La proposta catalana de prohibir la compra especulativa d'habitatge no té base jurídica, segons una advocada

La darrera mesura en habitatge que analitza la Generalitat de Catalunya ja desperta dubtes entre els experts del món jurídic.

El president del Govern català, Salvador Illa, va confirmar fa dues setmanes que està estudiant la possibilitat de prohibir la compra especulativa d'habitatge. Una proposta que parteix dels Comuns i que arriba després que el Pla estratègic metropolità de Barcelona (PEMB), consorci en què participen l'Ajuntament, la Diputació i l'Àrea Metropolitana de Barcelona, hagi difós un informe que avala jurídicament la restricció si s'aplica amb límits espacials i temporals.

Tot i això, Arantxa Goenaga, advocada i sòcia d'AF Legis, afirma que la mesura no té base jurídica. "Comprar un immoble amb intenció d'obtenir un benefici econòmic és una pràctica legítima i totalment emparada per la llei. Penalitzar una operació per la seva finalitat econòmica seria una intervenció arbitrària i ideològica del mercat".

Per a l'experta en dret immobiliari, la posada en marxa d'aquest tipus de limitacions suposaria una vulneració greu dels drets de propietat i llibertat d'empresa reconeguts per la Constitució espanyola, i podria tenir un impacte molt negatiu en el mercat immobiliari català.

"Amb gairebé el 95 % del territori català declarat zona tensionada, una restricció d'aquest tipus podria bloquejar completament el mercat immobiliari", adverteix l'advocada.

Per poder posar en marxa una prohibició o limitació d'aquestes característiques, la jurista recorda que caldria "una reforma legislativa autonòmica compatible amb la normativa estatal i europea", ja que l'especulació immobiliària no està tipificada ni prohibida a l'ordenament jurídic espanyol.

De moment, l'única cosa que ha confirmat la Generalitat de Catalunya és que ha encarregat informes jurídics per avaluar la viabilitat de prohibir o limitar la compra d'habitatges amb fins especulatius (aquelles operacions que no siguin per adquirir un habitatge habitual), especialment per part de fons d'inversió o persones jurídiques a zones de mercat tensionat, així com que s'exploraran mesures com a terminis mínims de tinença abans de la revenda o la restricció de grans compres en determinats àmbits.

Uns detalls insuficients, segons la sòcia d'AF Legis. "Què es considera compra especulativa? L'adquisició d'un segon habitatge, la compra per llogar o la compra per part d'una societat? Sense una definició precisa, la mesura seria una font d'inseguretat jurídica", aclareix Arantxa Goenaga.

Segons la seva opinió, el focus hauria de ser reforçar les polítiques públiques d'habitatge i no limitar drets individuals. "Garantir l'accés a l'habitatge correspon a l'Administració, no als particulars. La solució implica augmentar l'habitatge social, incentivar el lloguer assequible i protegir la propietat davant l'ocupació il·legal. Convertir el dret a l'habitatge en un instrument d'intervenció absoluta no ho garanteix, només erosiona l'estat de dret i és una deriva perillosa", insisteix la lletrada.

Consum, a favor de limitar les compres especulatives

El ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, Pablo Bustinduy, també ha advocat per prohibir la compra d'habitatges amb finalitats especulatives i que la compra s'utilitzi per residir-hi o per llogar a preus assequibles.

Així ho va assenyalar la setmana passada a Barcelona, en una trobada amb la líder dels Comuns al Parlament, Jéssica Albiach, i la líder de BComú a l'Ajuntament de Barcelona, Janet Sanz.

Bustinduy va celebrar que s'estiguin valorant aquest tipus d'iniciatives, cosa que també s'hauria d'impulsar al Congrés dels Diputats i des del Govern espanyol.

En opinió del ministre, l'especulació no és un comportament moral ni una decisió individual de cada agent del mercat, sinó que respon a "la lògica del mercat mateix, que té segrestat el parc d'habitatge al conjunt de l'Estat"; de manera que "és hora d'actuar. I és hora d'actuar a tots els nivells", va insistir.