Ada Colau va arribar a l'alcaldia de Barcelona el 2015 prometent facilitar l'accés a l'habitatge. El 2023 va deixar de ser alcaldessa i la seva herència no pot ser més trista: caiguda de l'oferta de lloguer permanent, creixement exponencial de l'oferta de lloguer de temporada i d'habitacions, preus disparats i desaparició de projectes rellevants de construcció d'habitatge d'obra nova a la ciutat. Durant els seus dos mandats, l'oferta anual de lloguer permanent anunciada a idealista es va contreure un 34,3 % i el preu per m2 es va disparar un 50 % entre el juny de 2015 i el juny de 2023. El lloguer de temporada, una opció de lloguer pràcticament desconeguda el 2015, va suposar el 57 % de l'oferta d'habitatges de lloguer a Barcelona en el tercer trimestre de 2026, mentre el lloguer d'habitacions també ha guanyat protagonisme. El balanç immobiliari de les dues legislatures de Colau és un exemple de la gestió d'un problema econòmic des de la ideologia.
L'habitatge va ser la gran bandera del seu projecte polític, però les seves polítiques no van aconseguir fer-lo més accessible, especialment pel que fa al lloguer: ni va augmentar l'oferta ni van abaixar els preus. Únicament hi ha una dada positiva: el parc municipal va passar d'uns 7.500 habitatges el 2015 a aproximadament 11.500 el maig del 2023, fet que, en tot cas, és una ampliació insuficient per compensar el deteriorament del mercat. La seva mesura més emblemàtica, aprovada el 2018, va obligar a destinar a habitatge protegit el 30 % de la superfície residencial de les noves promocions i grans rehabilitacions afectades, generalment de més de 600 m². Amb aquesta regulació, les promocions d'obra nova a Barcelona capital han desaparegut els últims vuit anys i, el novembre del 2023, aquesta obligació només havia generat vuit habitatges protegits acabats, mentre que promotors i arquitectes l'assenyalaven com el gran fre a nous projectes que aportessin centenars de nous habitatges a preus assequibles al mercat. Altres iniciatives tampoc no van assolir l'escala anunciada: els allotjaments provisionals APROP (allotjaments mitjançant mòduls industrialitzats i contenidors marítims adaptats) sumaven 54 unitats el 2022 i l'operador publicoprivat Habitatge Metròpolis Barcelona, creat per impulsar uns 4.500 habitatges assequibles, va acabar la seva alcaldia sense haver entregat les primeres.
- Un terç menys d'oferta de lloguer permanent: Barcelona va passar de 71.724 habitatges anunciats durant el 2015 a 47.101 el 2023. Són 24.623 menys, una caiguda del 34,3 %, mentre facilitar l'accés a l'habitatge continuava sent la principal bandera del govern municipal. Les xifres recullen els immobles oferts al llarg de cada any, no els disponibles simultàniament.
- Llogar es va encarir un 51 %: el preu anunciat va pujar de 12,4 a 18,7 euros/m² al mes entre el juny del 2015 i el juny del 2023, segons l'històric d'idealista. Per a un pis de 80 m², equival a passar de 992 a 1.496 euros mensuals: al voltant de 500 euros més al mes.
- L'obra nova i la reserva del 30 % va frenar projectes privats, segons promotors i arquitectes: l'obligació d'incorporar habitatge protegit a determinades promocions i grans rehabilitacions va alterar la viabilitat de les operacions, segons el sector, que denuncia el desplaçament d'inversió cap a altres municipis. El novembre del 2023, la mesura havia generat només vuit habitatges protegits acabats.
- L'ampliació municipal no va resoldre el problema d'accés: el parc va passar d'uns 7.500 habitatges el 2015 a aproximadament 11.500 habitables el maig de 2023. L'augment va combinar construcció, compres, cessions i captació de pisos privats: uns 4.000 habitatges més sota el paraigua municipal, que no equivalen a 4.000 pisos nous construïts i que no van ser suficients per contenir el deteriorament del lloguer.
