Fa deu anys, demanar un flat white al Poblenou encara requeria alguna explicació. Avui els cafès d'especialitat, els espais de coworking, les bicicletes de disseny i els expats que celebren reunions amb el portàtil obert formen part habitual del paisatge. Les antigues fàbriques comparteixen vorera amb estudis creatius i empreses tecnològiques, mentre que les xemeneies industrials contemplen com el barri canvia de pell sense abandonar del tot el seu passat.
Però aquesta transformació també es nota a la butxaca. Comprar un habitatge al districte de Sant Martí costa ara un 53 % més que el 2016, segons dades d'idealista. En una dècada, un dels racons més moderns i cobejats de Barcelona ha vist com el seu atractiu, la proximitat al mar i la seva nova identitat cosmopolita es traduïen en gairebé 148.000 euros addicionals per a un pis de 80 m2.
Segueix idealista/news al canal de Whatsapp
El districte de Sant Martí ha protagonitzat una de les transformacions urbanes més visibles de Barcelona. Les xemeneies industrials hi segueixen sent, però ara comparteixen paisatge amb empreses tecnològiques, habitatges de disseny, restaurants moderns i antics magatzems convertits en espais culturals. El canvi també apareix, amb una claredat notable, en el preu de l'habitatge.
Segons la sèrie històrica d'idealista, el preu anunciat de venda a Sant Martí va passar de 3.505 euros per metre quadrat a l'agost del 2016 a 5.352 euros a l'agost del 2026. L'increment acumulat és del 52,7 %.
Traduït a un habitatge de 80 metres quadrats: un pis que, seguint el preu mitjà, hauria costat uns 280.400 euros fa deu anys ara s'anunciaria per aproximadament 428.160 euros. Són prop de 148.000 euros més per la mateixa superfície.
L'evolució del lloguer ha seguit una direcció semblant. El preu anunciat va passar de 14 euros per metre quadrat al mes a l'agost del 2016 a 19,6 euros deu anys després: una pujada acumulada del 40%.
Per a aquest mateix pis imaginari de 80 metres quadrats, parlem de passar d'uns 1.120 euros mensuals a aproximadament 1.568 euros. La diferència, 448 euros cada mes, permetria comprar molts cafès d'especialitat, encara que probablement no tants com sembla.
La pujada no ha estat lineal. Després del fort creixement de la segona meitat de la dècada passada, el mercat va tenir una etapa d'estabilització i reculada al voltant de la pandèmia. A partir del 2022, els preus van recuperar impuls. El lloguer va assolir un màxim de 21,8 euros per metre quadrat el gener de 2025, abans de moderar-se fins als nivells actuals.
L'efecte Poblenou
Parlar de Sant Martí com si fos un únic barri pot enganyar. És un dels deu districtes de Barcelona i reuneix deu barris amb perfils i preus molt diferents: des del Clot o la Verneda i la Pau fins a la Vila Olímpica, la Diagonal Mar i el Poblenou.
És precisament el Poblenou el que concentra bona part de la imatge moderna del districte. La seva combinació de platja, arquitectura industrial, activitat tecnològica i vida veïnal l'ha convertit en un dels llocs més cobejats de la ciutat. I aquesta popularitat té preu.
L'agost del 2026, l'habitatge anunciat al Poblenou arribava als 5.973 euros per metre quadrat, al voltant d'un 12 % més que la mitjana de Sant Martí. A Diagonal Mar i al Front Marítim del Poblenou, el preu superava fins i tot els 9.000 euros per metre quadrat.
L'antic Manchester català, com es va conèixer al Poblenou industrial, conserva les xemeneies, però cada cop resulta més difícil trobar preus de fàbrica.
La revaloració de Sant Martí respon a atractius molt reals: proximitat al mar, noves zones verdes, carrers relativament amplis, connexió amb transport públic i una combinació poc freqüent de teixit residencial, activitat econòmica i oferta cultural.
Tot i això, l'èxit planteja una contradicció. Allò que fa atractiu el districte —la seva diversitat social, el seu caràcter industrial i la seva vida de barri— es pot afeblir quan viure-hi queda fora de l'abast d'una part creixent de la població.
En deu anys, el preu de venda ha augmentat a un ritme mitjà compost proper al 4,3 % anual, mentre que el lloguer s'ha incrementat al voltant d'un 3,4 % anual. Són percentatges nominals: no descompten la inflació i tampoc no representen els preus finals de les operacions. Idealista treballa amb preus sol·licitats als anuncis, que poden diferir dels imports finalment acordats.
idealista va actualitzar la seva metodologia el juliol del 2026 per millorar, entre altres aspectes, l'exclusió de productes atípics, com ara els lloguers temporals o de vacances. Segons l'empresa, la nova metodologia s'ha aplicat retroactivament quan ha calgut per mantenir la coherència i comparabilitat de les sèries històriques.
Tanmateix, la direcció general és difícil de discutir. Si bé Sant Martí continua tenint xemeneies, platja i esperit creatiu, el que té cada cop menys és habitatge barat.
