Un castell amb passat templer a un pas de cales transparents i cinc platges amb bandera blava? Sí, existeix, i és a Castelló. A Alcalà de Xivert-Alcossebre, la història àrab i cristiana conviu amb un dels trams de litoral més ben conservats del Llevant. En pocs minuts es pot passar d'una torre medieval a un passeig marítim amb ambient mariner o a una cala sense guinguetes on la pineda arriba gairebé a la sorra. Aquest contrast, poc habitual a la costa mediterrània, explica per què s'hauria de tenir aquest destí al radar abans que arribi el proper pont. I n'hi ha més: una platja on brolla aigua dolça a la riba i un campanar que desafia el vent amb una construcció plena d'anècdotes.
Un castell templer amb ànima àrab
A la serra d'Irta, sobre un promontori que domina la plana i la Mediterrània, s'alça la fortalesa d'Alcalà de Xivert. El seu origen es lliga a una medina i un castell àrab desenvolupats entre els segles X i XI, un conjunt que va deixar una petjada excepcional a l'antiga Corona de València. Amb la repoblació cristiana i l'administració de l'Orde del Temple, el cim va sumar noves estructures defensives, capella i dependències que encara avui es distingeixen dels trams islàmics originals. El resultat és un recorregut per dues èpoques en un mateix recinte, amb muralles, dues torres circulars i un gran aljub que ajuda a imaginar setges i conquestes. Pujar fins aquí a primera hora permet gaudir de llum neta, menys calor i vistes obertes cap a la costa.
Dues conquestes, dues empremtes
El castell conserva clarament dos sectors: l'àrab, base del primer recinte i de part de l'emmurallat, i el cristià, coronat per la fortalesa templera. Aquesta doble lectura històrica s'aprecia per la traça, l'alçada de les defenses i l'organització d'espais, molt útil per als que gaudeixen entenent com un enclavament canvia de mans i de funcions sense moure's de lloc. L'emplaçament no és casual: des d'aquí es controla el corredor natural cap al mar, clau per explicar el naixement posterior d'Alcossebre com a nucli costaner.
Un casc històric que mira al cel
El nucli d'Alcalà de Xivert conserva un traçat medieval recollit, articulat per l'església parroquial de Sant Joan Baptista. Aquest temple, d'estil barroc classicista valencià, guarda un llenç contemporani del pintor Traver Calzada dedicat al martiri del sant, detall que afegeix interès a la visita. Al costat s'eleva un campanar barroc de planta octogonal i uns 70 metres d'altura, assenyalat com un dels més alts de la Comunitat Valenciana. La tradició oral explica que els seus fonaments es van assentar sobre sarments per resistir millor el vent, una anècdota que acompanya la foto inevitable des de la plaça. A l'entorn, l'actual Casa de Cultura ocupa l'antiga Casa Capitular, edifici d'arrel renaixentista que va tenir una presó a la planta baixa, senyal de la importància històrica del municipi.
Ermites i memòria popular
Al litoral proper destaca l'ermita de Sant Antoni de Pàdua, petit temple molt lligat a les festes del barri de Capicorb. Aquesta parada connecta l'interior monumental amb la franja marina i funciona com a avantsala al canvi de paisatge que espera uns quilòmetres més enllà, on la pineda, la sorra i la roca manen el ritme.
Alcossebre: port, passeig i cales
Alcossebre va néixer com a nucli costaner vinculat a les mateixes terres d'Alcalà i avui gira entorn del port esportiu. Un passeig marítim continu permet recórrer bona part del front litoral i enllaça amb el far d'Irta, punt de referència per als que busquen fotografies amb penya-segats al fons. Des d'aquí arrenquen senders que s'endinsen al parc natural i faciliten un pla sense cotxe que combina caminades suaus amb banys a cales properes. Entre tots dos nuclis, el paisatge agrícola de garrofers i cultius tradicionals marca una transició serena entre l'interior històric i la costa més de platja, una barreja que no es troba cada dia a la Mediterrània.