- Les solucions d'emergència van arribar tard i a petita escala: el programa d'allotjaments provisionals APROP, anunciat el 2018, sumava 54 unitats el 2022. Habitatge Metròpolis Barcelona, constituït també el 2018 per impulsar milers de lloguers assequibles, va acabar la seva alcaldia sense haver lliurat els primers habitatges.
La seva candidatura nacional convida, per tant, a revisar la gestió que va fer més enllà dels anuncis. Entre el 2015 i el 2023, Barcelona va ser escenari de moratòries turístiques, noves obligacions per als promotors, allotjaments construïts amb contenidors i una aposta publicoprivada per al lloguer assequible que va trigar anys a arrencar. Aquesta cronologia repassa, any rere any, les decisions dels dos mandats, els resultats i les promeses pendents: el balanç de la ciutat que va governar abans d'aspirar a la Moncloa.
2015: Colau arriba a l'alcaldia i frena noves llicències turístiques
El 24 de maig, Barcelona en Comú guanya les eleccions municipals amb 11 regidors, davant dels deu de Xavier Trias. El 13 de juny, Colau és investida alcaldessa amb el suport de la seva formació, ERC, el PSC i un regidor de la CUP. Comença governant en minoria i converteix l'accés a l'habitatge en el principal compromís del projecte polític.
Al juliol suspèn la concessió de llicències per a nous allotjaments turístics mentre prepara una regulació específica. La moratòria amplia les restriccions que ja existien sobre els apartaments turístics i obre un dels principals fronts de confrontació amb el sector hoteler i immobiliari. Dos anys després, aquesta orientació cristal·litzarà en el Pla especial urbanístic d'allotjaments turístics, el PEUAT.
2016: Pacte amb el PSC i primera superilla de la seva etapa
Al maig incorpora el PSC de Jaume Collboni al govern municipal. La coalició reuneix 15 dels 41 regidors, encara lluny de la majoria absoluta. Els socialistes participen així en una part del primer mandat i tornaran a compartir el govern durant tot el segon.
Al setembre s'implanta la superilla del Poblenou, amb restriccions al trànsit de pas i recuperació d'espai per a vianants. Tot i que el concepte tenia antecedents anteriors a Colau, el seu desplegament esdevé un dels senyals d'identitat de la seva política urbana. També obre controvèrsies sobre mobilitat, participació veïnal i efectes sobre l'activitat comercial.
2017: El PEUAT consolida les restriccions i es trenca el govern de coalició
Al gener s'aprova el Pla especial urbanístic d'allotjaments turístics (PEUAT), que entra en vigor al març. És l'instrument amb què l'Ajuntament regula on es poden implantar nous allotjaments turístics i en quines condicions, des d'hotels fins a habitatges d'ús turístic. La norma divideix Barcelona en quatre zones amb diferents graus de restricció: a les àrees de més pressió turística prohibeix noves obertures fins i tot quan tanca un altre establiment; en altres, permet substituir les baixes, i a les zones de creixement, admet noves implantacions subjectes a límits. La moratòria del 2015 es converteix així en una regulació territorial destinada a contenir la concentració turística i protegir l'ús residencial dels barris.
Paral·lelament, es desplega el Pla pel dret a l'habitatge 2016-2025, que combina promoció de lloguer assequible, adquisició d'immobles, ajuts i rehabilitació. L'horitzó s'estén més enllà dels mandats de Colau, per la qual cosa els seus objectius no s'han de confondre amb compromisos que s'havien d'executar abans que sortís.
Al novembre, Barcelona en Comú trenca el pacte municipal amb el PSC pel suport socialista a l'aplicació de l'article 155 a Catalunya. Colau torna a governar amb els seus 11 regidors, cosa que complica l'aprovació dels seus projectes.
2018: La reserva del 30 % es converteix en la gran mesura immobiliària
Al febrer, anuncia el programa APROP, sigles d'Allotjaments de proximitat provisionals. La iniciativa planteja construir allotjaments mitjançant mòduls industrialitzats i contenidors marítims adaptats per oferir una resposta temporal a persones i famílies en emergència residencial. L'objectiu és que puguin tenir una llar mentre troben una solució estable i procurar mantenir-les a prop del seu entorn quotidià. Es tracta d'un recurs d'allotjament transitori, gestionat pels serveis socials, i no d'una adjudicació definitiva d'habitatge públic. La proposta es presenta com una via ràpida per atendre l'emergència, encara que el desplegament del programa acabarà acumulant retards.
