Casa 47, la iniciativa encetada pel Ministeri d'Habitatge per incentivar l'accés a l'habitatge a Espanya, poc llueix a Catalunya. Dels 638 habitatges disponibles al país procedents d'aquest pla, 93 són a la comunitat, però cap a grans ciutats com Barcelona on l'oferta és cada vegada menor.
Iñaki Unsain, Personal Shopper Immobiliari de referència a nivell nacional, opina de Casa 47 que és un vehicle públic destinat a canalitzar els sòls i actius procedents del boom immobiliari que van quedar sense desenvolupar o sense sortida. "No obstant, al meu entendre, està gestionat per polítics que no són eficaços a l'hora d'administrar aquest tipus de recursos. Considero que es tracta més d'un pegat per transmetre la imatge que s'està actuant sobre el problema de l'habitatge que d'una mesura realment efectiva per solucionar-lo", destaca.
Per a Oriol Sanleandro, CEO de Wolo, el debat de l'habitatge a Espanya i en concret a Catalunya fa massa temps que està concentrat en com regular el preu d'una oferta insuficient, i massa poc en com aconseguim que hi hagi molt més habitatge disponible. Per a l'expert, aquests 93 habitatges disponibles a través del pla del Govern a tot Catalunya es queden curts davant d'un dèficit que es mesura en centenars de milers.
A Wolo reflexionen i conclouen que cada vegada “si fem més difícil, més incert o menys atractiu posar un habitatge de lloguer, ens hem de preguntar quants propietaris decideixen retirar-lo del mercat”. Segons l'expert, pots protegir molt l'inquilí sobre el paper i, alhora, perjudicar-lo si el resultat final són menys habitatges i centenars de candidats competint per cada pis.
"Al final, la mètrica amb què hauríem d'avaluar qualsevol política d'habitatge és força senzilla: si aconsegueix que d'aquí a cinc o deu anys hi hagi més habitatges disponibles o menys", opina.
Solucions al problema de l'habitatge
Més enllà de l'aplicació de Casa 47, els experts proposen altres solucions. El CEO de Wolo destaca que el que sí que es pot moure ja, és el parc privat que avui està buit o bloquejat "perquè el propietari té por d'impagaments i de no recuperar el seu pis. A aquesta por hi contribueix que part de l'habitatge disponible no arribi al mercat del lloguer de llarga durada".
Segons Oriol Sanleandro, això no es resol amb una llei, sinó amb verificació seriosa de solvència, garantia de cobrament i gestió professional del contracte. Cada pis que torna al lloguer de llarga durada per aquesta via és oferta disponible aquest mes. Així “allò públic i allò privat no competeixen aquí, el problema és prou gran com per necessitar tots dos”.
Per la seva banda, Iñaki Unsain creu que cal actuar decididament sobre l'oferta. “En primer lloc, caldria liberalitzar més sòl i agilitzar-ne la transformació urbanística perquè pugui incorporar-se al mercat amb més rapidesa”.
També veu necessari eliminar moltes de les traves burocràtiques que alenteixen els processos i accelerar de manera significativa la concessió de llicències, ja que no és assumible que un promotor hagi d'esperar un o dos anys per obtenir-les.
Així mateix, Unsain reduiria determinats criteris del Codi Tècnic de l'Edificació que incrementen de manera considerable els costos de construcció. També milloraria la fiscalitat, recuperant un IVA reduït del 4% per a l'habitatge nou, rebaixant l'ITP i eliminant l'impost de donacions entre pares i fills.
Per acabar, l'expert derogaria la Llei d'Habitatge i eliminaria les regulacions de preus. A parer seu, aquestes mesures han generat inseguretat jurídica entre els propietaris i han contribuït a reduir l'oferta a Catalunya. "L'objectiu hauria de ser recuperar la confiança del capital privat perquè torni a invertir al sector immobiliari i, així, augmentar significativament l'oferta d'habitatge". Cosa que augmenta amb els nous decrets llei de l'habitatge que podrien ser aprovats ben aviat, abans de les eleccions del 29 de novembre.



