El Suprem considera usura l'interès del 27% de les targetes 'revolving' i falla contra Wizink

Façana del Tribunal Suprem
Façana del Tribunal Suprem
5 de març 2020, Redacció

El Tribunal Suprem ha fallat en contra de Wizink Bank en declarar nul un contracte de crèdit ‘revolving’ mitjançant ús de targeta, ja que considera usurari l'interès remuneratori que oferia l'entitat i que va arribar a aconseguir el 27,24%. El consumidor, afavorit per la sentència, va demanar la nul·litat d'aquesta operació de crèdit pel seu caràcter usurari basant-se en la Llei de Repressió de la Usura del 1908.

La fórmula que ha tingut el Suprem de calcular si l'interès remuneratori és usurari ha estat la de referenciar-lo a l'interès mitjà aplicable a la categoria a la qual correspongués l'operació qüestionada. En aquest cas, el tipus mitjà aplicat a les operacions de crèdit per targetes de crèdit i revolving publicat a les estadístiques oficials del Banc d'Espanya.

Pel que fa a determinar quan és usurari l'interès d'un crèdit “revolving”, el Suprem té en compte que el tipus mitjà del qual es parteix per realitzar la comparació, una mica superior al 20% anual, ja és molt elevat. En el cas de les targetes de Wizink, l'interès arribava al 27%. En conjunt, la banca espanyola compta amb uns 13.620 milions d'euros en préstecs vinculats a targetes de crèdit de les quals el tipus mitjà és del 19,67%, segons dades del Banc d'Espanya.

El Suprem també assenyala que cal tenir en compte el tipus de consumidor que sol·licita aquest tipus d'operacions de crèdit, ja que solen ser particulars que no poden accedir a altres crèdits menys onerosos i les pròpies peculiaritats del crèdit revolving: el límit del crèdit es va recomponent constantment, els interessos i comissions reportats es capitalitzen per reportar l'interès remuneratori i les quanties de les quotes no solen ser molt elevades, en comparació amb el deute pendent, però allarguen molt considerablement el temps durant el qual el prestatari continua pagant les quotes, fins al punt que el pot convertir en un deutor «captiu».

La Sala raona que no es pot justificar un interès notablement superior al normal pel risc derivat de l'alt nivell d'impagaments lligat a operacions de crèdit concedides de manera àgil, atès que la concessió irresponsable de préstecs al consum a tipus d'interès molt superiors als normals que fomenta el sobreendeutament dels consumidors no pot ser objecte de protecció per l'ordenament jurídic.

Què són les targetes revolving

Són unes targetes de pagament ajornat amb uns interessos que oscil·len entre el 20% i el 30%. El consumidor pot pagar les compres en petites quotes, però sense que el deute es liquidi finalment. Això fa que a vegades arribi a abonar molt més del doble de la quantitat que va demanar al banc inicialment.

D'altra banda, un altre debat que ha estat sobre la taula ha estat la falta de transparència en la seva comercialització.

Com es reclama els diners pagats de més

Carmen Giménez, advocada titular de G&G Advocats, aconsella recopilar tota la documentació relativa a la targeta revolving: el contracte i la totalitat dels moviments. En cas de no tenir aquesta documentació, es podrà demanar a l'entitat, que té l’obligació de lliurar-la.

"Després d'un estudi detallat i sempre acompanyat d'un professional amb acreditada experiència en dret bancari, cal procedir a la reclamació extrajudicial per la via més adequada: transparència o usura, o fins i tot per les dues", assenyala l'advocada. El banc té dos mesos per contestar, i davant la falta de resposta o resposta negativa, es podrà procedir a la demanda judicial.

En cas que l'afectat guanyi el plet, se li retornaran els imports abonats en excés i indegudament (interessos i comissions), amb els respectius interessos legals.