La decisió immobiliària més rellevant arriba al setembre: l'Ajuntament aprova l'obligació de destinar a habitatge protegit el 30 % del sostre residencial de les noves promocions i les grans rehabilitacions afectades, amb un llindar general superior a 600 m². Al desembre, obté l'aprovació definitiva de la Generalitat. Tot i que habitualment es parla de la llei del 30 %, es tracta d'una modificació del planejament urbanístic.
L'objectiu és generar habitatge protegit dins de la ciutat consolidat mitjançant una aportació obligatòria de la promoció privada. Tot i això, la seva escassa producció inicial i les crítiques sobre el seu impacte en la viabilitat de construir i rehabilitar convertiran la mesura en un dels principals punts de discussió de la seva gestió.
Aquest mateix any es constitueix Habitatge Metròpolis Barcelona (HMB), impulsat per l'Ajuntament i l'Àrea Metropolitana de Barcelona. L'operador aspira a desenvolupar uns 4.500 habitatges de lloguer assequible mitjançant col·laboració publicoprivada, aproximadament la meitat a la capital i l'altra meitat a municipis metropolitans. L'ambició de l'anunci contrastarà amb els anys necessaris per engegar les promocions.
2019: Conserva l'alcaldia sense guanyar les eleccions
El 26 de maig, ERC guanya les eleccions en vots, encara que empata a deu regidors amb Barcelona en Comú. El 15 de juny, Colau conserva l'alcaldia amb els vots de la seva formació, els vuit del PSC i tres regidors de la candidatura de Manuel Valls. No va ser, per tant, el suport del PP el que va permetre la seva investidura: aquest partit donaria suport a Collboni el 2023.
Colau inicia el segon mandat amb els socialistes com a socis i manté l'ampliació del parc públic entre les prioritats. Les compres i la construcció seran dues vies d'actuació, encara que amb efectes diferents: adquirir habitatges amplia el patrimoni municipal, però no afegeix necessàriament noves unitats al parc residencial de la ciutat.
A l'agost comença la instal·lació del primer bloc APROP al Gòtic, amb dotze allotjaments, presentat a finals d'any. La primera actuació arriba aproximadament un any i mig després de l'anunci del programa i ofereix una resposta d'escala reduïda davant de l'emergència residencial.
Mentrestant, la primera cerca de soci privat per a HMB fracassa. El concurs queda desert perquè l'única oferta presentada, la de Cevasa, no compleix els requisits.
2020: La pandèmia altera el mercat i arriba el control autonòmic del lloguer
L'1 de gener entra en vigor la zona de baixes emissions de les rondes de Barcelona, una actuació d'abast metropolità que amplia les restriccions de circulació.
La pandèmia transforma el turisme, el comerç i el mercat residencial. L'Ajuntament intenta aprofitar la caiguda de l'activitat turística per captar habitatges destinats al lloguer social. Aquest context excepcional és indispensable per interpretar les oscil·lacions doferta i preus durant el segon mandat.
Al setembre s'aprova la llei catalana de contenció de rendes, defensada políticament per Colau. La regulació prové del Parlament, no de l'Ajuntament, i el seu nucli serà anul·lat pel Tribunal Constitucional el 2022.
També es revisa el disseny de l'HMB. Els nous plecs introdueixen més flexibilitat en les condicions de capital i els terminis, a més de permetre negociar amb els candidats. La dificultat per atraure un soci obliga a modificar el plantejament inicial de l'operador.
2021: HMB aconsegueix soci privat, però els habitatges segueixen pendents
Al maig se selecciona la candidatura conjunta de Cevasa i Neinor i al novembre es formalitza l'estructura mixta de l'HMB. L'Ajuntament i l'Àrea Metropolitana conserven un 25 % cadascun, mentre que el soci privat reuneix el 50 % restant.
