Les llars intel·ligents estan a l'ordre del dia i les seves perspectives de creixement a curt termini són enormes. De fet, s'espera que les xifres del negoci aconsegueixin els sis dígits en els pròxims anys.
Segons un estudi de Markets and Markets, aquest mercat mourà en 2024 fins a 150.000 milions de dòlars (uns 132.000 milions d'euros) a nivell global. Una xifra que es correspon, aproximadament, amb un 12% del PIB d'Espanya i que convertirà el negoci de les 'smart homes' en un dels emergents dels pròxims exercicis.
Per fer-se una idea del que representa aquest volum, només cal recordar que l'Associació Espanyola de Domòtica i Immòtica (CEDOM) quantifica en menys de 60 milions d'euros la facturació que va registrar l'activitat a Espanya durant 2017, després de créixer un 12% interanual recolzada pel creixement econòmic i del sector de la construcció.
Des de la promotora Neinor Homes, per exemple, creuen que el mercat de la llar connectada i intel·ligent creixerà a una taxa de doble dígit pròximament, impulsat per uns preus cada vegada més asequibles de les tarifes d'internet i dels dispositius, així com una major penetració de la xarxa en les llars.
I és que els consumidors estan apostant per la tecnologia com a fórmula per augmentar el confort, la seguretat i l'eficiència energètica dels habitatges, fent un pas més enllà a la domòtica tradicional. Les alternatives també estan pensades per oferir serveis addicionals com tintoreria o 'carsharing'.
No obstant això, el desenvolupament de les cases intel·ligents també estarà unit a diversos reptes tecnològics. Segons CEDOM, "l'evolució de la indústria 4.0 i de l'IoT són dos dels obstacles als quals s'enfronta la indústria espanyola, i a la qual no són aliens els fabricants de sistemes de control i automatització per a habitatges i edificis. El nombre de dispositius connectats seguirà en augment, la qual cosa pot afavorir el control i l'automatització d'habitatges i edificis en poder integrar-los dins de sistemes domòtics/immòtics, i l'avanç de la indústria 4.0 hauria de servir per millorar la competitivitat de la indústria espanyola".
A més, des de l'associació parlen de la necessitat que tots els actors del sector es coordinin, així com d'abordar la complexitat dels reptes socials, econòmics i mediambientals que afronten les nostres ciutats i la nostra societat.
Article vist a El hogar conectado e inteligente moverá 150.000 millones en 2024 (El Economista)
Calendari laboral 2026: els festius nacionals i autonòmics
Aquest 2026 tindrà, tal com estableix la llei, catorze festius nacionals, dels quals dos són fixats per cada ajuntament. Dels dotze restants, hi ha nou festivitats nacionals que són de caràcter obligatori per a totes les comunitats autònomes i no poden ser substituïts, llevat que coincideixin en diumenge:
Un fill recupera gairebé 160.000 euros després de ser desheretat
L'Audiència Provincial de Girona ha tornat a posar el focus als límits del desheretament a Catalunya. En una sentència, el tribunal va declarar injusta l'exclusió d'un fill del testament del seu pare, reconeixent-li més de 159.000 euros en concepte de legítima hereditària. La seva sentència llança un missatge clar: no n'hi ha prou d'al·legar falta de relació per desheretar un fill. Si el progenitor ha contribuït al distanciament, la desheretació serà injusta. El cas reforça una te
Què passa si es ven un pis llegat abans de morir el testador?
L'Audiència Provincial de Barcelona ha resolt recentment un cas que aclareix fins a quin punt la voluntat del testador pot alterar el repartiment inicialment previst al testament.
Llum verda al reforç de l'Agència Tributària catalana per recaptar els impostos
El Govern català ha aprovat un decret llei per modificar el règim jurídic de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) per adaptar-lo als nous requeriments derivats del desplegament de la hisenda catalana i dotar-la de plena autonomia en matèria de personal per poder començar a recaptar "de manera progressiva" tots els impostos. El decret s'ha de convalidar al Parlament i no preveu dotació econòmica.
El Suprem aclareix en quins casos es pot desheretar per manca de relació
El distanciament entre pares i fills no sempre neix de la rancúnia. De vegades, simplement passa. Però aquesta manca de contacte pot justificar que un progenitor exclogui els seus descendents del repartiment de l'herència? El Tribunal Suprem s'hi ha pronunciat amb claredat, i una vegada més, la llei no permet desheretar sense una causa ben justificada.
Absolen una hereva d'un deute hipotecari en no acceptar l'herència
L'Audiència Provincial de Barcelona ha dictat una resolució molt rellevant en matèria de successions i deutes hipotecaris. En una sentència dictada el març del 2025, el tribunal va absoldre una dona demandada per l'impagament d'un préstec hipotecari vinculat a un familiar mort en entendre que no havia acceptat l'herència. La decisió reforça un principi clau: ser cridat a heretar no implica automàticament respondre amb el patrimoni personal pels deutes del causant.
Herències: un compte conjunt augmenta la llegítima i canvia el repartiment
L'Audiència Provincial de Tarragona ha fet un gir a un conflicte familiar que feia anys que era als tribunals. El cas, que enfronta tres fills amb la seva mare, deixa una conclusió clara: si no es demostra el caràcter privatiu dels diners d'un compte conjunt, la llei presumeix que pertany als dos titulars per parts iguals, llevat de prova en contra, per la qual cosa aquesta proporció pot arribar a formar part de l'herència.