Als cellers Binifadet, no gaire lluny de Maó, a Menorca, utilitzen el marès per conservar les botes de vi. D'aquesta manera, diuen, aconsegueixen que el líquid tingui un regust mineral.
Segueix idealista/news al canal de Whatsapp
Algú aliè a les illes potser no està familiaritzat amb el terme marès, però en aquesta bonica illa és una cosa molt quotidiana: ens referim a la pedra calcària que defineix la fesomia de les construccions menorquines i de les parets que es poden veure als camps (més d'11.000 quilòmetres de parets, majoritàriament murs de separació, atenció). Murs secs, sense ciment, que es fan amb aquesta pedra i que són signe identificatiu a les illes Balears…
El marès és una pedra fàcil de tallar, encara que molt sensible a la humitat, que s'extreia de les pedreres, per exemple, a les pedreres de S'Hostal, a prop de Ciutadella. Entre el segle XIX i el XX, el treball va ser manual, fins que l'arribada de la maquinària en va permetre una explotació intensiva, però l'auge del totxo i del ciment va relegar les pedreres i l'ofici de picapedrer a l'oblit… La pedrera com a tal va deixar de funcionar el 1994: el seu ús durant anys va generar cinc hectàrees d'un paisatge abrupte, salvatge, bell...
Hauria estat una pena que aquest paisatge tan singular, el que deixa la mà de l'home amb la seva feina, però també el provocat pel temps, quedés sense vida, erm... D'aquí la importància de Lithica, el projecte que ha transformat l'antiga pedrera de S'Hostal en un lloc sorprenent que no deixa indiferent el visitant. Després del tancament de l'altra zona de treball, un grup d'apassionats per la pedra i l'escultora d'origen francès Laetitia Sauleau van fundar la Societat Cultural Lithica (en grec, lithos significa 'pedra') amb l'objectiu de preservar la pedrera, d'embellir-la i donar-hi un ús artístic. En poques paraules: impedir que quedés relegada a l'oblit.
I tant que ho han fet: la pedrera és avui un espai de gaudi per al menorquí i per al turista on la pedra i la vegetació conviuen a la perfecció: hi ha jardins de plantes aromàtiques, senders on es poden descobrir espècies locals i aprendre de la tradició agrícola de l'illa, jardí medieval... Però, sens dubte, un dels espais més sorprenents és el Laberint Mineral, una picada d'ullet al Laberint del Minotaure.
Aquest land art està format per més de 3.000 blocs de marès que converteixen la pedrera en un escenari d'aventura i de sorpresa. Un lloc màgic, sens dubte, que a més a l'estiu es torna encara més màgic perquè acull el festival Fosquet, la paraula menorquina per referir-se al capvespre.
I així, en aquest amfiteatre meravellós, a l'aire lliure i quan la calor dona treva, hi ha actuacions des del 2019. L'antic soroll dels picapedrers deixa pas a l'art, la música, el teatre...
Com defensen a Lithica, el capvespre és "el moment de seure a la fresca amb la família i els amics. Per compartir una estona agradable al final del dia". I quin millor escenari per compartir-lo que aquest paisatge de pedra on el marès es torna llenç i aparador de cultura? Menorca són cales estupendes d'aigua cristal·lina, és clar, però també llocs tan inesperats com Lithica.
