La confiança sobre l'economia a la zona euro i a la Unió Europea ha millorat a l'agost fins a un 60% si es compara amb l’època del confinament dels mesos de març i abril, segons l'indicador de sentiment econòmic (ESI), elaborat per la Comissió Europea. En canvi, Espanya és l'únic país on, lluny de millorar la confiança en l'economia, ha empitjorat.
En el cas d'Espanya, l'ESI s'ha situat a l'agost en 88,1 punts, davant dels 90,6 del mes anterior, amb el qual es posa fi a tres pujades mensuals consecutives després de l'enfonsament observat entre març i abril, quan la dada de confiança econòmica va arribar a caure fins als 73,3 punts. En el conjunt de la zona euro, l'indicador ha passat a 87,7 punts des dels 82,4 del juliol, mentre que a la UE ha pujat a 86,9 des dels 81,9.
A l'agost, el pessimisme sobre l'economia a Espanya s'ha notat en tots els sectors, menys en la indústria, l'indicador de la qual ha millorat lleugerament fins als -11,8 punts. En canvi, la confiança del sector serveis ha caigut fins a -38,3 punts, entre els consumidors la confiança ha baixat a -28,7 punts i, en el comerç minorista, fins a -27,8. En el cas de la construcció, ha caigut fins a -26,4 punts.
L'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) estima que l'economia espanyola caurà enguany un 14,4%, el major enfonsament dels països industrialitzats, encara que molt similar al 14,1% previst per a França i el 14% per a Itàlia. En l'escenari menys dramàtic i sense rebrot fort després de l'estiu, el PIB espanyol podria caure un 11,1% el 2020 i recuperaria només un 7,5% el 2021. Tanmateix, en la situació més problemàtica, es desplomaria aquest 14,4% i només recuperaria un 5% durant el 2021.
L'OCDE assegura que el problema que té Espanya és que el seu PIB es fonamenta en sectors molt afectats, com el turisme i l'hostaleria, per la qual cosa són vulnerables a crisis econòmiques.
Article vist a España se descuelga de la recuperación de la confianza económica en Europa (Europa Press)
Calendari laboral 2026: els festius nacionals i autonòmics
Aquest 2026 tindrà, tal com estableix la llei, catorze festius nacionals, dels quals dos són fixats per cada ajuntament. Dels dotze restants, hi ha nou festivitats nacionals que són de caràcter obligatori per a totes les comunitats autònomes i no poden ser substituïts, llevat que coincideixin en diumenge:
Un fill recupera gairebé 160.000 euros després de ser desheretat
L'Audiència Provincial de Girona ha tornat a posar el focus als límits del desheretament a Catalunya. En una sentència, el tribunal va declarar injusta l'exclusió d'un fill del testament del seu pare, reconeixent-li més de 159.000 euros en concepte de legítima hereditària. La seva sentència llança un missatge clar: no n'hi ha prou d'al·legar falta de relació per desheretar un fill. Si el progenitor ha contribuït al distanciament, la desheretació serà injusta. El cas reforça una te
Què passa si es ven un pis llegat abans de morir el testador?
L'Audiència Provincial de Barcelona ha resolt recentment un cas que aclareix fins a quin punt la voluntat del testador pot alterar el repartiment inicialment previst al testament.
Llum verda al reforç de l'Agència Tributària catalana per recaptar els impostos
El Govern català ha aprovat un decret llei per modificar el règim jurídic de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) per adaptar-lo als nous requeriments derivats del desplegament de la hisenda catalana i dotar-la de plena autonomia en matèria de personal per poder començar a recaptar "de manera progressiva" tots els impostos. El decret s'ha de convalidar al Parlament i no preveu dotació econòmica.
El Suprem aclareix en quins casos es pot desheretar per manca de relació
El distanciament entre pares i fills no sempre neix de la rancúnia. De vegades, simplement passa. Però aquesta manca de contacte pot justificar que un progenitor exclogui els seus descendents del repartiment de l'herència? El Tribunal Suprem s'hi ha pronunciat amb claredat, i una vegada més, la llei no permet desheretar sense una causa ben justificada.
Absolen una hereva d'un deute hipotecari en no acceptar l'herència
L'Audiència Provincial de Barcelona ha dictat una resolució molt rellevant en matèria de successions i deutes hipotecaris. En una sentència dictada el març del 2025, el tribunal va absoldre una dona demandada per l'impagament d'un préstec hipotecari vinculat a un familiar mort en entendre que no havia acceptat l'herència. La decisió reforça un principi clau: ser cridat a heretar no implica automàticament respondre amb el patrimoni personal pels deutes del causant.
Herències: un compte conjunt augmenta la llegítima i canvia el repartiment
L'Audiència Provincial de Tarragona ha fet un gir a un conflicte familiar que feia anys que era als tribunals. El cas, que enfronta tres fills amb la seva mare, deixa una conclusió clara: si no es demostra el caràcter privatiu dels diners d'un compte conjunt, la llei presumeix que pertany als dos titulars per parts iguals, llevat de prova en contra, per la qual cosa aquesta proporció pot arribar a formar part de l'herència.