El mercat immobiliari assegura que els inversors estrangers segueixen amb la mirada posada a Espanya. A pesar que en els últims mesos s'han frenat les operacions com a conseqüència de la crisi de la COVID-19, els experts asseguren que l'atractiu del mercat domèstic per al capital forà no ha decaigut, sinó que simplement està congelat.
Almenys això és el que assegura Miguel Arimont, fundador i conseller delegat de LEM Loan e-Market, una plataforma especialitzada en la compravenda de deute immobiliari a Espanya i Portugal. En la seva opinió, els inversors estrangers continuen apostant pel mercat domèstic i tornaran a invertir a finals d'any sempre que la situació sanitària estigui controlada, que no hi hagi un fort rebrot de coronavirus i que l'economia comenci a remuntar.
Segons Arimont, Espanya era abans de la COVID-19 un mercat "molt segur i atractiu" i confia que ho tornarà a ser quan es dissipi la incertesa. "Amb els tipus d'interès en mínims històrics, les rendibilitats d'aquest sector continuaran atraient el capital internacional, principalment grans fons i patrimonials", insisteix.
El fundador de la plataforma creu que els inversors més actius continuaran sent els mateixos dels últims anys, això és, estatunidencs, britànics, alemanys i francesos, encara que també espera l'entrada de capital mexicà i veneçolà.
També detecten un creixent interès dels inversors després de la crisi de la COVID-19 empreses com la consultora Laborde Marcet, que assegura que els fons d'inversió, els family offices i els inversors privats ja busquen immobles amb pressupostos d'a partir del milió d'euros per a actius de retail i que superen els 20 milions per a la compra d'hotels i edificis en zones prime.
Article vist a La inversión extranjera en el inmobiliario español rebotará a fin de año (EFE)
Calendari laboral 2026: els festius nacionals i autonòmics
Aquest 2026 tindrà, tal com estableix la llei, catorze festius nacionals, dels quals dos són fixats per cada ajuntament. Dels dotze restants, hi ha nou festivitats nacionals que són de caràcter obligatori per a totes les comunitats autònomes i no poden ser substituïts, llevat que coincideixin en diumenge:
Un fill recupera gairebé 160.000 euros després de ser desheretat
L'Audiència Provincial de Girona ha tornat a posar el focus als límits del desheretament a Catalunya. En una sentència, el tribunal va declarar injusta l'exclusió d'un fill del testament del seu pare, reconeixent-li més de 159.000 euros en concepte de legítima hereditària. La seva sentència llança un missatge clar: no n'hi ha prou d'al·legar falta de relació per desheretar un fill. Si el progenitor ha contribuït al distanciament, la desheretació serà injusta. El cas reforça una te
Què passa si es ven un pis llegat abans de morir el testador?
L'Audiència Provincial de Barcelona ha resolt recentment un cas que aclareix fins a quin punt la voluntat del testador pot alterar el repartiment inicialment previst al testament.
Llum verda al reforç de l'Agència Tributària catalana per recaptar els impostos
El Govern català ha aprovat un decret llei per modificar el règim jurídic de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) per adaptar-lo als nous requeriments derivats del desplegament de la hisenda catalana i dotar-la de plena autonomia en matèria de personal per poder començar a recaptar "de manera progressiva" tots els impostos. El decret s'ha de convalidar al Parlament i no preveu dotació econòmica.
El Suprem aclareix en quins casos es pot desheretar per manca de relació
El distanciament entre pares i fills no sempre neix de la rancúnia. De vegades, simplement passa. Però aquesta manca de contacte pot justificar que un progenitor exclogui els seus descendents del repartiment de l'herència? El Tribunal Suprem s'hi ha pronunciat amb claredat, i una vegada més, la llei no permet desheretar sense una causa ben justificada.
Absolen una hereva d'un deute hipotecari en no acceptar l'herència
L'Audiència Provincial de Barcelona ha dictat una resolució molt rellevant en matèria de successions i deutes hipotecaris. En una sentència dictada el març del 2025, el tribunal va absoldre una dona demandada per l'impagament d'un préstec hipotecari vinculat a un familiar mort en entendre que no havia acceptat l'herència. La decisió reforça un principi clau: ser cridat a heretar no implica automàticament respondre amb el patrimoni personal pels deutes del causant.
Herències: un compte conjunt augmenta la llegítima i canvia el repartiment
L'Audiència Provincial de Tarragona ha fet un gir a un conflicte familiar que feia anys que era als tribunals. El cas, que enfronta tres fills amb la seva mare, deixa una conclusió clara: si no es demostra el caràcter privatiu dels diners d'un compte conjunt, la llei presumeix que pertany als dos titulars per parts iguals, llevat de prova en contra, per la qual cosa aquesta proporció pot arribar a formar part de l'herència.