Fer un bizum a un familiar o a un amic és una operació ja quotidiana i ràpida, però a partir de l'1 de gener de 2026 els bancs i les entitats de pagament deixaran de tenir un llindar mínim (fins ara de 3.000 euros) perquè els ingressos amb targeta bancària s'hagin de comunicar de forma obligatòria. És a dir, L'Agència Tributària deixarà de posar l'accent en les grans quantitats i passarà a vigilar la repetició de moviments, un gir que afectarà milers d'operacions petites tant d'autònoms com de particulars, que fins ara els quedaven fora del radar, tal com estableix el Reial decret 253/2025, d'1 d'abril.
El bizum deixa un rastre que no deixa el pagament en efectiu, que ha estat el sistema tradicional per ajudar un fill o familiar a pagar el lloguer o la hipoteca periòdicament. En cas que arribi una comprovació per part de l'Agència Tributària, José María Salcedo, soci director de Salcedo Tax Litigation, assenyala que cal justificar bé el perquè dels ingressos periòdics esmentats.
Convé recordar que els aliments entre familiars no són donacions i aquestes quantitats comprenen suport, habitació, assistència mèdica o formació (fins i tot després d'assolir la majoria d'edat). Es tracta d'una obligació legal dels pares envers els fills menors i no tributen, tal com assenyala l'assessor fiscal Òscar Masó.
Si el contribuent no diu res, a ulls d'Hisenda es considera una donació de pares a fills i és normalment la comunitat autònoma corresponent (llevat del cas en què alguna persona fos no resident) la que pugui exigir una liquidació en concepte de l'impost de donacions. "És cert és que les donacions de pares a fills gaudeixen de beneficis fiscals en moltes comunitats autònomes, però moltes vegades estan associats al fet que es declari la donació en termini i en escriptura pública. Per tant, en el moment en què Hisenda descobreixi aquests pagaments i els consideri donació, és probable que ja no puguin aprofitar cap benefici. Tanmateix, caldria veure la normativa de cada comunitat relativa als beneficis per donacions de pares i fills, a més dels condicionats corresponents", afegeix Salcedo.
L'altra opció per ajudar un fill a pagar casa seva i que Hisenda no digui res és formalitzar un préstec privat, que pot ser sense interessos si així s'indica expressament al contracte (és recomanable signar-ho). Això no obstant, ha de quedar clara la forma de devolució (terminis d'amortització) i s'ha de poder acreditar aquesta devolució.
El millor serà que aquest préstec es torni per transferència perquè quedi rastre que s'està tornant. "No és aconsellable tornar-ho en metàl·lic, encara que s'estengui un rebut per cada pagament. Aquest préstec està subjecte a ITP, però exempt de tributació", i es pot fer en document privat (no cal anar a cap notaria). En la mesura que no quedi acreditada la devolució, Hisenda podria entendre que en realitat és una donació.
Per al donant o prestador (el pare o la mare), no hi ha tributació en l'IRPF en cap dels dos casos. L'únic supòsit en què n'hi hauria seria si el préstec fos amb interessos. En aquest cas, el contribuent hauria d'incloure a la declaració d'IRPF els rendiments del capital mobiliari pels interessos cobrats pel préstec cada any.
