Què passa quan una herència no es reparteix de manera equitativa i alguns germans se senten perjudicats? Un hereu pot acabar responent amb el seu propi patrimoni pel que ha rebut? El Suprem acaba de respondre aquestes preguntes, gens infreqüents en la realitat jurídica de Catalunya.
En una sentència dictada el juny del 2025, l'alt tribunal ha establert doctrina sobre un assumpte especialment delicat: l'abast econòmic de les llegítimes i els límits de responsabilitat de l'hereu quan hi ha conflicte entre familiars.
La conclusió és inequívoca: la llegítima s'ha de satisfer amb càrrec al cabal relicte. A Catalunya, l'hereu respon personalment del pagament, d'acord amb l'article 451-15 del Codi civil de Catalunya, llevat que hagi acceptat l'herència a benefici d'inventari, i en aquest cas la seva responsabilitat queda limitada al valor dels béns hereditaris.
Una lògica similar per a la resta del territori es troba a l'article 1010 del Codi civil espanyol, el qual estableix que, si accepta a benefici d'inventari, l'hereu no queda obligat al pagament dels deutes i les càrregues hereditàries sinó fins on arribin als béns de l'herència.
Diferències clau entre la llegítima catalana i en altres comunitats autònomes
A Catalunya, la llegítima equival a una quarta part del valor total de l'herència, d'acord amb l'article 451-5, mentre que en el dret comú, l'article 808 del Codi civil espanyol estableix que la llegítima dels fills i descendents constitueix les dues terceres parts de l'haver hereditari dels progenitors i cal distribuir almenys la llegítima estricta (un terç) a parts iguals entre aquests hereus forçosos.
D'altra banda, mentre que a la major part d'Espanya els hereus forçosos són copropietaris de l'herència, al dret civil català la llegítima es configura com un dret de crèdit davant de l'hereu.
Aquesta diferència atorga més flexibilitat a l'hora de satisfer la llegítima, però també imposa l'obligació d'abonar la quantitat corresponent a càrrec del cabal hereditari. Si no es fa, els legitimaris podran reclamar el seu crèdit, encara que l'hereu només respondrà amb el seu patrimoni personal si ha actuat amb engany o culpa en perjudici de la llegítima.
Com es calcula el cabal hereditari a Catalunya?
Es parteix del valor del patrimoni existent a la mort (actiu menys passiu), al qual s'hi sumen les donacions computables realitzades en els deu anys anteriors. Aquest total, anomenat "cabal hereditari líquid", es divideix entre quatre per establir la llegítima. Si hi ha quatre fills, cadascun tindria dret a una setzena part del total.
Manca de béns a l'herència: com es paguen les llegítimes?
En aquest cas, el pagament de la llegítima pot implicar l'ús prioritari de béns del cabal relicte, encara que això comporti no satisfer altres llegats o atribucions particulars que resultin incompatibles per falta de béns, llevat que el testador hagi disposat una altra cosa.
Germans enfrontats en una herència milionària
La disputa va començar amb la mort d'una mare amb veïnatge civil català a Castelló de la Plana el 15 de febrer de 2014. Al seu testament, la dona va nomenar hereva universal una de les seves filles, a qui també havia fet importants donacions en vida.
Després de la seva mort, tres dels seus fills van reclamar la seva part de la llegítima i van sol·licitar que les donacions fossin incloses al càlcul. A més, van demanar que es retirés a la germana el benefici d'inventari, cosa que hauria permès executar contra el patrimoni personal si el valor de l'herència resultés insuficient.
L'hereva, en canvi, va defensar que la llegítima s'havia de calcular sobre el cabal relicte, és a dir, el patrimoni que va quedar després de la mort, sense computar-ne el patrimoni ni determinades donacions la naturalesa, data o imputació de les quals no estava clara.
En quins casos es perd el benefici d'inventari i com es pot evitar?
El benefici d'inventari es pot perdre quan l'hereu actua de forma fraudulenta, amaga béns o no presenta l'inventari dins de termini. Per evitar-ho, és ideal comunicar els passos rellevants a la resta d'interessats i assessorar-se des del principi.
Condemna al pagament amb béns personals en primera instància
El Jutjat de Primera Instància núm. 4 de Castelló va donar la raó als germans i va condemnar l'hereva a pagar més de dos milions d'euros en llegítimes. A més, va estimar que havia amagat béns i, per tant, havia de perdre el benefici d'inventari, cosa que obria la porta a reclamar sobre el seu patrimoni personal.
L'Audiència va reduir les llegítimes i va limitar la responsabilitat
L'assumpte va escalar i l'Audiència Provincial de Castelló va revisar la decisió; va modificar l'enfocament i va reduir les quantitats de forma considerable, que van quedar fixades en 921.154 euros per a dos germans i 321.154 per al tercer. A més, va rebutjar que l'hereva hagués de respondre amb els seus béns personals i va limitar-ne la responsabilitat als actius.
El Suprem estableix que l'hereu no respon amb béns propis
La resolució de l'alt tribunal tanca el debat. La llegítima, confirma el Suprem, queda subjecte únicament al patrimoni hereditari i no als béns personals de l'hereva. Fins i tot quan l'hereu accepta l'herència sense reserves, no respon amb els seus propis béns.
La interpretació es fonamenta en l'article 451-15, el qual estableix que l'hereu respondrà del pagament de la llegítima com a deute de l'herència, però únicament ho farà amb els seus béns personals si incorre en engany o culpa en la conservació o administració. El Suprem també aclareix un aspecte clau: si el cabal hereditari no permet cobrir les llegítimes, es poden reduir o suprimir els llegats que comprometin aquest pagament.
Més seguretat jurídica en la gestió d'herències
L'alt tribunal deixa clar que els hereus no han de témer que una reclamació de la llegítima pugui afectar els seus béns personals, sempre que actuïn dins de la legalitat i gestionin amb transparència l'herència rebuda.
La sentència, a més de resoldre un cas complex, contribueix a consolidar la doctrina aplicable a la llegítima a Catalunya i ofereix un marc de certesa per a futures herències amb potencial conflictiu.
