El calendari laboral de 2023 recull un total de 12 dies festius nacionals, dels quals 9 se celebraran a tot Espanya, un més que aquest any, segons una resolució de la Direcció General de Treball publicada aquest divendres al Butlletí Oficial del Estat (BOE).
En concret, aquests seran els dies de festa a tot Espanya el 2023:
- Divendres 6 de gener (Epifania del Senyor)
- Divendres 7 d'abril (Divendres Sant)
- Dilluns 1 de Maig (Festa del Treball)
- Dimarts 15 d'agost (Assumpció de la Verge)
- Dijous 12 d'octubre (Festa Nacional d'Espanya)
- Dimecres 1 de novembre (Tots Sants)
- Dimecres 6 de desembre (Dia de la Constitució Espanyola)
- Divendres 8 de desembre (Immaculada Concepció)
- Dilluns 25 de desembre (Nativitat del Senyor)
Hi ha altres festius comuns que les comunitats autònomes poden desplaçar a un altre dia. A més, les regions també tenen la possibilitat de substituir el descans del dilluns següent a les festes nacionals que coincideixen el diumenge per la incorporació d'altres que els siguin tradicionals, així com l'opció entre la celebració de la festa de Sant Josep (19 de març ) o la de Sant Jaume Apòstol (25 de juliol) al seu corresponent territori.
Així, hi ha altres festius que no seran comuns a tot Espanya:
- Dilluns 2 de gener (dilluns següent a Cap d'Any), que serà festa a Andalusia, Aragó, Astúries, Castella i Lleó i Múrcia.
- Dijous 6 d'abril (Dijous Sant), que serà festiu a tot el país menys a la Comunitat Valenciana i Catalunya.
- Dimarts 25 de juliol (Santiago Apòstol), només serà festiu a Castella i Lleó, Galícia i Navarra.
- Dilluns 20 de març (següent al dia de Sant Josep), que només serà festa a Madrid.
Un any amb diversos caps de setmana llargs
La celebració de diverses festes en dilluns o divendres, enganxats per tant al cap de setmana, permetrà gaudir d’alguns caps de setmana més llargs del que és habitual al conjunt d'Espanya.
Aquest serà el cas:
- el 6 de gener (divendres)
- el 7 d'abril (Divendres Sant)
- l'1 de maig (dilluns)
- el 25 de desembre (dilluns)
- el 8 de desembre (divendres) i que, sumat al 6 de desembre (dimecres) permetrà als treballadors agafar-se lliure el dijous 7 i gaudir d'un pont de cinc dies.
A les comunitats que han optat per celebrar el Dijous Sant (6 d'abril), que són gairebé totes, hi haurà un pont de quatre dies. Els treballadors que es puguin permetre agafar algun dia lliure, podrien allargar el cap de setmana per la celebració de l'Assumpció de la Verge (15 d'agost) dimarts i la festa del Dia de la Hispanitat (12 d'octubre) dijous.
Calendari laboral 2026: els festius nacionals i autonòmics
Aquest 2026 tindrà, tal com estableix la llei, catorze festius nacionals, dels quals dos són fixats per cada ajuntament. Dels dotze restants, hi ha nou festivitats nacionals que són de caràcter obligatori per a totes les comunitats autònomes i no poden ser substituïts, llevat que coincideixin en diumenge:
Un fill recupera gairebé 160.000 euros després de ser desheretat
L'Audiència Provincial de Girona ha tornat a posar el focus als límits del desheretament a Catalunya. En una sentència, el tribunal va declarar injusta l'exclusió d'un fill del testament del seu pare, reconeixent-li més de 159.000 euros en concepte de legítima hereditària. La seva sentència llança un missatge clar: no n'hi ha prou d'al·legar falta de relació per desheretar un fill. Si el progenitor ha contribuït al distanciament, la desheretació serà injusta. El cas reforça una te
Què passa si es ven un pis llegat abans de morir el testador?
L'Audiència Provincial de Barcelona ha resolt recentment un cas que aclareix fins a quin punt la voluntat del testador pot alterar el repartiment inicialment previst al testament.
Llum verda al reforç de l'Agència Tributària catalana per recaptar els impostos
El Govern català ha aprovat un decret llei per modificar el règim jurídic de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) per adaptar-lo als nous requeriments derivats del desplegament de la hisenda catalana i dotar-la de plena autonomia en matèria de personal per poder començar a recaptar "de manera progressiva" tots els impostos. El decret s'ha de convalidar al Parlament i no preveu dotació econòmica.
El Suprem aclareix en quins casos es pot desheretar per manca de relació
El distanciament entre pares i fills no sempre neix de la rancúnia. De vegades, simplement passa. Però aquesta manca de contacte pot justificar que un progenitor exclogui els seus descendents del repartiment de l'herència? El Tribunal Suprem s'hi ha pronunciat amb claredat, i una vegada més, la llei no permet desheretar sense una causa ben justificada.
Absolen una hereva d'un deute hipotecari en no acceptar l'herència
L'Audiència Provincial de Barcelona ha dictat una resolució molt rellevant en matèria de successions i deutes hipotecaris. En una sentència dictada el març del 2025, el tribunal va absoldre una dona demandada per l'impagament d'un préstec hipotecari vinculat a un familiar mort en entendre que no havia acceptat l'herència. La decisió reforça un principi clau: ser cridat a heretar no implica automàticament respondre amb el patrimoni personal pels deutes del causant.
Herències: un compte conjunt augmenta la llegítima i canvia el repartiment
L'Audiència Provincial de Tarragona ha fet un gir a un conflicte familiar que feia anys que era als tribunals. El cas, que enfronta tres fills amb la seva mare, deixa una conclusió clara: si no es demostra el caràcter privatiu dels diners d'un compte conjunt, la llei presumeix que pertany als dos titulars per parts iguals, llevat de prova en contra, per la qual cosa aquesta proporció pot arribar a formar part de l'herència.