El mercat del lloguer encara continua arrossegant contractes de renda antiga. Es van iniciar abans del 9 de maig de 1985, però han perdurat en el temps per l'anomenada pròrroga forçosa que permet al llogaters i als seus familiars romandre a casa de per vida o per un temps addicional, segons els casos. No obstant això, Salvador Salcedo, soci del despatx Ático Jurídico, recorda que la llei d'arrendaments que empara aquesta situació marca algunes excepcions a aquesta pròrroga forçosa: si el propietari necessita per a si mateix o per als seus ascendents o descendents l'habitatge llogat, en podrà fer ús i posar fi a la renda antiga.
L'habitual és que el contracte de renda antiga arribi al final quan l'inquilí mori, encara que si té cònjuge o fills, podran subrogar-se en el contracte d'arrendament i assumir els drets i les obligacions que tenia el llogater.
De totes maneres, el propietari es pot negar a la pròrroga forçosa i resoldre el contracte de lloguer en cas que necessiti l'habitatge per a si mateix o per a un ascendent o descendent. Ho haurà de comunicar a l'arrendatari amb un any d'antelació, encara que la causa de necessitat no cal que estigui present quan es demani al llogater que abandoni la casa, “però sí quan faci un any des del moment en què es produeixi el requeriment”, afegeix Salcedo.
Com es fa efectiu el final de la renda antiga
Perquè es produeixi legalment la fi de la renda antiga, el propietari haurà de justificar degudament la necessitat de locupació. Com? Fent saber al llogater el nom del familiar que necessita la casa i la causa de la necessitat. Es presumirà la necessitat per al fill quan necessiti domiciliar-se a l’habitatge arrendat malgrat residir en un altre terme municipal. O quan contregui matrimoni i hagi de residir a la localitat de la finca.
La jurisprudència admet que una de les necessitats d‟ocupació sigui el desig d’independitzar-se d’un dels descendents de l’arrendador. Això sí, aquest desig ha de ser ferm i conforme a la realitat social del moment, de manera que l'arrendador haurà d'acreditar que el fill té l'edat, la salut, els motius i els mitjans econòmics per viure independitzat.
En cap cas la jurisprudència permet que es posi fi al contracte de renda antiga quan l'arrendador o el familiar per a qui es reclami l'habitatge llogat disposi d’un altre habitatge similar que estigui desallotjat amb sis mesos d'antelació a la denegació de la pròrroga forçosa comunicada al llogater.
Com es procura el desallotjament del llogater de renda antiga
- El propietari ha de comunicar la fi de la pròrroga forçosa al llogater amb un any d'antelació, de manera fefaent i mitjançant requeriment.
- Ha de posar de manifest la persona que necessita la casa i la causa per la qual la necessita.
- El llogater ha de contestar si accepta o no la denegació de la pròrroga forçosa en el termini de 30 dies i de manera fefaent. En cas de resposta favorable, l'arrendador pot instar el llançament a la seu judicial arribat el moment. Per contra, si la denegació de la pròrroga no és acceptada, el llogater ha d'exposar les causes en què es fonamenti l’oposició. En cas de no fer-ho dins de termini, l'arrendador podrà exercitar l'acció de desnonament transcorreguts 6 mesos des del requeriment.
- Si el llogater marxa del pis en els sis mesos següents al requeriment, tindrà dret a cobrar dues anualitats de renda en concepte d'indemnització. Si triga un any, només cobrarà una anualitat. Si triga més d'un any, perdrà el dret a cobrar indemnització.
- Un cop el pis estigui buit, el fill de l'arrendador o familiar haurà d'ocupar l'habitatge en els tres mesos següents des de la sortida del llogater i no el podrà llogar o cedir-ne l'ús a un tercer durant els tres anys següents. En cas contrari, el llogater podrà recuperar l'habitatge i l'amo de la casa no podrà disposar del seu habitatge per aquesta causa fins que hagin passat tres anys des que el llogater torni a l'habitatge.
El més destacat
