La Rambla canvia de pell. Barcelona ha donat llum verda a l'inici de les obres de remodelació de l'icònic passeig barceloní, que començaran el proper any. El projecte de reforma, elaborat per l'equip multidisciplinari Km-Zero, tindrà un pressupost de 44,5 milions d'euros i s'executarà per trams des de la part més propera al litoral, entre Santa Madrona i Colom.
La futura Rambla tindrà un sol carril de circulació per banda destinat a trànsit local, bicicletes i busos. Les voreres i el tram central seran més amples. Es reubicaran elements com els quioscos de premsa i flors del passeig per millorar-hi la relació, mentre que les antigues ocelleries se suprimiran.
Una nova zona d'estada a l'àmbit Colom-Drassanes obrirà La Rambla al mar, i el passeig disposarà de tres espais nous: l'espai Moja-Betlem, el Pla de la Boqueria i el Pla del Teatre, que tenen l’objectiu de destacar el patrimoni arquitectònic i el context urbà de l'artèria barcelonina.
El paviment és un altre dels elements principals de les noves obres: cobrirà tot l'espai de l'eix i serà un element unificador de façana a façana fet de peces de diferents formats de pedra natural, granit i pòrfir.
Quant a l'arbrat, es plantaran més escocells i es millorarà el subsol. Pel que fa a l'enllumenat, s'unificarà amb un únic disseny més simple i funcional. Els criteris d’actuació parteixen de l’avantprojecte elaborat per Km-Zero, autor del projecte aprovat ara.
S'estima que el nou projecte impulsi la zona comercial de la Rambla, després que el tancament turístic impactés de ple a la venda al detall de l'històric passeig barceloní. A l'abril, dels 173 locals comercials del carrer (comptant com a un local qualsevol espai correlatiu ocupat per un únic operador), 37 estaven buits, fet que suposava una quota del 21,4 %.
Calendari laboral 2026: els festius nacionals i autonòmics
Aquest 2026 tindrà, tal com estableix la llei, catorze festius nacionals, dels quals dos són fixats per cada ajuntament. Dels dotze restants, hi ha nou festivitats nacionals que són de caràcter obligatori per a totes les comunitats autònomes i no poden ser substituïts, llevat que coincideixin en diumenge:
Un fill recupera gairebé 160.000 euros després de ser desheretat
L'Audiència Provincial de Girona ha tornat a posar el focus als límits del desheretament a Catalunya. En una sentència, el tribunal va declarar injusta l'exclusió d'un fill del testament del seu pare, reconeixent-li més de 159.000 euros en concepte de legítima hereditària. La seva sentència llança un missatge clar: no n'hi ha prou d'al·legar falta de relació per desheretar un fill. Si el progenitor ha contribuït al distanciament, la desheretació serà injusta. El cas reforça una te
Què passa si es ven un pis llegat abans de morir el testador?
L'Audiència Provincial de Barcelona ha resolt recentment un cas que aclareix fins a quin punt la voluntat del testador pot alterar el repartiment inicialment previst al testament.
Llum verda al reforç de l'Agència Tributària catalana per recaptar els impostos
El Govern català ha aprovat un decret llei per modificar el règim jurídic de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) per adaptar-lo als nous requeriments derivats del desplegament de la hisenda catalana i dotar-la de plena autonomia en matèria de personal per poder començar a recaptar "de manera progressiva" tots els impostos. El decret s'ha de convalidar al Parlament i no preveu dotació econòmica.
El Suprem aclareix en quins casos es pot desheretar per manca de relació
El distanciament entre pares i fills no sempre neix de la rancúnia. De vegades, simplement passa. Però aquesta manca de contacte pot justificar que un progenitor exclogui els seus descendents del repartiment de l'herència? El Tribunal Suprem s'hi ha pronunciat amb claredat, i una vegada més, la llei no permet desheretar sense una causa ben justificada.
Absolen una hereva d'un deute hipotecari en no acceptar l'herència
L'Audiència Provincial de Barcelona ha dictat una resolució molt rellevant en matèria de successions i deutes hipotecaris. En una sentència dictada el març del 2025, el tribunal va absoldre una dona demandada per l'impagament d'un préstec hipotecari vinculat a un familiar mort en entendre que no havia acceptat l'herència. La decisió reforça un principi clau: ser cridat a heretar no implica automàticament respondre amb el patrimoni personal pels deutes del causant.
Herències: un compte conjunt augmenta la llegítima i canvia el repartiment
L'Audiència Provincial de Tarragona ha fet un gir a un conflicte familiar que feia anys que era als tribunals. El cas, que enfronta tres fills amb la seva mare, deixa una conclusió clara: si no es demostra el caràcter privatiu dels diners d'un compte conjunt, la llei presumeix que pertany als dos titulars per parts iguals, llevat de prova en contra, per la qual cosa aquesta proporció pot arribar a formar part de l'herència.