L'entrada de les empreses desbloqueja l'estructura societària, però no equival a l'inici immediat de totes les obres ni al lliurament d'habitatges. Tres anys després de la constitució de l'operador, el seu avenç principal continua sent organitzatiu.
Al desembre, l'Ajuntament aprova un nou PEUAT després dels pronunciaments judicials contra l'anterior i manté l'orientació restrictiva sobre els allotjaments turístics.
2022: Revés al control de rendes i avenç de les grans obres urbanes
Al març comencen les obres de la primera fase de connexió del tramvia per la Diagonal. El projecte passa a execució, encara que Colau acabarà la seva alcaldia sense haver deixat completament unides les dues xarxes.
Aquest mateix mes, el Tribunal Constitucional anul·la el nucli de la regulació catalana de lloguers per raons competencials. La sentència desactiva l'instrument autonòmic, tot i que no és per si mateixa una avaluació dels resultats econòmics.
Durant l'any, avancen les obres dels eixos verds de l'Eixample. El programa APROP incorpora els 42 allotjaments de Glòries, que, sumats als dotze del Gòtic, arriben a 54. La iniciativa es materialitza, però conserva un volum modest respecte a les necessitats d'habitatge de Barcelona.
2023: Acaba el mandat amb lloguers més cars i projectes pendents
El final de l'etapa de Colau arriba amb una forta distància entre la centralitat de l'habitatge en el seu discurs i les condicions d'accés al mercat. A l'abril, el preu anunciat del lloguer arriba als 18,6 euros per m² al mes, un 18,7 % més que un any abans, segons idealista.
El balanç del parc municipal ofereix una millora encara que exigeix distingir què s'ha fet. D'uns 7.500 habitatges el 2015, es passa a aproximadament 11.500 habitatges habitables el maig del 2023: uns 4.000 més, un increment proper al 53 %. L'ampliació combina construcció, compres, cessions i captació d'habitatges privats per a lloguer social. No són, per tant, 4.000 pisos nous construïts, ni aquestes xifres representen tot l'habitatge protegit de Barcelona.
La revisió publicada per idealista/news al maig recollia uns 1.500 habitatges construïts i 600 més previstos per finalitzar durant aquell semestre. Aquests darrers no es poden donar automàticament per lliurats abans de la sortida de l'alcaldessa.
Les adquisicions també tenen pes: entre el 2015 i el 2022, l'Ajuntament compra unes 43 finques amb 938 habitatges per prop de 150 milions d'euros. L'operació reforça el patrimoni municipal, però no equival a augmentar en aquesta mateixa quantitat el nombre d'habitatges existents a la ciutat.
El 28 de maig, Barcelona en Comú queda tercera a les eleccions. El 17 de juny, Jaume Collboni és investit amb els vots del PSC, els comuns i el PP. Acaben els vuit anys de Colau com a alcaldessa.
El 30 % i l'HMB: els resultats triguen a arribar
La reserva del 30 % va deixar uns resultats inicials molt allunyats de la dimensió del debat que va generar. El novembre del 2023, ja finalitzada l'alcaldia de Colau, es comptabilitzaven vuit habitatges acabats a l'empara de la mesura. Són habitatges protegits generats mitjançant aquesta obligació, no necessàriament incorporats al parc municipal.
El qüestionament de la norma no es limita als pocs pisos protegits obtinguts. També arriba al seu efecte sobre la promoció d'habitatge lliure. L'obligació exigeix reservar una part de la superfície residencial per a habitatges amb preu limitat, cosa que modifica els ingressos previstos de les operacions. Segons els promotors, aquesta exigència dificulta la viabilitat de projectes quan el cost del sòl i la construcció no permet absorbir la diferència. La conseqüència que descriuen és la paralització d'actuacions o el trasllat de la inversió a altres municipis. El Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) també ha advertit que la reserva limita noves promocions i desplaça activitat cap a l'entorn metropolità.
Les dades de visats reflecteixen l'afebliment de l'habitatge lliure: Barcelona va passar de 2.385 habitatges d'aquesta categoria el 2021 a 1.060 el 2022 i 859 el 2023. El 2024 es va recuperar fins a 1.056, encara un 55,7 % per sota del 2021. Aquest últim any, només tres edificis visats estaven subjectes a la reserva del 30%, amb dotze futurs habitatges protegits. La comparació parteix, a més, d'uns exercicis en què encara es duien a terme projectes tramitats abans de l'entrada en vigor de l'obligació.
