El mercat immobiliari de Barcelona continua evolucionant i al maig el preu mitjà de l'habitatge usat es va situar en 5.243 euros per metre quadrat. Ara bé, cada cop hi ha més anuncis a idealista de compravenda amb baixades de preus a la Ciutat Comtal. La xifra suposa una pujada mensual del 0,4%, un increment de l'1,9% a l'últim trimestre i un avanç del 7,1% respecte del maig del 2025, en dades d'idealista. És l'inici duna reducció de general de preus? els experts no ho creuen, però en donen matisos.
"La realitat general és que les compravendes cauen un 2,6% el primer trimestre del 2026. L'obra nova pateix encara més amb descensos del 5,3%. L'augment de l'euríbor ha encarit les hipoteques i ha reduït la capacitat de compra", resumeix Carlos Balado, investigador d'OBS Business School.
Per als experts d'Alfa immobiliaria, els preus no baixen més perquè el mercat immobiliari de Barcelona continua molt condicionat pel desequilibri entre l'oferta i la demanda, especialment a determinades zones cèntriques i consolidades. La ciutat manté una pressió compradora elevada, mentre que la disponibilitat d'habitatge encara és limitada.
"A això se sumen altres factors rellevants, com l'increment dels costos de construcció, l'escassetat de sòl finalista, les dificultats per desenvolupar nou habitatge i l'enduriment regulatori al mercat del lloguer. Tot això provoca que part de la demanda acabi desplaçant-se cap a la compra, sostenint així els preus", declara.
“Barcelona encara és una ciutat competitiva”
Per a Leonardo Cromstedt, president de Keller Williams Espanya-Andorra, l'escenari més probable per a Barcelona és una estabilització progressiva, amb comportaments molt diferents segons el tipus d'habitatge.
Al mercat estàndard sí que pot continuar certa pressió sobre els immobles que surtin amb preus poc realistes o que competeixin a zones amb més oferta. "Ara bé, al segment premium encara veiem fonaments molt sòlids: oferta limitada, forta demanda nacional i un atractiu internacional que la Ciutat Comtal manté intacte", respon l'expert.
Fins i tot després de les pujades dels últims anys, Barcelona és encara competitiva davant d'altres grans capitals europees al segment de luxe. “I això continuarà atraient inversió”, segons el portaveu. De fet, moltes operacions actuals ja no responen únicament a una lògica residencial sinó també patrimonial i estratègica.
“La pressió sobre els preus es manté”
Carlos Balado té clar que hi ha zones com Madrid, Barcelona i les Illes Balears que, fins i tot mobilitzant la totalitat del seu sòl en gestió (un escenari optimista), no tenen la capacitat física per a cobrir tant el dèficit acumulat com el futur, per la qual cosa la pressió sobre els preus es manté. "No es construeix on més es necessita. El dèficit es concentra a poques províncies".
L'expert d'OBS assenyala que Madrid, Barcelona, València, Alacant i Múrcia acumulen el 48% del dèficit nacional. "Només Soria ha tancat el període amb superàvit. Càceres queda en equilibri. Per tant, el problema de l'habitatge a Espanya no és només de volum, és també de localització".
Opina que l'oferta creix on és menys necessària i s'encalla on més es requereix. I “mentre aquest desajust persisteixi, la pressió sobre els preus continuarà concentrant-se als mateixos mercats, dificultant encara més l'accés a l'habitatge”.
“Veurem més negociació i correccions concretes”
Mentre que Antonio Pérez de la Torre, director general d'Alfa Immobiliaria, argumenta que a curt termini és probable que es continuïn produint ajustaments puntuals a determinats immobles i barris de Barcelona, especialment a habitatges amb preus de sortida excessius o a zones amb menor dinamisme.
"No obstant, amb les dades actuals no sembla probable una caiguda generalitzada del mercat residencial de Barcelona. La ciutat continua registrant increments interanuals del preu mitjà de venda i manté una demanda molt elevada", opina.
Segons l'expert, el més probable és que el mercat evolucioni de manera desigual: veurem més negociació i correccions concretes, però també preus molt ferms a les ubicacions més demandades i a l'habitatge de qualitat de la ciutat.
El més destacat
