L'Associació d'Apartaments Turístics de Barcelona (Apartur) ha reclamat més de 4.280 milions d'euros de responsabilitat patrimonial a la Generalitat per l'eliminació de llicències de pisos turístics, segons ha explicat aquest dimarts el president d'aquesta entitat, Enrique Alcántara, en roda de premsa al Col·legi de Periodistes de Catalunya.
Ha dit que la xifra total de la reclamació davant del Decret llei 3/2023 que preveu l'extinció de llicències, s'ha traslladat a la Conselleria de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, que té 6 mesos per contestar, i correspon a 7.200 pisos distribuïts entre propietaris i gestors a la província de Barcelona.
Alcántara creu que el decret "destrueix un sector regulat i normalitzat de manera pionera", amb una contribució fiscal que situa els 160 milions directes a l'any en impostos a l'administració pública, cosa que ha dit que és similar al pressupost de l'Ajuntament de Barcelona en matèria d'habitatge.
A més, ha assegurat que aquesta mesura elimina el 40 % de les places turístiques de la ciutat: “No ens podrem permetre fires ni grans congressos”, adverteixen.
La xifra correspon als beneficis dels propietaris, però també a les inversions per a l'habilitació dels pisos i a les indemnitzacions que les empreses gestores hauran d'abonar als treballadors que acomiadin, cosa que el sindicat calcula en 5.000 persones entre personal de neteja, bugaderia i manteniment.
El problema de l'habitatge
El president de l'associació ha destacat que els pisos turístics representen l'1 % de l'habitatge a Barcelona, i per això no creu que "tancant aquests 10.000 pisos turístics solucionin el problema de l'habitatge".
I ha proposat una solució diferent: "Que la recaptació de la taxa turística de manera íntegra vagi a polítiques d'habitatge públic".
Els representants d'Apartur, que encara no s'han reunit amb el president de la Generalitat Salvador Illa ni amb l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, creuen que aquesta mesura "crea una fal·làcia segons la qual el turisme és la crisi de l'habitatge", cosa que es camufla, ha dit textualment, la manca de propostes per solucionar-la.
El 16 de setembre van presentar la primera xifra, de 3.000 milions a Barcelona i de 7.000 milions al conjunt de Catalunya, i aquest dimarts han elevat la xifra a 4.280 milions a Barcelona, ja que no s'han comptat la resta de demarcacions ni tots aquells pisos “que no han anat via associació”.
Petits tenidors
Alcántara ha afirmat que així s'elimina del sector turístic els petits propietaris i les pimes i el deixa en mans de grans tenidors, per la qual cosa ha demanat a la Generalitat que integri els petits tenidors en el debat del futur del turisme a Barcelona.
El propietari de dos pisos turístics a Barcelona, Toni Gragera, ha expressat el seu rebuig a les mesures proposades i ha assegurat que amb aquestes es queda sense pensió: “Reclamem el que ens hem guanyat”.
També ha dit que amb un pis turístic, en comparació amb un lloguer normal, guanya tres vegades més i s'assegura "menys maldecaps".
Viure al passeig de la Bonanova: així és el seu alt estil de vida i habitatges
El passeig de la Bonanova és una de les artèries més elegants i emblemàtiques de la zona alta de Barcelona. Amb un traçat ampli, arbrat i ple d'edificis senyorials, aquesta avinguda ofereix la serenitat d'un entorn residencial i proximitat a alguns dels serveis més exclusius de la ciutat. Descobreix com és viure al passeig de la Bonanova i deixa't emportar per la seva atmosfera, marcada per l'equilibri entre tradició i modernitat.
Empuriabrava, la 'Venècia catalana', obre el canal al luxe nàutic i agita el mercat immobiliari
A les primeres hores del dia, quan el sol gairebé no frega la superfície de l'aigua, el canal principal d'Empuriabrava sembla un mirall perfecte. Les façanes blanques dels seus habitatges es dupliquen al reflex i el silenci només es trenca pel murmuri d'algun motor fora borda. No obstant això, alguna cosa està a punt de canviar en aquest tranquil paisatge: la reforma del pont del Gran Canal permetrà que embarcacions més grans accedeixin a les propietats situades més enllà d'aquesta bar
Herències a Catalunya: el Suprem aclareix els límits al pagament de la llegítima
Què passa quan una herència no es reparteix de manera equitativa i alguns germans se senten perjudicats? Un hereu pot acabar responent amb el seu propi patrimoni pel que ha rebut? El Suprem acaba de respondre aquestes preguntes, gens infreqüents en la realitat jurídica de Catalunya.
Costa Brava: Begur i S’Agaró són les poblacions amb habitatges més cars
Des de fa anys, la Costa Brava és un atractiu per comprar habitatge, especialment per a estrangers que estiuegen, vénen a viure a Espanya o bé compren cases en aquesta zona amb l'objectiu de treure'n la màxima rendibilitat.
Prequalificació d'inquilins: què és, com funciona i per què convé fer-la
Al voltant del lloguer actual, la prequalificació s'ha convertit en un pas fonamental per proporcionar agilitat, seguretat i confiança a propietaris, llogaters i agències immobiliàries. Però què és exactament la prequalificació de llogaters i com et pot ajudar en el proper lloguer?
