L'economia col·laborativa s’estableix al negoci immobiliari. Després d’uns quants anys d'expansió i evolució al negoci immobiliari, es preveu que el 2020 sigui l'any de consolidació per al ‘real estate’ col·laboratiu. Segons la immobiliària Vitrio, el model col·laboratiu al sector és el futur de noves manera de viure, treballar i fins i tot de relacionar-nos.
Si bé el model de coworking és conegut per tot el sector, en l'últim any no ha perdut importància. Un informe de Deskmap preveu que enguany la xifra d'espais de coworking arribi fins als 26.300 a nivell global, la qual cosa implicaria un 195% superior a la xifra registrada el 2015.
Aquests espais han anat evolucionant segons els hàbits i necessitats dels seus usuaris a l'entorn laboral. Cada vegada més han tendit a una sinergia entre la vida professional i social, la integració de tecnologies i la creació d'espais especialment dedicats a empreses d'un sector concret, que sorgeix com a alternativa perquè puguin treballar en solucions innovadores més enllà de les oportunitats de networking.
Arriba el concepte “residencia d'empleats” o coliving
De la mateixa manera, i com a extensió del coworking, apareix un nou fenomen residencial: el coliving, una tendència de “convivència” que fusiona habitatge i espai de treball compartit. Creat amb el públic millennial al punt de mira i dedicat més específicament als perfils emprenedors, aquest nou format busca donar solució a l'escassetat d'habitatge i als nous hàbits de comportament, models i formes de treball.
Les seves instal·lacions se solen situar a les zones del centre de les ciutats principals, com Madrid i Barcelona en el cas d’Espanya. Acostuma a haver-hi des d'habitacions amb lavabos privats o compartits fins a zones comunes recreatives, gimnàs, bugaderia i altres espais inspiradors on els residents poden socialitzar i compartir experiències; a més, ofereix serveis propis d’hotel amb neteja periòdica, subministraments inclosos en la mensualitat i altres serveis extra.
El seu objectiu final, però, és respondre a la necessitat que tenen els perfils professionals com els freelance o emprenedors; principalment estrangers que busquen un habitatge més enllà d'un entorn de treball, d'un espai únic en el qual poder viure, treballar i fer ‘networking’ sense haver de comptar amb una oficina i un equip. D’aquesta manera, el coliving es presenta com un concepte semblant al de “residència d'estudiants”, però enfocat cap a una “residència de professionals” que volen construir comunitat.
Aquesta tendència, que s'espera que augmenti i s'expandeixi durant l'any 2020, també ofereix altes rendibilitats per als arrendataris, però també té limitacions; i és que, a Espanya, encara no hi ha una regulació clara per a aquesta mena d'habitatge, factor que podria reduir-ne el creixement.
Així, el 2020 del maó estarà marcat per una consolidació encara major de l'entorn col·laboratiu i el fort impacte dels serveis tecnològics i innovadors oferts per les empreses Proptech.
Calendari laboral 2026: els festius nacionals i autonòmics
Aquest 2026 tindrà, tal com estableix la llei, catorze festius nacionals, dels quals dos són fixats per cada ajuntament. Dels dotze restants, hi ha nou festivitats nacionals que són de caràcter obligatori per a totes les comunitats autònomes i no poden ser substituïts, llevat que coincideixin en diumenge:
Un fill recupera gairebé 160.000 euros després de ser desheretat
L'Audiència Provincial de Girona ha tornat a posar el focus als límits del desheretament a Catalunya. En una sentència, el tribunal va declarar injusta l'exclusió d'un fill del testament del seu pare, reconeixent-li més de 159.000 euros en concepte de legítima hereditària. La seva sentència llança un missatge clar: no n'hi ha prou d'al·legar falta de relació per desheretar un fill. Si el progenitor ha contribuït al distanciament, la desheretació serà injusta. El cas reforça una te
Què passa si es ven un pis llegat abans de morir el testador?
L'Audiència Provincial de Barcelona ha resolt recentment un cas que aclareix fins a quin punt la voluntat del testador pot alterar el repartiment inicialment previst al testament.
Llum verda al reforç de l'Agència Tributària catalana per recaptar els impostos
El Govern català ha aprovat un decret llei per modificar el règim jurídic de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) per adaptar-lo als nous requeriments derivats del desplegament de la hisenda catalana i dotar-la de plena autonomia en matèria de personal per poder començar a recaptar "de manera progressiva" tots els impostos. El decret s'ha de convalidar al Parlament i no preveu dotació econòmica.
El Suprem aclareix en quins casos es pot desheretar per manca de relació
El distanciament entre pares i fills no sempre neix de la rancúnia. De vegades, simplement passa. Però aquesta manca de contacte pot justificar que un progenitor exclogui els seus descendents del repartiment de l'herència? El Tribunal Suprem s'hi ha pronunciat amb claredat, i una vegada més, la llei no permet desheretar sense una causa ben justificada.
Absolen una hereva d'un deute hipotecari en no acceptar l'herència
L'Audiència Provincial de Barcelona ha dictat una resolució molt rellevant en matèria de successions i deutes hipotecaris. En una sentència dictada el març del 2025, el tribunal va absoldre una dona demandada per l'impagament d'un préstec hipotecari vinculat a un familiar mort en entendre que no havia acceptat l'herència. La decisió reforça un principi clau: ser cridat a heretar no implica automàticament respondre amb el patrimoni personal pels deutes del causant.
Herències: un compte conjunt augmenta la llegítima i canvia el repartiment
L'Audiència Provincial de Tarragona ha fet un gir a un conflicte familiar que feia anys que era als tribunals. El cas, que enfronta tres fills amb la seva mare, deixa una conclusió clara: si no es demostra el caràcter privatiu dels diners d'un compte conjunt, la llei presumeix que pertany als dos titulars per parts iguals, llevat de prova en contra, per la qual cosa aquesta proporció pot arribar a formar part de l'herència.