Un propietari pot recuperar el seu habitatge ocupat sense que prèviament s'hagi ofert un lloguer social? L'Audiència Provincial de Barcelona torna a respondre aquesta qüestió amb una resolució que reforça una idea ja coneguda als jutjats catalans.
La sentència, dictada el juliol de 2025, confirma un desnonament en precari i aclareix fins on arriben les obligacions dels propietaris en matèria de lloguer social. Una decisió que ajuda a entendre com s'està aplicant el dret a l'habitatge a la pràctica judicial.
Quan un propietari pot recórrer al desnonament per precari?
Un propietari pot acudir directament al jutjat si la persona que ocupa l'habitatge no té cap títol jurídic que en justifiqui la possessió: ni contracte de lloguer, ni cessió, ni autorització expressa o tàcita vigent.
Un propietari pot iniciar un desnonament sense oferir lloguer social a Catalunya?
L'Audiència Provincial descarta que la manca d'una oferta de lloguer social impedeixi presentar una demanda de desnonament per precari. A l'anàlisi, recorda que el procediment té un objecte molt concret: comprovar si qui ocupa l'habitatge disposa o no d'un títol que legitimi aquesta possessió. Si no hi ha contracte ni autorització del propietari, el desnonament es pot tramitar amb normalitat, al marge de les previsions administratives sobre lloguer social.
Una empresa propietària va detectar que el seu habitatge estava ocupat sense contracte i sense consentiment i va decidir posar fi a aquesta situació per la via judicial. El Jutjat de Primera Instància núm. 3 de Granollers li va donar la raó, en considerar provat que era una ocupació en precari. La sentència va ordenar el desallotjament i la devolució de l'immoble.
L'ocupant va recórrer contra la decisió davant l'Audiència de Barcelona. El principal argument va ser que el procediment no havia de prosperar perquè no se li havia ofert un lloguer social abans de demanar, tal com, segons ell, exigeix la legislació sobre habitatge a Catalunya.
La normativa catalana sobre lloguer social i el control del Tribunal Constitucional
Les normes autonòmiques que regulen el lloguer social, com la Llei 24/2015 de mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica i les reformes successives, han estat objecte d'un intens control per part del Tribunal Constitucional, que ha anul·lat diversos articles perquè considera que les comunitats autònomes no poden imposar obstacles.
El Constitucional ha deixat clar, en diverses resolucions, que l'oferta de lloguer social no es pot convertir en un obstacle processal: ni és un requisit de procedibilitat ni d'admissibilitat per presentar una demanda de desnonament. Per això, fins i tot en els supòsits en què la Llei 24/2015 imposa aquest deure administratiu, aquesta obligació no es pot exigir com a condició per accedir als tribunals civils.
L'Audiència afegeix que alguns dels preceptes invocats per l'ocupant no són aplicables al cas per raons temporals. Així mateix, recorda que la Llei 24/2015 només exigeix l'oferta de lloguer social en supòsits molt concrets (abans d'una execució hipotecària o d'un desnonament per impagament i només quan el demandant és un gran tenidor o una persona jurídica segons l'article 5), però aquesta obligació no s'estén als desnonaments en precari perquè es tracta de procediments sense una relació jurídica prèvia entre les parts.
És obligatori el lloguer social abans del desnonament?
L'Audiència Provincial es remet al seu acord d'unificació de criteris de 21 de febrer de 2020, el qual deixa clar que no oferir un lloguer social no impedeix presentar una demanda de desnonament ni justifica la inadmissió o la nul·litat del procediment en l'àmbit del procés civil. Aquest s'aplica tant als desnonaments per impagament com als derivats de l'extinció del contracte o, com en aquest cas, al desnonament en precari.
Vulnerabilitat social i desnonament: quan entra en joc?
La sentència també aborda una qüestió molt delicada: la vulnerabilitat social de la persona ocupant. L'Audiència distingeix amb precisió entre dos moments diferents del procés i assenyala que la possible situació de vulnerabilitat no impedeix que el jutge dicti sentència de desnonament quan constata que no hi ha títol habilitant, sens perjudici que aquesta circumstància pugui ser valorada en la fase d'execució, amb la intervenció dels serveis socials i l'adopció de les mesures de suport previstes per la llei.
El lloguer social no bloqueja el desnonament per precari
L'Audiència Provincial de Barcelona confirma així el desnonament acordat a primera instància. Més enllà del recorregut processal, la resolució reforça un missatge clar per al mercat immobiliari: l'obligació d'oferir un lloguer social no és un requisit previ per demanar ni paralitzar els desnonaments per precari en el procés civil.
Una sentència que aporta certeses en un terreny especialment tensionat i que delimita, una vegada més, l'equilibri entre el dret de propietat, la protecció social i l'accés a la justícia.
