Un riu que apareix del no-res i desapareix en qüestió de dies? A Mallorca passa de debò. Al peu de la serra de Tramuntana, un alzinar es transforma en una llera impetuosa quan les borrasques amaren la muntanya durant jornades seguides. L'aigua, invisible durant mesos, irromp entre pedres i arrels, corre pels torrents i acaba alimentant el gran aiguamoll de l'illa. No és un truc ni una llegenda: és un fenomen hidrogeològic únic a les Balears i, a més, es pot visitar. Així funcionen i així es gaudeixen Ses Fonts Ufanes, a Campanet.
- Què són i per què sorprenen
- On passa i com s'hi arriba
- Quan brollen i quant duren
- Com és la visita: de l'alzinar al torrent
- Patrimoni ocult entre arbres
- L'oratori de Sant Miquel: la parròquia que va canviar de lloc
- Coves de Campanet: l'altra cara de l'aigua
- Consells útils per veure les Fonts Ufanes
- Per què importa: d'un bosc secret al gran aiguamoll de Mallorca
Què són i per què sorprenen
Ses Fonts Ufanes són surgències càrstiques que només brollen després d'episodis de pluges intenses i continuades a l'entorn del puig Tomir, un dels grans pics de la serra de Tramuntana. Les calcàries de la serra actuen com una esponja: filtren l'aigua cap a un aqüífer molt permeable, que a la part baixa de la finca de Gabellí Petit topa amb margues gairebé impermeables al llarg d'una falla. Quan l'aqüífer es desborda, l'aigua puja de cop a la superfície per punts com la Ufana Grossa i la Ufana Petita. El resultat és un alzinar que, de cop i volta, es converteix en un riu.
La magnitud del canvi és tan vistosa com la seva rapidesa. Segons el Govern balear, el cabal pot passar de zero a tres metres cúbics per segon en qüestió de minuts i, en episodis excepcionals, fregar els cent. La imprevisibilitat afegeix emoció: hi ha anys de sequera en què ni tan sols arriba a produir-se, i quan apareix sol durar tot just un parell de dies.
On passa i com s'hi arriba
El fenomen es localitza a la finca de Gabellí Petit, al terme de Campanet (Mallorca). Des del 2001, el paratge està protegit com a Monument Natural i inclòs a l'entorn de la serra de Tramuntana. Després d'anys de reivindicacions, el Govern balear va adquirir la finca amb fons europeus el 2005 i la va obrir al públic per garantir la conservació d'una mica més de cinquanta hectàrees de gran valor ecològic i cultural.
L'accés és senzill: es pren la sortida 37 de l'autopista Ma-13 i s'aparca a tocar de l'oratori de Sant Miquel, a pocs metres de l'entrada a la finca. L'horari ordinari d'obertura és de 10 a 17 hores. Des de la barrera d'accés, un corriol circular senyalitzat d'uns tres quilòmetres condueix fins a la zona de surgències al voltant de vint minuts.
Quan brollen i quant duren
La gran pregunta no té un calendari fix. Les fonts es desperten, generalment, dues o tres vegades l'any i durant un parell de dies cada cop. Depenen de pluges intenses i persistents a la Tramuntana, no només del ruixat puntual a Campanet. Durant les dues primeres dècades com a espai protegit, es van registrar 76 episodis de surgència, una xifra que en confirma el caràcter esporàdic i, al mateix temps, recurrent quan la serra s'amara.
Per encertar, caldria estar atent als avisos del personal gestor a l'entrada i a la situació meteorològica prèvia al puig Tomir i al seu entorn. Una pista inequívoca: després de diversos dies de borrasques, l'alzinar rugeix.
Com és la visita: de l'alzinar al torrent
El recorregut arrenca entre camps de garrofers i les antigues cases de Gabellí, i s'endinsa després en un alzinar fresc i ombrívol. El sotabosc de llentiscles i arboços, on floreix el ciclamen balear —exclusiu de les Illes—, anticipa un paisatge de roca i arrels pel qual, quan brollen, les aigües corren sense previ avís. A la tardor, el terra es pobla de bolets i, en silenci, s'hi mouen espècies esquives com la marta i la geneta, mentre sobrevolen el falcó pelegrí i l'àliga calçada.
Si les surgències estan actives, l'aigua inunda trams de corriol i el personal de l'Ibanat ordena el pas. Des d'aquí, el corrent segueix pel torrent de Teló, enllaça amb el de Sant Miquel i travessa els cultius del pla de sa Pobla abans de desembocar al Parc Natural de s'Albufera. És a dir, el que comença sota un alzinar acaba alimentant l'aiguamoll més gran de Mallorca i, en última instància, el mar.