La feblesa va continuar després. Segons el COAC, el 2025 es van visar a Barcelona 1.195 habitatges de nova creació, un 39,2 % menys que el 2024 i el registre més baix de la darrera dècada. D'aquests, 597 eren protegits. El mateix col·legi introdueix una precisió rellevant: part del descens respon al fet que el 2024 es van visar promocions públiques que no estaven obligades a fer aquest tràmit, cosa que condiciona la comparació anual.
Els visats corresponen a projectes i no equivalen a habitatges acabats. Tampoc permeten calcular per si mateixos quants pisos han deixat de construir-se pel 30 %: hi intervenen altres factors, com la disponibilitat de sòl, els costos, el finançament i els terminis administratius. El balanç combina, per tant, una producció inicial reduïda d'habitatge protegit mitjançant aquesta obligació amb un fre a la promoció privada que arquitectes i promotors vinculen a aplicar-los.
La trajectòria de l'HMB il·lustra, per part seva, el desfasament entre creació i execució. L'octubre del 2023, quatre mesos després de la sortida de Colau, el conseller delegat de Cevasa explicava a idealista/news que les obres de quatre promocions de Barcelona, amb 338 habitatges, començarien ben aviat. Les primeres entregues se situaven dos anys després de l'inici de la construcció.
El projecte ha continuat després. L'abril del 2026, l'Institut Català de Finances va concedir 46,7 milions d'euros per a quatre promocions que sumen 331 habitatges de lloguer assequible a Barcelona. El web de l'operador presenta una primera fase de vuit promocions i 627 habitatges entre la capital i altres municipis metropolitans, en diferents etapes de desenvolupament i de comercialització. No són 627 habitatges lliurats, ni un resultat executat durant els mandats de Colau.
Seguretat: més robatoris violents que el 2015, menys que el 2019
Els balanços d'Interior mostren una evolució desigual segons el delicte. Els robatoris amb violència i intimidació van passar de 10.423 el 2015 a 14.721 el 2019 i 13.677 el 2023: un augment del 31,2 % entre el primer i el darrer any, encara que amb un descens del 7,1 % respecte al 2019.
Els furts van augmentar un 2,6 % entre el 2015 i el 2023, de 83.430 a 85.639, mentre els robatoris amb força a domicilis van baixar un 25,7 %, de 6.610 a 4.909. No hi va haver, doncs, un empitjorament uniforme de totes les categories.
Les xifres procedeixen de balanços anuals subjectes a revisió i abasten actuacions de diferents cossos policials. Com passa amb els indicadors d'habitatge, els anys d'inici i final inclouen mesos d'altres alcaldes i no permeten atribuir tota l'evolució al govern municipal.
Una ciutat amb més necessitats residencials
La transformació demogràfica va afegir pressió sobre l'habitatge, els equipaments i els serveis. Segons les lectures municipals del padró, els residents de nacionalitat estrangera van passar de 262.233 el gener del 2015 a 333.516 el 2019 i 391.703 el 2023: un augment del 49,4 %, equivalent a 129.470 residents més.
L'indicador mesura nacionalitat, no immigració irregular, i no permet establir una relació amb l'evolució de la delinqüència, però sí que ajuda a dimensionar el canvi d'una ciutat les necessitats residencials de la qual van continuar creixent mentre s'estrenyia l'oferta de lloguer permanent.
El balanç dels vuit anys de Colau no és, doncs, una absència d'actuació: hi va haver més parc municipal, compres d'habitatges i transformacions urbanes. El contrast és entre l'ambició de les promeses i l'abast dels resultats. L'habitatge va ocupar el centre del projecte polític, però en finalitzar el període, Barcelona oferia menys lloguer permanent i exigia un esforç econòmic considerablement més gran als que buscaven signar un contracte. Aquest és l'antecedent de gestió amb què Colau concorre ara per Barcelona a les eleccions generals i aspira a arribar a la Moncloa.
