L'acord per comprar un bloc d'habitatges ocupat a Barcelona i evitar-ne el desallotjament ha provocat les crítiques del PP. El president del grup municipal popular, Daniel Sirera, acusa l'Ajuntament i la Generalitat d'esdevenir una "immobiliària d'okupes" després d'anunciar un principi d'acord per adquirir l'edifici de Llenguadoc 74, al districte de Sant Andreu. L'operació va permetre suspendre el llançament previst per al 7 d'octubre, que afectava 18 dels 20 habitatges de l'immoble.
Les administracions preveuen recórrer al nou Fons d'Emergència Habitacional de la Generalitat per finançar l'adquisició, tot i que el comunicat del PP no en concreta el preu ni el repartiment del desemborsament. "Collboni i Illa no es poden convertir en una immobiliària d'okupes i solucionar cada conflicte comprant edificis amb els diners de tots els ciutadans", afirma Sirera a la nota difosa el 8 d'octubre. El dirigent popular exigeix conèixer quant costarà la compra i quins criteris justifiquen la intervenció pública.
Segueix idealista/news al canal de Whatsapp
L'anunci va arribar després d'una jornada de mobilitzacions davant de l'immoble. Ajuntament i Generalitat van assolir un principi d'acord amb la propietat i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va confirmar la suspensió del desallotjament a petició de la part propietària.
El tinent d'alcalde d'Habitatge, Jordi Valls, va defensar que l'acord havia permès frenar el llançament i que els residents poguessin continuar als seus habitatges. El mecanisme escollit preveu la participació de les dues administracions en la compra del bloc. L'anunci suposa, doncs, un acord per adquirir l'edifici, sense que la informació consultada acrediti que la compravenda ja s'hagi formalitzat.
El PP reclama el preu i els informes de vulnerabilitat
Sirera qüestiona tant el cost com els criteris socials de l'operació. En el comunicat, compara el cas amb l'adquisició de Casa Orsola, el desemborsament del qual situa en gairebé 10 milions d'euros, i reclama aclarir per què, segons la informació que atribueix al TSJC, no consta un informe oficial de vulnerabilitat dels ocupants.
RTVE va recollir que el tribunal havia assenyalat l'absència d'aquests informes i que el desallotjament responia a tres procediments iniciats el 2019. La mateixa informació citava fonts municipals segons les quals 13 de les 18 unitats familiars havien tingut contacte en algun moment amb el servei d'intervenció davant la pèrdua d'habitatge i l'ocupació. Quatre famílies amb nens estaven en seguiment per serveis socials.
L'absència d'un informe en el procediment judicial i l'atenció municipal a les famílies són circumstàncies diferents: el seguiment social per si sol no permet determinar quina documentació s'havia aportat al jutjat.
"Si hi ha famílies vulnerables, especialment amb menors, les administracions les han d'atendre i oferir solucions, però primer cal estudiar cada cas, no comprar un edifici a cop de protesta", sosté Sirera. També critica que la pressió mediàtica pugui condicionar les prioritats daccés a lhabitatge públic.
Un fons de 25 milions per evitar desnonaments
L'adquisició anunciada s'emmarca en el Fons d'Emergència Habitacional de la Generalitat, dotat inicialment amb 25 milions d'euros. Segons explica el Govern, està destinat a evitar desnonaments de persones en situació de vulnerabilitat extrema quan s'han esgotat altres alternatives, com la mediació, el lloguer social o la taula d'emergència.
L'instrument permet comprar l'habitatge on resideix la família afectada i gestionar-ne posteriorment el lloguer. A Llenguadoc, l'acord ha aconseguit frenar el llançament, mentre el PP reclama conèixer el cost i les condicions d'una operació que torna a situar la compra pública d'edificis al centre del debat sobre l'habitatge a Barcelona.
