L'accés a l'habitatge a les Balears continua tensionat i sense expectatives de millora a curt termini. Així ho van advertir els principals representants del sector immobiliari durant la primera taula de les Jornades Immobiliàries organitzades per Tecnitasa en col·laboració amb Blau, una trobada en què idealista/news va participar com a mitjà col·laborador.
Durant la primera taula rodona centrada a respondre la pregunta "Què podem fer davant el problema d'accés a l'habitatge a les Balears?", els experts van coincidir en un diagnòstic comú: hi ha més demanda que oferta i la política d'habitatge necessita valentia, consens i menys burocràcia.
"El problema de l'habitatge és matemàtic"
Fernando Valentín d'ABSI (Associació Balear de Serveis Immobiliaris) va ser clar: "Hi ha més demanda que oferta i el tema s'ha convertit en un camp de batalla ideològic. Cal valentia i veure l'habitatge com a infraestructura social, no com a arma política".
A parer seu, les Balears competeixen en un mercat global i s'han de comparar amb grans capitals europees, no només amb destinacions regionals. "És una destinació atractiva amb demanda internacional i normativa rígida. Els preus només baixen amb crisi o amb grans desenvolupaments urbanístics, i no veiem cap d'aquests factors a curt termini", assevera.
Climent Olives, president dels constructors de les Balears, va insistir que sí que hi ha solució, però requereix decisions fermes de l'Administració "Anem per bon camí, però cal valentia. Posar un topall als lloguers no és la via: espanta la inversió".
Olivares també va alertar, a més, que els costos segueixen tensionats: "Els materials van pujar després de la guerra d'Ucraïna i no han baixat. Entre transport, impostos mediambientals i burocràcia, l'habitatge s'encareix massa... A més, cal recordar que un 25 % del preu final de l'habitatge són impostos"
Promotors: “Ens hi hem d'implicar tots”
Óscar Carrera, de Proinba (associació de promotors de les Balears), va reclamar que l'Administració, els tècnics, els bancs i els veïns assumeixin la seva part.
"Ens trobem reticències per agilitzar llicències. També falta empatia bancària i resistència veïnal a l'habitatge assequible, és a dir, molts veïns no volen habitatges assequibles a prop dels seus habitatges de preu lliure. Tots ens hem d'implicar", va defensar.
Carrera va destacar els avenços de l'actual Govern: “En un any i mig ja s'han lliurat 300 habitatges de preu limitat, el mateix que en vuit anys d'HPO”.
Va defensar els grans desenvolupaments urbanístics estratègics, l'augment de l'edificabilitat i els habitatges de preu limitat com a alternativa viable.
"No hi ha bombolla perquè no s'està construint. Val més vendre deu habitatges de 200.000 euros que un de dos milions: diversifiques riscos", va asseverar.
API Balears: topalls de preus, “una recepta fallida”
José Miguel Artieda (API Balears) va ser rotund contra la regulació del lloguer:
“Posar topalls als preus ja s'ha demostrat ineficaç: redueix l'oferta i acaba apujant els preus”, va apuntar. A més, va demanar un enfocament integral basat en:
- Augment d'oferta
- Col·laboració publicoprivada
- Incentius al petit propietari per reorientar habitatge cap als assequibles
- Una producció més gran d'habitatge protegit
"Només el 3 % del que es construeix és habitatge protegit, lluny de l'estàndard europeu. L'Estat hi ha de donar suport, però sense convertir el Govern en el gran propietari del país", va analitzar.
Habitatge protegit indefinit o desqualificable? Debat obert
El debat es va tensar en abordar si l'habitatge protegit ha de ser permanent o s'ha d'alliberar després d'un període.
Fernando Valentín va defensar no desclassificar-lo mai: "Abans qui estudiava i treballava podia comprar. Avui necessites els teus pares". Óscar i Climent van apostar per mantenir la classificació un temps però permetre'n la liberalització després. Artieda va alertar que, si s'allibera al cap de 30 anys i no se'n construeix més, “el parc protegit desapareix”.
La manca de treballadors qualificats també encareix la construcció.
“Portem personal de fora, però aquests treballadors també necessiten habitatge… és un peix que es mossega la cua”, va explicar Climent Olives
Els experts van coincidir que la solució a l'accés a l'habitatge a les Balears passa per més oferta, menys burocràcia, seguretat jurídica i col·laboració publicoprivada real, però alerten que sense reformes estructurals, els preus no baixaran.