Barcelona necessita inversió privada per fer front a la crisi d'habitatge, encara que l'Ajuntament qüestioni l'actuació de determinats fons. Aquest és el missatge que ha traslladat Jordi Valls, quart tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, durant l'obertura del V Congrés Nacional d'Habitatge, organitzat per APCEspanya i APCE Catalunya. La seva intervenció ha situat la col·laboració entre administracions, promotors i inversors al centre del debat, amb una condició: atraure capital que contribueixi a construir habitatge i accepti rendibilitats ajustades.
"N'hi ha alguns que m'agraden i d'altres que no m'agraden, però els necessitem", ha afirmat Valls sobre els fons d'inversió. El representant municipal ha explicat que aquesta necessitat afecta tant els promotors, que busquen finançament per desenvolupar els seus projectes, com la mateixa ciutat, que vol ampliar el parc d'habitatge assequible.
Segueix idealista/news al canal de Whatsapp
La distinció, segons ha exposat, rau en el comportament d'aquests inversors. Valls ha rebutjat els fons que compren edificis a Barcelona buscant rendibilitats del 20 % i expulsen els veïns. Davant d'ells, ha defensat els que fomenten noves promocions, tenen paciència i busquen retorns del 5 o el 6 %.
Valls ha vinculat l'entrada dels fons amb la transformació del finançament immobiliari després de la crisi del 2008. Al seu parer, el càstig patit pel sector i els canvis en les condicions de finançament continuen condicionant la capacitat per aixecar nous habitatges.
El responsable municipal ha advertit que les administracions tampoc no poden resoldre per si soles el problema. Segons les xifres que ha exposat, Barcelona té al voltant d'un 2 % d'habitatge públic i aspira a assolir el 15 %, un objectiu per al qual considera necessàries fórmules de promoció i aliances amb el sector privat. Per avançar, ha identificat tres recursos imprescindibles: sòl, edificabilitat i diners. Ha reconegut que les administracions han d'agilitzar les llicències i la gestió urbanística, i ha plantejat revisar qüestions com ara la densitat i la intensitat dels desenvolupaments.
També ha interpel·lat les entitats financeres que eviten determinats projectes per motius de reputació. Per a Valls, aquest risc s'hauria d'associar a no participar en la solució del principal problema social, sempre amb les garanties necessàries i unes rendibilitats ajustades.
La defensa de la inversió privada no ha suposat una renúncia a la intervenció pública. Valls ha reivindicat la simplificació administrativa, la reducció de càrregues urbanístiques i els incentius fiscals, però també les zones tensionades i el tempteig i retracte.
El seu argument és que, mentre no hi hagi prou parc per respondre a les necessitats de la població, les administracions han d'actuar sobre el mercat. El representant municipal ha reconegut que algunes mesures generen discrepàncies amb els promotors, tot i que ha demanat mantenir el diàleg i construir confiança.
També ha defensat el paper de la política davant de les crítiques del sector. Ha assenyalat que és un instrument necessari per resoldre els problemes quotidians i ha advertit que la fragmentació política dificulta els acords. L'habitatge, ha afegit, exigeix una resposta que transcendeixi la urgència actual i se sostingui durant els propers deu o dotze anys.
Els promotors reclamen estabilitat i pacte d'Estat
El president d'APCEspanya i Construmat, Xavier Vilajoana, ha reclamat precisament un pacte d'Estat que permeti abordar l'accés a l'habitatge amb continuïtat. Ha qüestionat que el debat es concentri a resoldre el present sense parar prou atenció a les necessitats futures.
Vilajoana ha demanat responsabilitat en parlar del sector privat i ha rebutjat que es facin servir les dificultats d'accés a l'habitatge com a arma política contra els promotors. Ha defensat que al sector tampoc no el beneficia que els ciutadans no puguin accedir a una casa.
La seva intervenció ha posat el focus en la incertesa normativa i la burocràcia. El president de la patronal ha criticat la successió de canvis legislatius sense una avaluació suficient dels resultats i ha reclamat regles estables, més agilitat administrativa i mesures per mobilitzar sòl.
El Ministeri posa el focus a l'habitatge protegit permanent
La directora general d'Habitatge i Sòl, Inés Sandoval, ha defensat combinar la protecció de les llars amb mesures per ampliar l'oferta assequible. Després de recordar la nova aprovació dels dos reials decrets lleis rebutjats al Congrés, ha destacat que inclouen iniciatives per a promotors i constructors que han rebut menys atenció que les relatives al lloguer.
Entre elles, ha assenyalat la reducció de l'IVA al 4 % per a la venda d'habitatge protegit permanent i al 10 % per a determinades obres de rehabilitació d'habitatges destinats al lloguer habitual. També ha destacat fins a 2.000 milions d'euros en avals a través de l'ICO per finançar promocions públiques i privades d'habitatge assequible i social, amb terminis de fins a 35 anys, i el Fons d'habitatge d'impacte social per mobilitzar inversió privada.
La industrialització és una altra de les apostes del Ministeri, amb fins a 280 milions d'euros en avals per a pimes, fabricants i promotors. Podran cobrir inversions i necessitats de circulant, ja que bona part de la despesa es produeix a fàbrica abans d'arribar a l'obra. A més, els components industrialitzats podran servir com a garantia per obtenir finançament.
Sandoval ha defensat que aquest model permet construir més ràpid i de manera més sostenible, i ha reclamat incorporar més dones per alleujar la manca de mà d'obra. "No ens podem permetre prescindir de la meitat de la població", ha afirmat.
La directora general ha situat aquestes mesures davant d'un dèficit estructural: segons ha exposat, Espanya crea més de 200.000 llars a l'any, però s'acaben uns 90.000 habitatges. Després de l'excés de construcció previ al 2008 i l'aturada posterior, la producció no ha acompanyat el creixement demogràfic.
Per corregir aquest desequilibri, ha destacat el Pla estatal d'habitatge 2026-2030, dotat amb 7.000 milions d'euros, que triplica els fons de l'anterior i reserva com a mínim el 40 % a ampliar l'oferta. Preveu la construcció en sòl públic i privat, la promoció directa i la compra d'habitatges, amb una condició: que els habitatges finançats mantinguin la protecció de per vida.
Sandoval ha reconegut l'experiència dels promotors en habitatge protegit, però ha qüestionat el model que en permetia la desqualificació i el pas posterior al mercat lliure. L'objectiu, ha insistit, és que cada euro públic continuï beneficiant les generacions futures, un esforç per al que les administracions necessiten el sector privat.
Per part seva, la secretària d'Habitatge de la Generalitat, Lídia Guillén, ha coincidit en la necessitat d'augmentar l'oferta, facilitar el finançament, agilitzar els tràmits i fomentar la industrialització. Tot i això, ha advertit que construir més no n'hi ha prou per garantir l'accés.
Guillén ha defensat la regulació quan el mercat genera desequilibris i deixa fora una part creixent de la població. Ha situat el repte de trobar un punt comú entre l'ampliació de l'oferta i la protecció dels drets.
L'obertura del congrés ha deixat així una coincidència entre les administracions i els promotors: calen més habitatges i cooperació per construir-los. Les diferències es concentren en com regular el mercat i quines condicions cal exigir a la inversió. Valls ha resumit aquesta relació amb una invitació a mantenir el diàleg, fins i tot quan hi hagi desacords, per mobilitzar el sòl i el finançament que Barcelona necessita.
