El Consell de Garanties, en contra de la llei d'habitatge catalana perquè avala l'okupació il·legal

La nova llei d'habitatge catalana ha aixecat molta polseguera
Gtres
Gtres

El Consell de Garanties Estatutàries (CGE), l'òrgan encarregat de vigilar que les lleis catalanes s'ajustin a la Constitució Espanyola i a l'Estatut català, estima que el decret llei d'habitatge de Catalunya vulnera els drets dels propietaris perquè avala l'ocupació il·legal.

El dictamen considera que la norma catalana “legalitza” l'ocupació sota “la influència de Podemos”. En concret, el CGE estableix que la nova redacció de la definició d’“habitatge buit” és “inconstitucional perquè vulnera els articles 9.3 i 33 de la Constitució, en concret pel que fa a la supressió com a causa justificada de la desocupació permanent de l'habitatge ocupat sense títol legítim quan el propietari acrediti haver iniciat les accions judicials adequades per a la recuperació efectiva de la possessió abans d’un termini de dos anys perquè es consideri un habitatge buit”.

Aquesta nova definició d'habitatge buit està encara pendent de convalidació al Parlament de Catalunya (és el Decret llei 1/2020 que es va aprovar el passat 21 de gener). Deixa clar que l'ocupació sense títol legítim no impedeix que un habitatge es consideri buit, encara que el propietari hagi iniciat accions judicials.

A més, el Consell de Garanties recorda que la nova llei d'habitatge convalidada al Parlament estableix una mesura que ja ha portat molta polèmica: obligar els inversors a oferir lloguers socials a okupes que hagin ocupat un habitatge buit (adquirit després d'una execució hipotecària, en dació en pagament o desnonament) si els okupes demostren que ocupen l'habitatge des d'abans del 30 de juny de 2019 (6 mesos). I els grans arrendadors (bancs o fons) no se n’escaparan encara que hagin interposat la corresponent denúncia per okupació il·legal davant del jutjat.

El CGE assenyala en aquest punt una vulneració de la Constitució Espanyola. “L'establiment d'importants sancions i multes econòmiques en els casos de falta d'una oferta de lloguer social previ a la interposició d'una demanda judicial podria considerar-se una restricció o un fre que obstaculitza indegudament la lliure decisió d'interposar la pertinent demanda de recuperació de la possessió il·legalment perduda (article 250.1.4t de la Llei d'Enjudiciament Criminal), amb la consegüent vulneració de l'article 24 de la Constitució”.

A més, el Consell de Garanties estima que “si el propietari que es proposa recuperar judicialment la possessió complís amb aquesta obligació i fes l'oferta de lloguer social, una vegada aquesta fos acceptada per l'ocupant, la pretensió de recuperar la plena possessió de l'habitatge es veuria frustrada per imperatiu d'aquesta mateixa norma, com a mínim durant el temps previst per la legislació d'arrendaments urbans, que pot ser objecte de renovació, també forçosa, per un altre període igual, si es mantenen els paràmetres d'exclusió residencial”.

Article vist a El Consell de Garanties fa saltar el decret català d'habitatge (Crónica Global)