parc, davant del 21% d'Àustria o el 35% de Països Baixos)”, explica Concha Osácar, sòcia fundadora d'Azora Capital, que insisteix que pel que fa a l'habitatge de lloguer, “hi ha una gran necessitat, responsabilitat i oportunitat”.

Osácar compara l'habitatge de lloguer amb la política que es va dur a terme en el passat amb la VPO. “En el seu moment es va apostar per la VPO en propietat, la qual cosa va ajudar a crear la classe mitjana, i ara es necessita el mateix però en el mercat del lloguer: és a dir, una col·laboració de l’oferta pública i privada i predisposició per part de les Administracions. Les ciutats necessiten atreure talent i ara els inversors internacionals estan disposats a entrar en aquest segment perquè és un tipus d'actiu sostenible, encara que no és el més rendible. Principalment són fons de pensions que volen invertir a llarg termini, però ens trobem que la política té molta aversió al finançament privat”.

Ismael Clemente, CEO de Merlin Properties, també ha destacat la necessitat d'augmentar l'oferta d'habitatges de lloguer com a fórmula per destensionar el mercat. Per a aquest objectiu considera necessària la col·laboració activa de l'Administració, que és qui té el control del sòl i la capacitat per tirar endavant noves normatives.

“Si jo fos una Administració el primer que faria seria analitzar tots els sòls per mobilitzar-los a través de cessions. Com? Amb concessions d'una durada determinada. Estableixes quin tipus d'habitatges vols que es construeixi a cada sòl, estableixes les condicions de la concessió (per 30, 50, 70 anys...) abans que torni a ser públic i obres una licitació per als inversors interessats, que al final són els qui assumiran el risc promotor”, ha assenyalat el líder de la socimi més valuosa del mercat domèstic.

“Una altra de les decisions que prendria seria replantejar-me el canvi d'ús dels sòls (per exemple, traslladar un edifici militar situat al centre d'una ciutat als afores per reconvertir-lo en habitatges) o comprar actius a Sareb, que disposa de producte acabat i disponible per llogar, pisos que necessiten petites reformes i altres edificis que estan a mig construir”, ha afegit Clemente.

Però, en la seva opinió, si hi ha un factor imprescindible per millorar el mercat és que hi hagi “una regulació flexible que doni garanties al propietari" perquè molts habitatges buits surtin al mercat. “Amb el simple anunci de mesures d'aquest tipus tindríem un efecte immediat i a la baixa en els preus”, ha recalcat.

La seguretat jurídica i l'estabilitat són, de fet, una de les peticions més freqüents en els debats immobiliaris en els últims temps, on tots els agents del sector demanen a l'Administració un marc flexible, clar i estable per atreure més inversió privada. Això és imprescindible per dur a terme grans desenvolupaments urbanístics davant els escassos recursos financers del sector públic. Per això, demana que s’evitin les traves als grans operadors inversors.

El cas de Sidney

Sidney és un exemple de com una normativa promercat aconsegueix revertir la tendència alcista dels preus. Segons The Sidney Morning Herald, el foment de la inversió privada ha permès augmentar en un 110% les unitats residencials disponibles per llogar a la ciutat (la xifra ha passat de 17.500 el 2017 a 36.680 el 2019) i una reducció del preu del 8% en aquest mateix període. En canvi, les restriccions a les pujades de les rendes que va posar en marxa Berlín el 2015 no van funcionar: els lloguers van pujar un 36% entre el 2015 i el 2019. És per això que a la ciutat s’han congelat els preus durant un lustre.

Osácar també argumenta que amb els projectes residencials públic-privats és possible reduir el preu per m2 dels habitatges. “Gestionem habitatges amb un preu pròxim als 7 euros per m2, i fins i tot hem arribat a llogar a 5 euros/m2 en casos de drets de superfície d'un sòl públic”, ha explicat. En canvi, al mercat lliure el m2 està al voltant dels 10,9 euros, segons l'últim informe d'idealista.