Patron Capital, un dels fons d'inversió immobiliaris líders a Europa (controla aproximadament 4.200 milions d'euros de capital), a través de la seva socimi Vandor, invertirà 150 milions d'euros en edificis residencials durant els pròxims dos anys, addicionals als 50 milions d'euros que porta invertits des de 2019 en 8 actius: 5 a Barcelona i 3 a València amb 500 llits en conjunt.
Donat l'augment de la demanda de lloguer compartit de curta estada els últims anys, Vandor busca creixement nacional a diferents ciutats com Madrid, Barcelona, València i Bilbao, però també internacional amb el principal focus a Portugal, a ciutats com Lisboa i Porto.
Amb la meta d'arribar als 10 o 12 edificis per urbs i culminant el seu objectiu i inversió el 2024, Vandor adquireix edificis residencials complets, en qualsevol situació arrendatícia, en propietat vertical o horitzontal, i mitjançant la compra d'actius o societats, per a destinar-los al lloguer en règim de coliving. Enfocat per a estudiants estrangers i/o d'altres autonomies i colivers, nòmades digitals o professionals estrangers destinats durant un període de temps, la majoria entre els 20 i 35 anys d'edat.
Concretament, la totalitat dels seus actius els gestiona CoTown, una operadora de coliving amb seu a Barcelona que realitza la gestió i comercialització dels productes coliving i participa a les propostes de disseny i equipament dels diferents edificis de Vandor. Els actius que gestiona actualment CoTown se situen a Barcelona i València, concretament, als carrers Balmes, Rocafort, Consell de Cent, Princesa, Encarnació, Av. Madrid, Entença i Nápols (Barcelona) i als carrers Salamanca, Nau i Rodríguez de Cepeda (València).
En aquests moments, Vandor està en procés de creació d'una xarxa d'intermediaris i col·laboradors en diverses ciutats espanyoles (Madrid, Barcelona, Bilbao, València) i a Portugal (Lisboa, Porto), amb els quals estableix una relació estreta de col·laboració, realitzant ofertes ràpides i rigoroses. Aquests intermediaris poden contactar amb Vandor a través de l'email investment@vandor.es, i els telèfons 621.251.913 o 935.956.363, o a través de la website.
Calendari laboral 2026: els festius nacionals i autonòmics
Aquest 2026 tindrà, tal com estableix la llei, catorze festius nacionals, dels quals dos són fixats per cada ajuntament. Dels dotze restants, hi ha nou festivitats nacionals que són de caràcter obligatori per a totes les comunitats autònomes i no poden ser substituïts, llevat que coincideixin en diumenge:
Un fill recupera gairebé 160.000 euros després de ser desheretat
L'Audiència Provincial de Girona ha tornat a posar el focus als límits del desheretament a Catalunya. En una sentència, el tribunal va declarar injusta l'exclusió d'un fill del testament del seu pare, reconeixent-li més de 159.000 euros en concepte de legítima hereditària. La seva sentència llança un missatge clar: no n'hi ha prou d'al·legar falta de relació per desheretar un fill. Si el progenitor ha contribuït al distanciament, la desheretació serà injusta. El cas reforça una te
Què passa si es ven un pis llegat abans de morir el testador?
L'Audiència Provincial de Barcelona ha resolt recentment un cas que aclareix fins a quin punt la voluntat del testador pot alterar el repartiment inicialment previst al testament.
Llum verda al reforç de l'Agència Tributària catalana per recaptar els impostos
El Govern català ha aprovat un decret llei per modificar el règim jurídic de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) per adaptar-lo als nous requeriments derivats del desplegament de la hisenda catalana i dotar-la de plena autonomia en matèria de personal per poder començar a recaptar "de manera progressiva" tots els impostos. El decret s'ha de convalidar al Parlament i no preveu dotació econòmica.
El Suprem aclareix en quins casos es pot desheretar per manca de relació
El distanciament entre pares i fills no sempre neix de la rancúnia. De vegades, simplement passa. Però aquesta manca de contacte pot justificar que un progenitor exclogui els seus descendents del repartiment de l'herència? El Tribunal Suprem s'hi ha pronunciat amb claredat, i una vegada més, la llei no permet desheretar sense una causa ben justificada.
Absolen una hereva d'un deute hipotecari en no acceptar l'herència
L'Audiència Provincial de Barcelona ha dictat una resolució molt rellevant en matèria de successions i deutes hipotecaris. En una sentència dictada el març del 2025, el tribunal va absoldre una dona demandada per l'impagament d'un préstec hipotecari vinculat a un familiar mort en entendre que no havia acceptat l'herència. La decisió reforça un principi clau: ser cridat a heretar no implica automàticament respondre amb el patrimoni personal pels deutes del causant.
Herències: un compte conjunt augmenta la llegítima i canvia el repartiment
L'Audiència Provincial de Tarragona ha fet un gir a un conflicte familiar que feia anys que era als tribunals. El cas, que enfronta tres fills amb la seva mare, deixa una conclusió clara: si no es demostra el caràcter privatiu dels diners d'un compte conjunt, la llei presumeix que pertany als dos titulars per parts iguals, llevat de prova en contra, per la qual cosa aquesta proporció pot arribar a formar part de l'herència.