Així ha evolucionat el lloguer a Barcelona els últims deu anys

Barcelona i lloguer van de la mà. Si es debat sobre Barcelona, es parla de la seva accessibilitat a l’habitatge. Si es parla d’habitatge, es pensa en Barcelona per les pujades de preu que ha viscut els últims temps. Però com ha canviat? Fa deu anys, en ple esclat de la bombolla immobiliària, el lloguer va ser la solució per a moltes famílies que, immersos en la cultura de la propietat, van veure en aquesta opció la fórmula per accedir a l’habitatge sense hipotecar-se. Aleshores, la Ciutat Comtal va patir una pujada del 8,6%, segons l’informe de preus d’idealista. Barcelona ja era més cara que Madrid per llogar.

L’habitatge de propietat, sempre opció predominant, estava més car que mai: el m2 a Barcelona es va situar el 2007 en 4.709 euros. És la xifra més alta que ha experimentat la capital catalana. Des de llavors, va anar a la baixa, fins a tocar fons el 2013 amb 3.019 euros/m2. I després, va tornar a pujar, però a un ritme molt més moderat, fins a remuntar a 4.284 euros/m2 el 2017.

El lloguer, tanmateix, mai va ser un mode d’accés a l’habitatge propi dels espanyols, o així ho demostren les dades. El seu punt més àlgid a Barcelona va ser el 1991, quan un 35,6% dels habitatges principals eren en règim de lloguer. El 2013, amb la major caiguda de preus que va experimentar, va ser l’any que més contractes es van firmar, 44.819 a Barcelona. Amb tot, Barcelona, amb un 21% de les llars de lloguer actualment, encapçala a Espanya aquest canvi de tendència.

Variació dels preus de lloguer entre 2007 i 2013

El 2007, el preu mitjà a Barcelona era de 15,1 euros/m2/mes. En aquell moment, el districte de Sant Martí va comptabilitzar l’increment més pronunciat, del 14,7%, i només un districte va registrar caigudes, Ciutat Vella, baixant un 2,2% i situant la renda en 14,2 euros/m2.

Avancem fins a 2013. Els preus estan en mínims històrics, amb 11,6 euros de mitjana. En alguns districtes els preus estan per sota dels 9 euros el m2 al mes, com Horta-Guinardó amb 8,9 euros. Els tres més cars són l’Eixample, Sarrià-Sant Gervasi i Ciutat Vella, amb 12,3 euros, 12,4 euros i 14,2 euros respectivament.

Entre un any i un altre, el preu de tots els districtes va registrar caigudes d’entre el -16% i el 29%. Si comparem ambdós anys, les caigudes més fortes es van produir a Horta-Guinardó (-29%), l’Eixample (-28%) i Sants-Montjuïc (-28%). Mentre que les caigudes menys agressives van ser a Sarrià-Sant Gervasi (-16%), les Corts (-23%) i Gràcia i Ciutat Vella, amb un -21%.

Variació dels preus de lloguer entre 2013 i 2017

Si bé explicàvem que el 2013 el lloguer va tocar fons, any rere any va anar remuntant fins a recuperar-se el 2016, fins i tot, arribant a nivells pre-crisis el 2017. El preu mitjà va incrementar un 66,6% arribant als 17,5 euros/m2 de mitjana.

En comparar 2013 amb l’últim trimestre de 2017, el districte on es va produir la pujada més pronunciada va ser, sens dubte, Sant Martí, amb un augment del 79%: passant dels 10,7 euros el 2013 a 19,2 euros. Altres zones van experimentar pujades menys fortes, com va ser el cas de Ciutat Vella (de 14,4 euros a 18,9 euros), Sarrià-Sant Gervasi (de 12,4 euros a 16,8 euros) i Nou Barris (9,0 euros a 12,3 euros/m2).

Variació dels preus de lloguer entre 2007 i 2017

El preu del lloguer va registrar la major pujada el 2016 des de la crisi, del 16,5% interanual (17,9 euros de mitjana). I el 2017, la primera caiguda des de 2012. Al tancament de l’any, el ritme que havia pres des de 2014, per primera vegada, es va desaccelerar. Quatre dels cinc districtes més cars van tenir caigudes interanuals: Ciutat Vella, amb un -5%, l’Eixample (-3,8%), Gràcia (-3,6%) i Sarrià-Sant Gervasi (-1,9%). Tanmateix, Sant Martí va seguir amb increments i va pujar un 7,4% respecte a 2016.

Malgrat tot, entre 2007 i 2017, amb les seves fluctuacions, es registra un increment del preu del 15,2%. El districte que més ha incrementat el valor del m2 ha estat Sant Martí, amb un 37% de pujada en deu anys, molt lluny del 16% a Gràcia o el 14% a Sarrià-Sant Gervasi. D’altra banda, Ciutat Vella i l’Eixample, dos dels tradicionals districtes més cars, van tenir en una dècada una pujada del 6%. El districte que menys ha notat una pujada ha estat Nou Barris, amb un 2%.