Patrimoni ocult entre arbres
El passeig reserva sorpreses més enllà de l'aigua. Entre les alzines apareixen empremtes dels antics oficis del bosc: barraques de pedra i plataformes circulars on es feia carbó vegetal durant segles. Sota les copes es conserva, a més, la portada d'un talaiot, una de les grans construccions megalítiques de la prehistòria balear la funció exacta del qual continua sent motiu de debat. Un centre d'interpretació a les dependències de la finca projecta un audiovisual que explica el fenomen, i un itinerari autoguiat permet seguir el torrent de Biniatró, una altra llera calcària que també es desperta amb les pluges fortes.
L'oratori de Sant Miquel: la parròquia que va canviar de lloc
Al costat de l'entrada del monument natural hi ha l'oratori de Sant Miquel, un dels temples més antics de la vall. Després de la conquesta de 1229, aquí es va fixar el 1248 la parròquia que abastava també Búger i sa Pobla. Al seu voltant va existir un petit nucli que es va anar buidant, potser per la pesta negra de 1348 o per l'auge de Campanet, on es va traslladar la parròquia al segle XV. El temple conserva la senzillesa medieval: una sola nau amb coberta de fusta sobre arcs apuntats, ampliada amb sagristia el 1408 i amb dates gravades que remeten a obres posteriors.
A l'interior destaca una taula gòtica de l'arcàngel sant Miquel a l'altar i, en una fornícula, un Crist gòtic molt venerat. La tradició explica que veïns de sa Pobla van intentar endur-se aquesta imatge, però no la van poder treure del terme. Un camí antic, el camí del Sant Crist, connecta a peu el poble de Campanet amb l'oratori i l'entrada de la finca.
Coves de Campanet: l'altra cara de l'aigua
A molt poca distància, al vessant sud de la muntanya de Sant Miquel, el mateix subsol calcari ha esculpit durant més de deu milions d'anys les coves de Campanet. Els veïns coneixien des d'antic un corrent d'aire fresc que sortia del terra, i el 1945, mentre es buscava aigua a la finca de So na Pacs, es va descobrir l'accés. Bartomeu Palou ho va eixamplar i, el 1948, les coves van obrir al públic amb terrasses, escales i jardins projectats per l'arquitecte Josep Ferragut.
La visita, d'uns quaranta minuts, transcorre a una profunditat mitjana d'uns 50 metres per sales com la Romàntica, la del Llac o la del Castell Encantat, entre estalactites, columnes, tubs de calcita delicats i colades que semblen cortines petrificades. Durant les obres van aparèixer restes del Myotragus balearicus, un petit bòvid endèmic de Mallorca i Menorca extingit després de l'arribada dels primers pobladors.
Consells útils per veure les Fonts Ufanes
Abans de planificar l'escapada cal tenir en compte diversos aspectes pràctics. El fenomen és breu i depèn de pluges prèvies a la serra, els senders es poden negar i l'afluència de visitants augmenta quan les aigües brollen. Per poder aprofitar la jornada sense contratemps, es recomana:
- Consultar la meteorologia i anar-hi després de diversos dies de precipitacions intenses a la Tramuntana.
- Respectar les indicacions de l'Ibanat als accessos i passarel·les quan el cabal sigui alt.
- Portar calçat amb bona adherència: el terreny càrstic i el fang rellisquen.
- Evitar sortir dels senders senyalitzats: es protegeix un ecosistema sensible.
- Recordeu l'horari de 10 a 17 hi planifiqueu la visita amb marge per recórrer el circuit.
Per què importa: d'un bosc secret al gran aiguamoll de Mallorca
Ses Fonts Ufanes no són només un espectacle natural. També són una peça clau del cicle de l'aigua al nord de Mallorca. El seu cabal recarrega els torrents que reguen el pla de sa Pobla i acaben al Parc Natural de s'Albufera, la zona humida més extensa de les Illes. Entendre com una serra calcària “beu” i “exhala” aigua permet valorar per què la conservació del bosc, de l'aqüífer i de les valls agrícoles està connectada.
La propera vegada que els núvols s'instal·lin sobre el puig Tomir, caldrà escoltar el bosc: potser, entre alzines i roques, estigui naixent durant unes hores un riu que només Mallorca pot mostrar.
