El districte 22@ de Barcelona, de rècord. El districte tecnològic de Barcelona acumula, des de 2015, una inversió en compres d'edificis d'oficines al 22@ de 3.532 milions d'euros, segons l'informe ‘The Office Property Telescope’ de la consultora EY. L'estudi explica que el capital cap a aquesta mena d'actius al 22@ s'ha disparat des d'aquest any, representant més del 86% del total dels recursos destinats a compres d'oficines a Barcelona.
El 22@ va sorgir fa 20 anys com a planejament per a reconvertir el Poble Nou, tradicional zona industrial de l'urbs, en el futur pol tecnològic de la ciutat, que atragués a les empreses innovadores a més de destinar part del sòl a habitatges, hotels i zones comercials.
Entre els actius més reconeixibles del 22@ es troben la Torre Glòries (propietat de Merlin Properties) i el centre comercial anomenat Glòries (de Unibail). A l'altre extrem de la Diagonal, a la zona litoral, Deutsche Bank va pagar gairebé 500 milions el 2016 pel centre comercial Diagonal Mar.
Entre els seus “llogaters” es troben empreses com Microsoft, Telefónica, Indra, Orange, GSK, Isdin, Mediapro, l'agència Efe o RBA. En aquesta zona hi ha 8.850 empreses instal·lades, que ocupen 91.000 persones. Fins a finals de juny, diverses companyies han contractat 42.000 m² d'espais al districte, segons EY.
Quant a rendes, el 22@ continua sent una mica més barat que la millor zona de la capital catalana en alguns carrers entre la Diagonal, l'Eixample i el Passeig de Gràcia, en el que en l'argot del sector es coneix com a ‘central business district’. Concretament, al 22@ les rendes se situen en 22,3 euros al mes per m², segons EY, una mica per sota de la millor zona prime, que arriba als 25 euros.
Calendari laboral 2026: els festius nacionals i autonòmics
Aquest 2026 tindrà, tal com estableix la llei, catorze festius nacionals, dels quals dos són fixats per cada ajuntament. Dels dotze restants, hi ha nou festivitats nacionals que són de caràcter obligatori per a totes les comunitats autònomes i no poden ser substituïts, llevat que coincideixin en diumenge:
Un fill recupera gairebé 160.000 euros després de ser desheretat
L'Audiència Provincial de Girona ha tornat a posar el focus als límits del desheretament a Catalunya. En una sentència, el tribunal va declarar injusta l'exclusió d'un fill del testament del seu pare, reconeixent-li més de 159.000 euros en concepte de legítima hereditària. La seva sentència llança un missatge clar: no n'hi ha prou d'al·legar falta de relació per desheretar un fill. Si el progenitor ha contribuït al distanciament, la desheretació serà injusta. El cas reforça una te
Què passa si es ven un pis llegat abans de morir el testador?
L'Audiència Provincial de Barcelona ha resolt recentment un cas que aclareix fins a quin punt la voluntat del testador pot alterar el repartiment inicialment previst al testament.
Llum verda al reforç de l'Agència Tributària catalana per recaptar els impostos
El Govern català ha aprovat un decret llei per modificar el règim jurídic de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) per adaptar-lo als nous requeriments derivats del desplegament de la hisenda catalana i dotar-la de plena autonomia en matèria de personal per poder començar a recaptar "de manera progressiva" tots els impostos. El decret s'ha de convalidar al Parlament i no preveu dotació econòmica.
El Suprem aclareix en quins casos es pot desheretar per manca de relació
El distanciament entre pares i fills no sempre neix de la rancúnia. De vegades, simplement passa. Però aquesta manca de contacte pot justificar que un progenitor exclogui els seus descendents del repartiment de l'herència? El Tribunal Suprem s'hi ha pronunciat amb claredat, i una vegada més, la llei no permet desheretar sense una causa ben justificada.
Absolen una hereva d'un deute hipotecari en no acceptar l'herència
L'Audiència Provincial de Barcelona ha dictat una resolució molt rellevant en matèria de successions i deutes hipotecaris. En una sentència dictada el març del 2025, el tribunal va absoldre una dona demandada per l'impagament d'un préstec hipotecari vinculat a un familiar mort en entendre que no havia acceptat l'herència. La decisió reforça un principi clau: ser cridat a heretar no implica automàticament respondre amb el patrimoni personal pels deutes del causant.
Herències: un compte conjunt augmenta la llegítima i canvia el repartiment
L'Audiència Provincial de Tarragona ha fet un gir a un conflicte familiar que feia anys que era als tribunals. El cas, que enfronta tres fills amb la seva mare, deixa una conclusió clara: si no es demostra el caràcter privatiu dels diners d'un compte conjunt, la llei presumeix que pertany als dos titulars per parts iguals, llevat de prova en contra, per la qual cosa aquesta proporció pot arribar a formar part de l'herència.