Cinc banderes blaves i cales gairebé secretes
El municipi suma més de deu quilòmetres de litoral i presumeix de cinc platges amb bandera blava. Són sorrals ben proveïts de serveis i aigües netes, ideals per a famílies o per als que no volen complicar-se la logística. Una és singular per una raó difícil de creure fins que es veu: les fonts d'aigua dolça que brollen en plena sorra. A pocs minuts hi esperen petites cales, entre urbanes i naturals, on el silenci mana i la transparència de l'aigua convida a abaixar el ritme. Aquesta alternança constant és la que permet encadenar banys diferents un mateix dia.
Les cinc amb bandera blava
Abans d'organitzar el recorregut, cal tenir clares les opcions amb distintiu ambiental. Tot seguit, s'enumeren per facilitar la planificació per zones i gustos. Un consell útil: alternar una urbana i una de més tranquil·la ajuda a evitar aglomeracions en hores punta. I si es viatja en temporada alta, caldria arribar d'hora als aparcaments públics de les platges principals.
- Les Fonts: única per les fonts d'aigua dolça que afloren a la sorra.
- El Carregador: la més extensa i cèntrica del nucli, amb accessos senzills.
- La Romana: àmplia, d'ambient familiar i ben connectada amb el passeig.
- El Moro: sorral tranquil; al costat, una cala homònima separada per una duna.
- Manyetes: opció menys massificada per als que busquen més espai.
Cales del parc natural
Al nord, dins del Parc Natural de la Serra d'Irta, el litoral es torna més agrest. Apareixen racons com les cales del Russo i del Pebret, aquesta última amb una duna en regeneració natural que s'ha de respectar no trepitjant-la. Aquí no hi ha guinguetes ni grans infraestructures, sinó que s'hi accedeix caminant, en bicicleta o per pistes forestals, i precisament per això conserven gran part de l'encant. També hi ha trams ben senyalitzats on es permet el naturisme. La nitidesa de l'aigua, el silenci i les pinedes que arriben fins a la costa marquen l'experiència.
Serra d'Irta: la costa que resisteix
El Parc Natural de la Serra d'Irta protegeix unes 7.744 hectàrees terrestres i una reserva marina adjacent a la Mediterrània. La serra discorre paral·lela al mar entre Alcalà de Xivert-Alcossebre, Santa Magdalena de Pulpis i Peníscola, i alterna platges, cales i penya-segats. Entre les fites destaca la torre Badum, talaia sobre un dels penya-segats més vistosos de la Comunitat Valenciana. La cota màxima del massís, el pic de Campanilles, arriba a 572 metres, suficient per regalar vistes panoràmiques sense exigir grans desnivells. Pinars, matoll mediterrani i zones dunars donen recer a fauna variada, amb aus rapinyaires com el falcó pelegrí i el milà real.
Miradors i romeries
Dins del parc, l'ermita de Santa Llúcia i Sant Benet és un dels grans miradors naturals de la comarca. S'hi arriba per rutes de senderisme ben marcades i és destinació de pelegrinatge, per la qual cosa convé consultar el calendari local si es volen evitar aglomeracions. Des de la seva esplanada es poden contemplar la costa, els nuclis i la línia de cims, una panoràmica que ajuda a entendre l'encaix entre cultura i natura que defineix tot el municipi. La llum del capvespre aquí és un tancament perfecte per als que han començat el dia al castell.
Consells útils per a una escapada rodona
Per gaudir sense sorpreses, cal tenir en compte que part del litoral del Parc es recorre a peu o en bicicleta i que no hi ha ombres ni serveis a les cales més naturals. Per això, és recomanable portar aigua, protecció solar, calçat còmode i una bossa per a les escombraries. A les platges amb duna en regeneració cal evitar sortir dels camins i respectar la senyalització. Al centre històric, convé reservar una estona per entrar a la parròquia i fer la volta al campanar, i, al castell, planificar la pujada evitant les hores centrals en dies calorosos. Amb aquest mínim de previsió, la doble cara d'Alcalà de Xivert-Alcossebre –medieval i marinera– es gaudeix en un mateix dia sense presses.
Article vist a (viatges.nationalgeographic.com.es) El pueblo de Castellón con un castillo templario, un casco histórico medieval y cinco playas con bandera azul
El més destacat
