La porta d'accés a l'habitatge protegit a Catalunya suporta cada cop més pressió. Mentre les administracions anuncien promocions i comprometen noves entregues, el registre dels que aspiren a un HPO es continua engreixant: 139.189 sol·licituds inscrites al tancament del primer trimestre del 2026, davant de les 114.137 d'un any abans, segons els informes del Registre de Sol·licitants d'Habitatges amb Protecció Oficial de Catalunya, elaborats per l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, que intengren els registres de la Generalitat i de l'Ajuntament de Barcelona, als quals ha tingut accés idealista/news. Són 25.052 sol·licituds més, un salt del 21,9 % en només dotze mesos. Darrere l'increment hi ha una pregunta que els anuncis no resolen: quan arribarà una alternativa per als que continuen esperant.
Segueix idealista/news al canal de Whatsapp
La dimensió del creixement també s'aprecia en observar el darrer trimestre. Al tancament del 2025 constaven 129.184 inscripcions vigents, de manera que el registre en suma 10.005 més en només tres mesos, un 7,7 % més. La pressió augmenta tant respecte a l'any anterior com davant del balanç més recent. Per a les administracions, el repte ja no consisteix únicament a respondre a la demanda acumulada, sinó que també han d'absorbir el creixement que s'hi afegeix.
El resultat torna el cens a prop dels seus registres més alts. L'informe de desembre del 2020 comptabilitzava 141.068 sol·licituds, amb prou feines 1.879 per sobre de la dada actual. Aquell registre es va assolir en plena pandèmia, en un context de pèrdua d'ocupació, caiguda d'ingressos i incertesa que va posar contra les cordes moltes llars a l'hora de pagar el lloguer. Més de cinc anys després, la demanda d'habitatge protegit torna a fregar aquells nivells. El registre no mesura per si sol l'èxit o el fracàs de cada política, però sí que deixa una evidència incòmoda: la necessitat expressada d'accedir a un habitatge protegit continua tenint una magnitud extraordinària.
L'augment arriba als dos registres que integren el balanç. El de la Generalitat passa de 70.037 a 86.097 sol·licituds, un 22,9 % més, mentre que el de Barcelona creix de 44.100 a 53.092, un 20,4 %. L'expansió es produeix, per tant, als dos fronts. Són variacions del saldo d'inscrits, no adjudicacions pendents incorporades íntegrament durant l'any: les altes, les baixes i les renovacions també intervenen en aquesta evolució.
El perfil dels sol·licitants eixampla l'abast del problema. El 58,1 % té entre 35 i 65 anys, davant del 33,6 % de menors de 35 i el 8,3 % de més grans de 65. La dificultat per accedir a un habitatge protegit travessa, així, bona part de la vida adulta. Una resposta concentrada a facilitar l'emancipació juvenil deixaria fora del focus el grup més nombrós del registre.
La capacitat econòmica afegeix una altra exigència. El 63 % de les sol·licituds amb informació d'ingressos se situen per sota de 1,5 vegades l'indicador de renda de suficiència de Catalunya (IRSC); en incorporar el tram següent, fins a 2,5 vegades l'indicador, la proporció arriba al 87,1 %. El repte exigeix habitatges disponibles i preus compatibles amb aquestes llars. L'etiqueta d'habitatge protegit s'ha de traduir en una alternativa que els destinataris puguin pagar.
També importa per a qui es construeix. Les unitats de convivència d'una persona representen el 48,2 % de les sol·licituds i les de dos membres, un altre 23,9 %: juntes concentren el 72,1 %. Aquesta composició obliga a examinar la mida, la distribució i el cost de les promocions. Comptar habitatges sense contrastar-los amb les característiques de la demanda ofereix una mesura incompleta de la resposta pública.
La pressió, a més a més, està molt concentrada territorialment. La província de Barcelona reuneix 121.146 sol·licituds, davant de les 100.911 de març del 2025: un increment del 20,1 %. Girona passa de 4.541 a 7.737, un 70,4 % més. Tot i que parteix d'una base molt inferior, el creixement mostra que l'expansió de la demanda també guanya intensitat fora de la demarcació barcelonina.
Aquestes xifres situen l'examen de la política d'habitatge en un terreny concret: quantes llars aconsegueixen accedir efectivament a un habitatge i quantes continuen inscrites. L'informe descriu la demanda i la seva evolució, però no permet calcular els temps d'espera ni atribuir tot l'augment al deteriorament del mercat. Per mesurar l'eficàcia de la resposta pública, cal creuar-ho amb les adjudicacions i els lliuraments reals. Mentrestant, el balanç deixa una dada difícil d'esquivar: en un any, el registre ha guanyat més de 25.000 sol·licituds.
