El Govern s'acosta a Junts i estudia incloure deduccions a la compra al decret d'habitatge

Preveu incloure al text la desgravació a l'IRPF d'aquelles hipoteques destinades a primer habitatge, una mesura que va estar vigent fins a finals de 2012
Pedro Sánchez, president del Govern
Pedro Sánchez, president del Govern La Moncloa

El Govern segueix treballant en les mesures que inclourà el decret d'habitatge que planeja aprovar al juliol, en un intent de buscar el suport d'una majoria parlamentària.

Segueix idealista/news al canal de Whatsapp

La setmana passada, l'Executiu va confirmar que al llarg d'aquest mes aprovarà al Consell de Ministres un nou decret que inclourà una nova pròrroga dels contractes del lloguer, que ja va decaure al Congrés a l'abril, la regulació dels lloguers de temporada i habitacions, la implantació de bonificacions a l'IRPF als propietaris que abaixin les rendes o la pujada de l'IVA dels pisos turístics al 21%. El text també podria incloure la tornada de les deduccions per la compra d'habitatge habitual, que seria una de les principals peticions de Junts.

Segons publica El Periódico, aquest incentiu estaria sobre la taula perquè el Govern estudia com encaixar les propostes que ha plantejat el partit català per votar a favor de la pròrroga dels contractes de lloguer.

Aquestes desgravacions a l'IRPF van estar vigents durant dècades a Espanya, fins que el Govern de Mariano Rajoy la va suprimir des de l'1 de gener del 2023, encara que actualment es mantenen vigents per a aquells contribuents que haguessin adquirit el seu habitatge o haguessin realitzat pagaments amb anterioritat a aquesta data.

La bonificació se centrava en la inversió realitzada tant en la compra com la rehabilitació d'un habitatge habitual i establia la deducció de fins al 15 % de les quantitats aportades, amb un límit de 9.040 euros anuals. Així, brindava la possibilitat de deduir-se al voltant de 1.350 euros a la declaració de la renda cada any.

Una altra de les exigències de Junts és la deducció al lloguer tant per a arrendadors com per a arrendataris. L'Executiu ja va avançar que es plantejarien bonificacions fiscals a aquells propietaris que abaixessin la renda, encara que de moment no està clara la fórmula en què es podria plantejar en el decret que s'aprovarà al llarg de les pròximes setmanes. Per exemple, quin tipus d'arrendadors podrien aplicar-se aquest incentiu fiscal o si la renda hauria d'estar lligada al Sistema de referència de preus de lloguer d'habitatge (SERPAVI), l'índex elaborat pel Ministeri d'Habitatge que actualment es fa servir per fixar les rendes dels nous contractes de lloguer, a través d'una forquilla de preus orientatius, i on hi ha molts de preus orientatius.

Finalment, El Periódico també assegura que el partit liderat per Carles Puigdemont ha proposat que els més grans de 65 anys que venguin el seu habitatge per pagar les despeses de l'estada en una residència estiguin exempts de pagar l'IRPF corresponent o bé que es posin en marxa incentius a la construcció i la rehabilitació d'habitatges.

Línia vermella per a Podem

L'exigència de Junts d'establir incentius fiscals als propietaris també és una línia vermella per a Podem. Segons ha avisat aquesta setmana la seva secretària general, Ione Belarra, el partit no donarà suport al decret llei sobre habitatge que pretén impulsar l'Executiu si aquest inclou "regals fiscals" a propietaris.

Belarra ha apuntat que "ningú espera massa" d'aquest text legislatiu, ja que, segons ella, el Govern "no ha fet res per resoldre el problema de l'habitatge". "L'únic que s'ha fet és continuar alimentant les polítiques d'especulació", va incidir en una roda de premsa al Congrés.

Tot seguit, la dirigent de la formació morada ha avisat que si el Govern inclou "regals fiscals als casolans" per lligar el suport de Junts, Podem no concedirà el seu suport. "Igual que hi ha vots imprescindibles a la dreta catalana, hi ha vots imprescindibles a l'esquerra", ha conclòs.

Segons Belarra, els propietaris del país s'estan traient un "sou Nescafé" amb les rendes que obtenen dels llogaters, de manera que fins a 28.000 milions d'euros surten dels llogaters per anar als propietaris.

El decret sortirà endavant abans de setembre

El Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 s'ha mostrat "convençut" que el nou decret llei d'habitatge tirarà endavant i ho farà abans del final d'agost", com ha acordat el Govern de coalició.

El departament que lidera Pablo Bustinduy ha insistit que es tornaran a presentar a votació "alguns dels continguts essencials" que recullen les que han estat gran part de les "prioritats" de Sumar en aquesta legislatura, cosa que inclou la pròrroga dels lloguers.

"La volem portar reforçada en els seus termes i terminis perquè la puguin demanar més tard" els ciutadans, assenyalen fonts de Consum. "Nosaltres confiem que aquesta negociació tiri endavant, és clar", afegeixen.

Torna el debat sobre la legalitat de la pròrroga del lloguer

L'anunci del Govern d'aprovar un nou decret d'habitatge incloent-hi una altra vegada la pròrroga de lloguers que ja va ser tombada per majoria parlamentària al Congrés dels Diputats el mes d'abril passat no ha passat desapercebut per als experts juristes.

La inclusió d'aquesta mesura en el nou text legislatiu posaria en evidència la vigència que van defensar els seus partidaris, des de Gabriel Rufián fins als lobbies immobiliaris d'extrema esquerra o la ministra d'habitatge Isabel Rodríguez, que van afirmar taxativament que, encara que el decret del 22 de març del 2026 fos derogat, la pròrroga dels lloguers sol·licitada pels arrendataris tindria plena vigència jurídica, una teoria que ha obert un debat entre catedràtics i juristes sobre els seus efectes.