La Comissió Europea ha ofert aquest dimarts a Espanya més marge fiscal per afrontar la situació d'emergència a la Comunitat Valenciana i a les províncies confrontants afectades pels efectes de la DANA, que ja ha deixat més de 200 morts, i ha recordat al govern que existeix la possibilitat de reassignar partides dels fons de Cohesió així com del pla de recuperació i resiliència.
"Pel que fa a les inundacions a Espanya, la Comissió seguirà prestant tot el suport necessari a aquest país en aquesta difícil situació i, òbviament, això també afecta les normes fiscals", ha apuntat el vicepresident econòmic de l'Executiu comunitari, Valdis Dombrovskis.
El polític letó ha recordat aquest dimarts en roda de premsa que "hi ha disposicions específiques per fer front a situacions d'emergència, com les relatives a desastres naturals o esdeveniments greus que escapen al control del govern i que també hi ha la possibilitat de reassignar fons europeus".
"Els serveis de la Comissió ja estan en contacte amb les autoritats espanyoles per estudiar les possibilitats i les necessitats", ha explicat Dombrovskis, que ha subratllat que també les eines fiscals poden "ajudar Espanya a fer front a aquesta difícil situació".
El Govern aprova 10.600 milions d'euros en ajudes per la DANA: fins a 60.000 euros per habitatge
El president del Govern, Pedro Sánchez, ha anunciat un pla estatal d'ajuda per a les zones afectades per la DANA que està valorat en 10.600 milions d'euros, i que s'anirà ampliant segons vagin succeint-se les necessitats.
El sector bancari perfila una moratòria de 3 mesos a hipoteques per als afectats per la DANA
El sector bancari perfila una moratòria de tres mesos ampliables per al capital i interessos en el pagament d'hipoteques i préstecs a pimes i autònoms de les persones afectades per la DANA, que ha devastat zones de la Comunitat Valenciana, Castella-la Manxa i Andalusia fonamentalment, segons van informar a Europa Press fonts coneixedores.
Calendari laboral 2026: els festius nacionals i autonòmics
Aquest 2026 tindrà, tal com estableix la llei, catorze festius nacionals, dels quals dos són fixats per cada ajuntament. Dels dotze restants, hi ha nou festivitats nacionals que són de caràcter obligatori per a totes les comunitats autònomes i no poden ser substituïts, llevat que coincideixin en diumenge:
Un fill recupera gairebé 160.000 euros després de ser desheretat
L'Audiència Provincial de Girona ha tornat a posar el focus als límits del desheretament a Catalunya. En una sentència, el tribunal va declarar injusta l'exclusió d'un fill del testament del seu pare, reconeixent-li més de 159.000 euros en concepte de legítima hereditària. La seva sentència llança un missatge clar: no n'hi ha prou d'al·legar falta de relació per desheretar un fill. Si el progenitor ha contribuït al distanciament, la desheretació serà injusta. El cas reforça una te
Què passa si es ven un pis llegat abans de morir el testador?
L'Audiència Provincial de Barcelona ha resolt recentment un cas que aclareix fins a quin punt la voluntat del testador pot alterar el repartiment inicialment previst al testament.
Llum verda al reforç de l'Agència Tributària catalana per recaptar els impostos
El Govern català ha aprovat un decret llei per modificar el règim jurídic de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) per adaptar-lo als nous requeriments derivats del desplegament de la hisenda catalana i dotar-la de plena autonomia en matèria de personal per poder començar a recaptar "de manera progressiva" tots els impostos. El decret s'ha de convalidar al Parlament i no preveu dotació econòmica.
El Suprem aclareix en quins casos es pot desheretar per manca de relació
El distanciament entre pares i fills no sempre neix de la rancúnia. De vegades, simplement passa. Però aquesta manca de contacte pot justificar que un progenitor exclogui els seus descendents del repartiment de l'herència? El Tribunal Suprem s'hi ha pronunciat amb claredat, i una vegada més, la llei no permet desheretar sense una causa ben justificada.