Cada vegada més, els coworkings opten per escollir ubicacions singulars de les principals ciutats del món per obrir oficines. L'últim operador en donar un cop d'efecte d'aquest estil ha estat la catalana Cloudworks, que avui estrena el seu onzè espai a Barcelona en una ubicació de les més emblemàtiques: la Casa de les Punxes, situada a la Diagonal de Barcelona. L’empresa, capitanejada per Marta Gràcia, espera finalitzar l'any amb 15 coworkings entre Barcelona i Madrid, dos més dels que té ara mateix, i "sempre que la pandèmia ho permeti", tal com han explicat a idealista/news.
Només entrar a la Casa de les Punxes, el visitant es trasllada a aquesta Barcelona modernista de principis del segle XX. Els terres, els sostres o l’estructura fan que l'actiu sigui d'allò més singular, però també molt característic. L'immoble consta de tres edificis que, al seu torn, estan coronats per sis torres acabades en punta en una terrassa que els comunica.
Dissenyada per l'arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch, la Casa de les Punxes està situada entre els carrers de Rosselló, Bruc i l'avinguda Diagonal. El 1905, Bartomeu Terradas Brutau va encarregar al reconegut arquitecte el disseny d'una casa per cadascuna de les seves tres filles: Àngela, Josefa i Rosa. El resultat va ser un edifici que recordava als antics castells medievals, amb elements de diferents corrents arquitectònics i diverses innovacions tècniques.
El 1975 va ser declarat monument històric nacional i actualment és de propietat privada (d'una patrimonial familiar que la va comprar fa més de deu anys per 25 milions d'euros), amb espai per a diferents oficines.
"Hem escollit aquesta ubicació perquè fins a la pandèmia va ser un museu, però no era un espai pràctic per als barcelonins: fent-ne un coworking, creiem que tornem el local una part de la seva història, ja que poder treballar des de la Casa de les Punxes és un privilegi que tots els barcelonins valoren", assegura Gràcia.
Cloudworks ocuparà la planta baixa, la primera planta i la terrassa, on se situen les "punxes". La planta a nivell de carrer serà una mena d'espai comú amb un restaurant-cafeteria i un espai amb taules per treballar. La primera planta està dedicada a oficines i sales de reunions. "En aquest espai ens hem volgut especialitzar en clients més corporatius: no és només un coworking per al típic autònom que ve i va, sinó que ens hem centrat a captar clients amb equips d'entre sis i deu persones amb espais fixos", diu la consellera delegada de l'empresa.
Si bé tot l'espai s'ha cuidat minuciosament, tant pel que fa a distribució com a decoració (on predominen tons naturals, com els colors verd i teula i els elements de fusta), la part més impressionant s’amaga a l'última planta.
Cloudworks ha habilitat les sis torres (punxes) com a zones comunes per poder treballar. "També es podran reservar per a esdeveniments, però la idea és que sigui un espai obert i on els usuaris puguin anar transitant en la seva estada al coworking", sosté Gràcia. En total, l'espai oferirà 1.500 m2 d'oficines.
Plans de creixement
Cloudworks compta actualment amb 13 oficines a Espanya, de les quals onze estan ubicades a Barcelona i dues a Madrid. Durant els propers mesos, l’empresa de coworking obrirà el seu espai número 14 al número 112 de carrer Àvila, en ple districte del 22@ de Barcelona. "Serà la primera vegada que obrim un Cloudworks en un edifici complet", assegura Gràcia.
Si bé la directiva no vol donar moltes pistes dels propers passos del grup pel que fa a expansió, sí que explica que abans d'acabar el 2021 vol disposar d’un altre espai més a Barcelona i, més endavant, seguir valorant noves places, tot i que per ara "Cloudworks no anirà més enllà de Barcelona i Madrid".
Viure a Xiva: millors zones, cost de vida i avantatges
Situat a la Comunitat Valenciana, Xiva és un municipi que combina la tranquil·litat de la vida rural amb la proximitat a la ciutat de València. El seu entorn natural, marcat per la Serra de Xiva i àmplies zones de cultiu, ofereix un respir per als que busquen allunyar-se del ritme accelerat de la ciutat.
La dada que deixa en mal lloc el límit del lloguer a Barcelona i de què no parla l'administració
L'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Govern central fa mesos que defensen a capa i espasa el control dels lloguers a les zones residencials tensionades, la mesura estrella de la Llei d'habitatge.
Certificat energètic de l'habitatge: del desconeixement ciutadà a l'obligatorietat legal
Fa un mes va entrar en vigor una nova normativa que obliga a disposar del Certificat d'Eficiència Energètica (CEE) abans de fer una taxació hipotecària i el 2050 el parc residencial ha d'assolir la neutralitat climàtica, cosa que significa que s'haurà de transformar en edificis de zero emissions, com dicta la Directiva d'Eficiència Energètica dels Edificis. A més d'accelerar l'adaptació normativa, UCI considera que cal reduir la bretxa d'informació per coincienciar els ciutadans. "Sen
Illa afirma que estudia "a fons" la possibilitat de prohibir la compra d'habitatge especulatiu
El president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, ha afirmat aquest dimecres que el Govern estudia "a fons" la possibilitat de prohibir les compres d'habitatge amb fins especulatius a Catalunya, però ha avisat que no és senzill des del punt de vista jurídic.
La proposta catalana de prohibir la compra especulativa d'habitatge no té base jurídica, segons una advocada
La darrera mesura en habitatge que analitza la Generalitat de Catalunya ja desperta dubtes entre els experts del món jurídic.
Catalunya preveu que la regulació del lloguer de temporada s'aprovi abans del 2026
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i portaveu de la Generalitat, Sílvia Paneque, ha augurat que el projecte de llei de mesures urgents en habitatge i urbanisme que preveu la regulació dels lloguers de temporada i d'habitacions estarà en vigor abans del 2026, malgrat que el PP i Junts hagin portat la mesura davant del Consell.
Apartur critica la fi dels pisos turístics a Barcelona: "No millorarà l'habitatge"
L'Associació d'Apartaments Turístics de Barcelona (Apertur) ha denunciat a Europa la fi dels pisos turístics a la capital catalana en tres anys. Una mesura que va anunciar l'alcalde de la ciutat, Jaume Collboni, el mes de juliol passat i que suposarà més perjudicis que beneficis.