El diputat del PDeCAT al Congrés, Genís Boadella, ha apuntat que la regulació dels preus del lloguer ha resultat ser una mesura "inconstitucional" i "totalment fallida", que, a més, ha contribuït a un encariment de l’habitatge.
"Es tracta d'un fracàs rotund i absolut", ha assenyalat Boadella en relació amb l'informe que ha fet públic idealista sobre l'exercici del 2022, i ha assenyalat especialment Barcelona i les polítiques impulsades des de l'Ajuntament d'Ada Colau.
El diputat ha explicat que la ciutat comtal va ser el 2022 la més cara del país per llogar-hi un habitatge. De fet, Boadella ha apuntat que un jove d'entre 25 i 34 anys ha de destinar el 76 % del salari a pagar la hipoteca a Barcelona, un percentatge que se situa al 62 % a Madrid, al 55 % a València i al 47 % a Sevilla.
"Totes les promeses dels que prometien l'accés a l’habitatge han caigut en sac foradat i en un fracàs estrepitós", ha subratllat Boadella, que ha insistit que la regulació dels lloguers ha resultat, a més de ser "inconstitucional", un dels factors que ha contribuït a la pujada dels preus.
En contraposició amb aquesta mesura, el diputat ha apuntat a altres accions que al seu parer són "molt més eficaces" que la regulació de preus, com les bonificacions o rebaixes fiscals per als propietaris o la millora de la seguretat jurídica els contractes de lloguer. Així mateix, ha apostat per fomentar la cultura del lloguer a Espanya o fins i tot impulsar el parc d'habitatge públic, de la qual cosa es podrien beneficiar joves, gent gran o altres col·lectius vulnerables en matèria d’habitatge.
Calendari laboral 2026: els festius nacionals i autonòmics
Aquest 2026 tindrà, tal com estableix la llei, catorze festius nacionals, dels quals dos són fixats per cada ajuntament. Dels dotze restants, hi ha nou festivitats nacionals que són de caràcter obligatori per a totes les comunitats autònomes i no poden ser substituïts, llevat que coincideixin en diumenge:
Un fill recupera gairebé 160.000 euros després de ser desheretat
L'Audiència Provincial de Girona ha tornat a posar el focus als límits del desheretament a Catalunya. En una sentència, el tribunal va declarar injusta l'exclusió d'un fill del testament del seu pare, reconeixent-li més de 159.000 euros en concepte de legítima hereditària. La seva sentència llança un missatge clar: no n'hi ha prou d'al·legar falta de relació per desheretar un fill. Si el progenitor ha contribuït al distanciament, la desheretació serà injusta. El cas reforça una te
Què passa si es ven un pis llegat abans de morir el testador?
L'Audiència Provincial de Barcelona ha resolt recentment un cas que aclareix fins a quin punt la voluntat del testador pot alterar el repartiment inicialment previst al testament.
Llum verda al reforç de l'Agència Tributària catalana per recaptar els impostos
El Govern català ha aprovat un decret llei per modificar el règim jurídic de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) per adaptar-lo als nous requeriments derivats del desplegament de la hisenda catalana i dotar-la de plena autonomia en matèria de personal per poder començar a recaptar "de manera progressiva" tots els impostos. El decret s'ha de convalidar al Parlament i no preveu dotació econòmica.
El Suprem aclareix en quins casos es pot desheretar per manca de relació
El distanciament entre pares i fills no sempre neix de la rancúnia. De vegades, simplement passa. Però aquesta manca de contacte pot justificar que un progenitor exclogui els seus descendents del repartiment de l'herència? El Tribunal Suprem s'hi ha pronunciat amb claredat, i una vegada més, la llei no permet desheretar sense una causa ben justificada.
Absolen una hereva d'un deute hipotecari en no acceptar l'herència
L'Audiència Provincial de Barcelona ha dictat una resolució molt rellevant en matèria de successions i deutes hipotecaris. En una sentència dictada el març del 2025, el tribunal va absoldre una dona demandada per l'impagament d'un préstec hipotecari vinculat a un familiar mort en entendre que no havia acceptat l'herència. La decisió reforça un principi clau: ser cridat a heretar no implica automàticament respondre amb el patrimoni personal pels deutes del causant.
Herències: un compte conjunt augmenta la llegítima i canvia el repartiment
L'Audiència Provincial de Tarragona ha fet un gir a un conflicte familiar que feia anys que era als tribunals. El cas, que enfronta tres fills amb la seva mare, deixa una conclusió clara: si no es demostra el caràcter privatiu dels diners d'un compte conjunt, la llei presumeix que pertany als dos titulars per parts iguals, llevat de prova en contra, per la qual cosa aquesta proporció pot arribar a formar part de l'herència.